Les inversions temàtiques estan de moda. En els últims anys, han proliferat els fons que inverteixen en l’envelliment demogràfic, els que inverteixen en dades massives (big data), la intel·ligència artificial o fins i tot els que inverteixen únicament en videojocs i e-sports. Han tingut un creixement de fins a 195.000 milions de dòlars en actius gestionats a finals de 2019, segons dades de Morningstar. Però què són aquestes inversions i quines tendències seguiran després de la COVID-19?
La inversió temàtica és una estratègia d’inversió amb el focus posat en tendències globals a llarg termini. Es tracta de sectors o activitats que s’aprofiten de la notable capacitat de l’enginy humà per a innovar i abordar els desequilibris al nostre món, creant evidents oportunitats d’inversió de cara als propers anys. Aquest tipus d’inversió trenca el marc tradicional de pensar en índexs a escala regional (Ibex, S&P, etc.) o sectorial (bancs, telecomunicacions, etc.) i es focalitza directament en macrotendències estructurals, fet que ens pot ajudar a invertir d’una manera molt més eficient i, sobretot, amb un propòsit.
En què es diferencia la inversió temàtica d’un altre tipus d’inversió?
Un inversor que inverteixi de manera tradicional en el sector minorista, a través d’un fons sectorial, per exemple, pot invertir tant en un supermercat regional, com en un que tingui un model d’internacionalització, que es basa en el comerç electrònic per arribar a més clients i en una excel·lent experiència del consumidor gràcies a tecnologies com la intel·ligència artificial. En canvi, invertir en una estratègia temàtica com és el comerç electrònic o la intel·ligència artificial vol dir fer-ho únicament en la segona empresa. A més, també s’invertiria en empreses d’altres sectors que de la mateixa manera es basen en aquestes tendències innovadores, per aconseguir diversificació sectorial i exposició a estratègies disruptives.
Més enllà d’aquest exemple, hi ha una àmplia varietat d’estratègies temàtiques:
-
Tecnològiques: com la intel·ligència artificial, la robòtica, la IdC (internet de les coses), l’entreteniment en línia, la ciberseguretat o la mobilitat autònoma i elèctrica.Sociodemogràfiques: comerç electrònic i estratègies específiques de la salut, com la biotecnologia, l’envelliment poblacional i l’esport.Mediambientals: hi ha la inversió al voltant de les energies verdes, com l’elèctrica i la solar, o en empreses que aposten per l’eficiència energètica produint materials i solucions per aconseguir una despesa elèctrica i una emissió de residus inferiors.
La COVID-19 accelera el canvi de tendència?
La pandèmia del coronavirus ha capgirat molts aspectes de l’economia. Des del començament de l’expansió del virus a la Xina al desembre de 2019, els índexs mundials han experimentat caigudes històriques que han posat a prova la resistència del sistema financer. Els inversors han comprovat com en els mercats poden arribar a donar-se fortes caigudes sense necessitat de tenir una bombolla borsària i amb els nivells d’atur en mínims històrics, una economia forta i un sistema financer extremadament sanejat. Quan sembla que tens totes les variables a favor, et pot aparèixer el que en finances s’anomena un cigne negre, terme encunyat per definir esdeveniments tan improbables com trobar-se amb aquesta rara avis i que la teva inversió acabi severament erosionada.
Et pot interessar: Els mercats financers resisteixen l’impacte de la COVID-19
Tot i que la incertesa impedeix dibuixar amb claredat el que passarà després d’una crisi com l’actual, hi ha determinades tendències que s’estan posicionant. La societat ha experimentat un xoc de canvi d’hàbits. Hem vist com les famílies han començat massivament a fer la compra del súper per internet, com els treballs més administratius poden fer-se des de casa amb un simple ordinador i l’Skype o el Zoom instal·lats, i la infinitat d’hores de contingut que arriben a oferir plataformes com Netflix, HBO o Disney Plus per una mòdica quantitat al mes. Els canvis culturals i de patrons de consum s’han accelerat i els seguiran duent a terme companyies disruptives provinents de sectors tradicionals, que aposten per la revolució tecnològica i la sostenibilitat. En aquest sentit, la digitalització, la robòtica, el sector biotecnològic o la sostenibilitat poden ser algunes de les opcions d’inversió que sortiran reforçades d’aquesta crisi.
Si l’expansió de la COVID-19 ha posat alguna cosa en relleu és la importància de la innovació sanitària i del sector de la biotecnologia. Les institucions tant públiques com privades estan immerses en una cursa per aconseguir una vacuna contra el virus. També hi haurà més demanda d’aplicacions de telemedicina, que ja han crescut durant la crisi i han demostrat que són una opció efectiva.
Així mateix, les empreses que siguin capaces d’impulsar la fabricació intel·ligent comptaran amb un element diferenciador. Les impressions en 3D, la robòtica i els materials avançats han demostrat la importància d’innovar en la producció per garantir, per exemple, en el cas d’aquesta crisi sanitària, la capacitat de resposta davant de determinades necessitats.
Però si aquesta pandèmia ha posat alguna cosa de manifest és la importància de la digitalització. En un moment en què els hàbits i les necessitats han canviat completament, és imprescindible comptar amb les eines que facin possible que tot continuï el seu curs: teletreball, plataformes en línia per estar connectats, mitjans de pagament electrònics… En conjunt, innovacions tecnològiques que convergeixen en la intel·ligència artificial, la mineria de dades (data mining) i la internet de les coses impulsaran canvis disruptius.
Finalment, destaquem tendències que es mantenen amb un llarg recorregut, com ara el creixement sostenible i la transició energètica. Molts experts ja es plantegen com el virus canviarà les ciutats, les llars i els espais de treball. A moltes ciutats com Madrid s’ha tornat a veure el cel blau gràcies a la dràstica reducció d’emissions, però tot apunta que tornarem als nivells anteriors. No obstant això, la crisi del coronavirus ha posat sobre la taula l’existència d’un desequilibri en com produïm. «És probable que ens replantegem la globalització brutal actual com un procés d’estalvi de costos immediat, per veure quines conseqüències té a curt i mitjà termini», assenyala Oriol Guimerà, dissenyador estratègic i de productes, al podcast de Banc Sabadell. En aquest sentit, el canvi climàtic i la transició energètica, desapareguts temporalment de les capçaleres mediàtiques, tornaran a ocupar espais importants en l’agenda pública.
Et pot interessar: Així són les inversions que recompensen les empreses responsables i sostenibles
I la rendibilitat?
La crisi sanitària de la COVID-19 ha afectat les cotitzacions de gairebé totes les companyies del món i ha suposat caigudes històriques en els índexs borsaris. La borsa dels Estats Units (S&P500) va caure aproximadament un 30 % i el mes de maig va recuperar més de la meitat d’aquesta caiguda. No obstant això, en aquest mateix període, algunes estratègies temàtiques han ofert resultats molt diferents. En concret, la inversió en comerç electrònic (índex Soloactive), que va tenir una caiguda similar a la de l’S&P500, a principis de maig ja havia recuperat tota la caiguda i cap a finals del mateix mes es trobava un 15 % per sobre d’on havia començat l’any. Un altre índex que ha destacat aquest any és el de biotecnologia (índex Nasdaq), que va caure menys que el mercat, un 23 %, i a mitjan abril ja havia recuperat tota la caiguda. A finals de maig ja oferia a l’inversor un +12 % del començament d’any ençà.
Finalment, cal destacar que aquesta gamma d’inversions ofereixen més versatilitat de cara a la selecció d’actius, i això faculta l’inversor per poder invertir directament en temàtiques concretes. A més a més, es poden alinear amb la seva manera de pensar i els seus valors i, per tant, oferir-li no només rendibilitat, sinó també la possibilitat de contribuir amb finançament a les causes en què creu. Per aquest conjunt de raons, les inversions temàtiques ofereixen un potencial altament atractiu.
