Cada any, el modest poble de Jackson Hole a l'estat de Wyoming (Estats Units) reuneix a l'agost a alguns dels responsables dels principals bancs centrals del món, al costat de grans inversors, ministres de finances i directius de multinacionals. Tot i que en les trobades que se celebren es parla principalment dels reptes de l'economia mundial, en aquesta ocasió el tema central seran les previsibles mesures de retirada d'estímuls monetaris en un context de recuperació global, sobretot si, durant l'estiu, es recuperen els nivells d'activitat i de comerç internacional previs a la crisi.
Jerome Powell, president de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed), ha advertit al llarg de les últimes setmanes que és probable que es vagin reduint aquestes mesures d'estímul, deixant, d'una banda, d'injectar diners al mercat i, de l'altra, venent els actius que han anat adquirint en els anys precedents, tant de títols de renda fixa com de bons de titulització hipotecària. Aquest procés rep el nom de tapering i amb ell els bancs centrals pretenen evitar el sobreescalfament de l'economia i el repunt de la inflació, en una conjuntura en què la recuperació pot empènyer els preus cap amunt en disparar-se la demanda de béns i serveis. D'aquesta manera, s'intenta reduir al màxim la incertesa i, sobretot, qualsevol risc que la volatilitat augmenti.
El perill de la inflació
La taxa d'inflació a la zona euro es va accelerar durant el maig fins al 2 %, quan en el mes anterior havia estat de l'1,6 %. Es tracta de la pujada més important en els preus a la regió des del 2018, sent l'energia l'element que més va repuntar, amb un increment del 13,1 %. En el cas d'Espanya, la taxa d'inflació harmonitzada es va situar en el 2,4 %. L'efecte més immediat d'un repunt en els preus és la minva en el poder adquisitiu dels ciutadans, ja que poden comprar menys amb els mateixos diners. Des d’una òptica financera, entra el joc el concepte de la rendibilitat real, que és el resultat de restar al rendiment nominal d'un actiu l'efecte de la inflació. Com més gran sigui aquest resultat, un producte ha d'oferir més interès perquè sigui rendible.
Pot interessar-te: Com afectarà, la inflació, als estalvis dels espanyols?
Encara que molts experts parlen del fet que el creixement de la inflació és una cosa conjuntural i que pot ser que duri tot just uns mesos, la veritat és que sol ser un dels pitjors enemics per a la renda fixa, reduint la rendibilitat real de molts actius, com ara els bons. Una cosa que pot portar amb si males notícies per a molts inversors que tenen aquest tipus de productes en les seves carteres, però que, d'altra banda, pot incentivar que altres comencin a apostar per ells, ja que amb el repunt de la inflació i dels tipus d'interès és probable que augmentin el seu atractiu pensant en el llarg termini.
Tal com explica Federico Servetto, director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, l'escenari de recuperació de l'activitat i increment de la inflació anirà associat a tipus d'interès amb una tendència a l'alça, el que perjudicarà la inversió en renda fixa. Per tant, "caldrà limitar aquesta inversió i, sobretot, aquella amb durades més llargues, és a dir, en bons amb venciments a llarg termini".
Altres riscos als quals s'enfronta la renda fixa
Quan els tipus d'interès augmenten, els preus de les emissions ja existents baixen. Encara que, de moment, tant la Fed com el Banc Central Europeu (BCE) han insistit que no tenen previstes pujades de tipus molt rellevants, és important tenir aquesta amenaça en compte.
Un altre risc és el d'insolvència, és a dir, que l'emissor d'un producte de renda fixa no pugui fer front als seus pagaments. En un moment com l'actual, en què, sobretot, moltes empreses han tingut problemes de liquiditat, podria donar-se aquesta situació amb una probabilitat més gran, encara que sempre que s'aposti per bons corporatius emesos per empreses de grans dimensions, sembla una amenaça poc factible.
El paper dels bons lligats a la inflació
Potser els actius de renda fixa que més es beneficien d'un repunt en els preus siguin els bons lligats a la inflació, que ofereixen una protecció addicional davant aquesta fita pel que fa a la resta de bons. "Es caracteritzen per ser bons governamentals que tenen el seu nominal lligat a la inflació", explica Servetto. D'aquesta manera, l'increment d'aquesta magnitud no repercuteix (almenys, directament) en un descens del seu preu. "També hi ha bons similars en el sector corporatiu, encara que el seu univers és més reduït", puntualitza el director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell.
Malgrat aquestes característiques, aquest producte no està exempt dels efectes de les pujades dels tipus d'interès. "En aquest cas, aquests bons poden caure en preu igual que els bons tradicionals, tot i que amb un efecte minvat per la inflació".
Una cartera d'inversió diversificada, pensada per al llarg termini i amb un biaix conservador, en què la renda fixa té un pes rellevant, té en aquest tipus de bons una bona oportunitat per intentar obtenir una rendibilitat més gran en una conjuntura com l'actual. A més, la inversió en matèries primeres també pot ser una altra opció interessant en un moment de repunt de la inflació, així com les inversions temàtiques.
Pot interessar-te: Quins actius d'inversió són idonis si augmenta la inflació