movi-image-elpais-formula-recuperacion-sectores-1
Envia'ns suggerències
Competència i Mercats
4 min del teu temps

La fórmula de la recuperació dels sectors més afectats per la COVID-19

Thu Jun 18 15:17:08 CEST 2020

Transport, turisme, restauració i automoció. Quatre dels sectors més castigats i les claus per reactivar-los

L’impacte que la COVID-19 ha causat en l’economia no ha tingut la mateixa intensitat en tots els territoris ni en tots els sectors. A Espanya, un dels països més damnificats pel virus i que ha protagonitzat un dels confinaments més durs, ha incidit d’una manera pronunciada en la indústria del turisme, de la restauració, del transport i de l’automoció.

Natalia Domínguez, directora d’Anàlisi Sectorial de Banc Sabadell, resumeix la situació així: “Aquesta crisi ha generat impactes asimètrics. L’economia espanyola se situa entre les més afectades d’Europa a causa de la incidència del virus i de la seva composició sectorial. Domínguez, tanmateix, apunta dues circumstàncies que afavoriran la recuperació: “L’eliminació progressiva de les restriccions de mobilitat i la reactivació de les cadenes de subministrament globals”. Però, quin futur espera als sectors més afectats?

1. Transport: una tornada al cotxe privat?

La reducció de la mobilitat va afectar de manera important el sector del transport, que suposa un 4 % del producte interior brut (PIB). “El transport de mercaderies va caure un 60 %. El de passatgers, un 95 %”, assenyala Julio Gómez-Pomar, president del Center for Transport Economics & Infrastructure Management de l’escola de negocis IE.

Els descensos s’estenen al transport urbà (autobús i metro) i a l’interurbà (autobús, ferrocarril, avió i vaixell), i han sacsejat també l’àmbit del carsharing (cotxe compartit) i el d’altres vehicles de mobilitat elèctrica com els patinets.

Les caigudes trigaran a recuperar-se “pel teletreball, que ha vingut per quedar-se, i per la reducció dels viatges professionals, ja que les empreses minimitzen el moviment de persones”, assenyala l’expert.

La tendència dels usuaris deriva ara cap a la preferència per l’ús del cotxe privat. Una posició que entra en conflicte directe amb la sostenibilitat del transport, però que troba arguments en les mesures de seguretat i en “la por” a l’ús del transport col·lectiu. “Per frenar la contaminació i evitar la massificació, una solució seria anar a treballar de manera escalonada”, apunta Gómez-Pomar..

El cotxe elèctric, més respectuós amb el medi ambient, serà clau a curt termini. És l’aposta de la major part de les empreses automobilístiques. L’empresa d’investigació BloombergNEF calcula una quota de mercat del 7 % el 2023. L’any passat va ser d’un 1,4 %, segons l’Asociación Nacional de Fabricantes de Coches (Anfac).

Mentrestant, guanyen terreny altres formes de mobilitat com la bicicleta. El seu ús s’ha incrementat un 300 % a Madrid en l’últim mes, segons el comparador d’assegurances Acierto.com. Un mitjà de transport que aplaudeixen ajuntaments com el de Barcelona, que crearà 21 quilòmetres addicionals de carril bici.

2. Turisme: el valor de la diferenciació

La indústria turística es va aturar en sec el 15 de març passat i ara comença a recuperar força amb la reobertura d’hotels i allotjaments turístics. Segons dades de Pulso, l’eina de Banc Sabadell que permet analitzar l’evolució de l’economia, el turisme ha caigut més d’un 90 % respecte al mateix període de l’any passat.

“Som la locomotora del país amb un 13 % del PIB, però també som vulnerables amb 900.000 treballadors en un ERTO. Hem deixat de facturar 43.000 milions d’euros, no recuperables”, explica José Luis Zoreda, vicepresident executiu d’Exceltur, organització que agrupa les 31 companyies més importants del sector.

El turisme nacional serà fonamental la temporada d’estiu 2020 però amb reserves. “El moviment de viatgers dins del país no serà la solució a totes les zones. Potser sí a la Cornisa Cantàbrica, on ja suposava el 75 %. Però no a la Mediterrània, on els estrangers sumaven el 90 % dels visitants”, afirma Zoreda.

El vicepresident d’Exceltur apunta que el sector del turisme té una oportunitat per millorar la competitivitat i canviar el model actual.

“Va créixer sense control per les crisis de les primaveres àrabs, que van derivar en una concentració massiva de turistes a altres destinacions com Espanya i van desbordar la capacitat d’allotjament”, explica. “Substituir quantitat per diferenciació és la clau, amb estratègies que facin que els turistes estrangers tornin com a generadors de prosperitat i no com una xacra”, afegeix. I recomana: “És l’hora de captar un turisme més respectuós amb el medi ambient que enalteixi les identitats locals, sense el preu com a factor determinant en la tria”.

3. Restauració i oci: canvi d’hàbits

La baixada de persiana a l’hoteleria durant el confinament i la progressiva desescalada suposaran un 40 % menys de facturació d’aquí al final de l’any, segons dades de l’informe de les consultores Bain & Company i Ernst and Young. Un sector compost per 300.000 empreses, de les quals un 70 % són pimes.

“L’impacte ha estat terrible”, assegura Emilio Gallego, secretari general d’Hostelería de España, la patronal del sector. “Estem fent veritables experiments durant la desescalada amb l’activitat sota mínims. No se sabrà fins a l’obertura amb normalitat dels establiments si els ERTO es convertiran en ERO”.

Un impacte que recull Pulso. Per exemple, l’activitat comercial als restaurants a Madrid en els últims 30 dies ha representat amb prou feines el 15 % respecte al mateix període del 2019.

El sector de la restauració i de l’oci patirà, a més, el canvi d’hàbits dels consumidors, molt condicionats pels efectes del confinament. El Barómetro sobre Hábitos de Consumo y Ocio después de la Covid-19, de la consultora Brandelicious, extreu conclusions a partir d’una enquesta feta a 1.200 persones l’abril passat. L’informe destaca que set de cada 10 espanyols amb edats d’entre 18 i 35 anys no aniran a discoteques o hi aniran menys sovint. Gairebé un 26 % dels enquestats no aniran al cinema i un 8,5 % no posaran els peus en un bar.

El futur demana empatitzar amb els clients i que se sentin segurs en els locals. El secretari de la patronal, Emilio Gallego, apunta altres propostes per revitalitzar el sector: “La digitalització (oferir cartes telemàtiques o incloure el servei de lliurament a domicili), la formació continuada i un pla Marshall a través de bons de l’Estat que promogui la despesa de les famílies en el sector”.

4. Automoció: mesures d’estímul per incentivar la compra

L’abril passat es van fabricar un total de 4.844 cotxes, cosa que implica una caiguda del 98 % respecte al mateix mes del 2019. La producció automobilística en els primers quatre mesos d’enguany ha disminuït un 25 % en comparació del mateix període de l’any passat (700.000 cotxes menys). Un gran impacte per a un sector que representa el 10 % del PIB i el 9 % de l’ocupació a Espanya.

“La limitació a serveis mínims essencials de tallers i activitats afins ha provocat, a més, una caiguda del 95 % en la facturació i el tancament total de l’activitat comercial en concessionaris i compravendes. Les matriculacions del maig han caigut un 7,3 %”, concreten des d’Anfac, l’Asociación Nacional de Fabricantes de Coches. Precisament amb l’objectiu d’estimular les vendes i renovar el parc de vehicles, el Govern ha llançat un paquet de mesures que fomenten, especialment, l’aposta pels vehicles elèctrics.

Una altra opció que cada vegada adquireix més importància, especialment en la nova realitat, és el rènting. “La demanda de vehicles de rènting dels particulars ha augmentat, no tan sols per un temor de contagi en transports col·lectius, sinó també per la incertesa del nou escenari laboral, que, per exemple, tot indica que continuarà apostant pel teletreball”, explica Ricard Castells, director de Vendes d’Auto Renting, de Sabadell Renting. Per això mateix, s’ha adaptat el servei a aquestes noves necessitats aportant flexibilitat, assegura: “A Sabadell Renting, per exemple, es dona fins a sis mesos de carència inicial o s’ofereix el pagament per quilòmetres”.

Segons el seu parer, la nova realitat ha accentuat un model que ja s’estava imposant en els últims anys, tant en particulars com en empreses. Per a ell, el futur de la mobilitat demana un servei flexible i més deslligat dels vehicles en propietat. “Per a ningú ja no és estrany pagar pel consum de continguts audiovisuals de les diferents plataformes, i aquesta realitat ha arribat també a la mobilitat, amb un model que s’adapta a les necessitats de cada usuari a cada moment. Poder pagar un lloguer amb tots els serveis inclosos aporta comoditat i tranquil·litat i permet, a més, disposar en tot moment dels últims avanços tecnològics en seguretat i connectivitat”, explica Castells.

A més, el rènting també s’ha consolidat com una opció per als qui volen apostar per cotxes elèctrics o híbrids, segons afirma Castells. El director de Vendes d’Auto Renting assegura que la demanda ha augmentat i que el creixement de la consciència social pel medi ambient que s’ha produït amb la pandèmia farà que els usuaris es decantin definitivament per aquesta mena de vehicles: “Des de fa més de cinc anys, estem apostant per un altre tipus de mobilitat, primer basculant dels vehicles dièsel cap als de gasolina i, en els dos últims anys, impulsant els models elèctrics i híbrids, que cada vegada tenen més demanda”.

PLANS DE SUPORT SECTORIALS

La recuperació de l’economia requerirà un suport públic decidit. Natalia Domínguez, directiva de Banc Sabadell, parla de la necessitat de “plans sectorials que estiguin alineats amb els ajuts europeus per a la recuperació, posant el focus en la sostenibilitat, la digitalització i la competitivitat”, comenta.

La reactivació comportarà un canvi en les tendències de producció, d’ús i de consum. “En moltes activitats s’accelerarà la digitalització”, apunta Domínguez. En la indústria creixerà l’automatització i es reconfiguraran les cadenes de subministraments globals a causa de la relocalització de la producció en països pròxims. “En alguns sectors s’aguditzaran dinàmiques de winner-takes-all, que significa ‘qui guanya s’ho enduu tot’, cosa que reduiria la competència”, reflexiona Domínguez.

-Categories i etiquetes-
up