En una situació de crisi com l’actual, per a moltes empreses, la incertesa econòmica es tradueix en una caiguda generalitzada de les vendes, una frenada de la producció i una dificultat (que, en general, implica un encariment) en la compra de matèries primeres i altres materials necessaris dins de la seva cadena de subministrament. Si aquest període dura més del que s’espera, qualsevol entitat acabarà havent de fer front a dos problemes greus: prescindir d’alguns membres de la plantilla i patir una mancança progressiva de liquiditat, que en podria arribar a posar en risc la supervivència si no s’equilibra.
En aquest context, molts especialistes recomanen dur a terme uns quants tests d’estrès a curt termini per analitzar les variables que poden afectar els estats financers de l’empresa, de cara a avaluar-ne la situació del fons de maniobra amb realisme. Així, per exemple, l’informe La empresa española ante el COVID-19, elaborat per la consultora KPMG amb les opinions de diversos experts, aconsella en un primer moment reduir costos i augmentar el maneig d’efectiu principalment per mitjà de l’estalvi en despeses, i deixa com a mesures més dràstiques una possible venda d’actius o el palanquejament.
Si bé no és senzill conèixer la liquiditat de les empreses espanyoles, i menys en una conjuntura tan delicada com l’actual, també pot ser útil comparativament l’estudi Cash is King: Flows, Balances, and Buffer Days, elaborat per JP Morgan, que analitza l’estat comptable d’uns 600.000 negocis als EUA, i conclou que, de mitjana, tan sols un de cada quatre aconseguiria aguantar un confinament que superés els seixanta dies i es podria permetre passar només vint-i-set dies sense tenir cap ingrés. En el cas espanyol, tot i que no es coneix la dada exacta, sí que se sap, gràcies a Moody’s, que les grans empreses amb prou feines sumen uns 28.000 milions d’euros en liquiditat, la qual cosa suposa al voltant d’un 3 % del flux de caixa de tota la regió EMEA (Europa, el Pròxim Orient i l’Àfrica), una de les xifres més baixes del Vell Continent.
Màxim control del cicle de caixa
En un escenari de crisi, és fonamental centrar-se en la gestió del capital circulant (o fons de maniobra) de l’empresa, atès que, per dur a terme l’activitat, cal que hi hagi un volum mínim de liquiditat, com afirma aquest estudi d’EY, que assegura que «en qualsevol entorn volàtil, la tresoreria és la peça clau per a qualsevol entitat». Qualsevol companyia té dues vies principals per garantir-la:
- Per mitjà del cobrament a clients per la gestió productiva de la seva activitat.
- Per mitjà de fonts de finançament externes, com, per exemple, una línia de crèdit bancari o per mitjà del capital risc.
Com a regla general, quan el període mitjà de cobrament és més llarg que el període mitjà de pagament, es produeix un cicle de caixa negatiu, per la qual cosa l’empresa necessita finançament aliè per garantir la seva sostenibilitat. En moments com l’actual, el més aconsellable és gestionar la comptabilitat de manera conservadora, apostant per incrementar la liquiditat, fins i tot a costa de perdre rendibilitat. És a dir, acumular una quantitat més gran d’efectiu per assegurar que la tresoreria és capaç de suportar les despeses fixes i els pagaments a proveïdors, fins i tot encara que la caiguda de l’activitat de la companyia sigui significativa.
Concretament, en aquesta conjuntura de crisi, cal recomanar:
En relació amb els períodes mitjans de cobrament:
- Optimitzar els processos de facturació a clients, procurant reduir els tràmits interns i renegociant amb cada un d’ells el termini d’abonament de les seves factures.
- Implementar mecanismes de control interns dels processos de comptes per cobrar, procurant incorporar solucions digitals que ens permetin conèixer millor el comportament de pagament dels clients.
- Treballar activament en la reducció dels comptes per cobrar vençuts.
- Desenvolupar previsions més realistes en relació amb el flux de caixa.
En relació amb els períodes mitjans de pagament:
- Revisar els contractes amb proveïdors que puguin permetre ampliar els terminis de pagament.
- Buscar nous proveïdors potencials que venguin més barat per la mateixa qualitat.
- Analitzar quins escenaris es generarien en cas que l’empresa decidís interrompre la producció i la seva relació amb la cadena de subministrament.
- Negociar amb el banc possibles condicions per ampliar la línia de crèdit en cas que fos necessari.
Altres mesures per millorar la liquiditat
A més d’avaluar els períodes mitjans de maduració d’una entitat, es poden posar en marxa altres accions per mirar de millorar-ne la liquiditat:
- Identificar una tecnologia de processos que abarateixi la gestió de la comptabilitat, de manera que es digitalitzin els processos interns i es redueixi la possibilitat de cometre errors.
- Avaluar la gestió dels fluxos d’efectiu, analitzant en quins períodes de l’any augmenten els ingressos per planificar de quina manera es poden atendre pics d’escassetat, tal com passa en una crisi.
- Analitzar la qualitat dels clients. Si un client paga tard i malament, potser pot contribuir a introduir encara més inestabilitat al balanç de l’entitat. Per això, pot ser convenient fins i tot renunciar-hi per garantir la sostenibilitat de l’entitat.
- Introduir descomptes per cobrar comptes dubtosos. En el cas de clients que sembren dubtes sobre si es podrà arribar a cobrar el que deuen, com a darrera opció, es poden considerar descomptes sobre la quantitat total si paguen de manera immediata.
- Alleugerir l’inventari, posant al mercat producció «antiga» a preus de saldo, la qual cosa permetrà no només aconseguir més liquiditat sinó estalviar espai.
- Escollir algunes de les solucions financeres que ofereixen els bancs per millorar la liquiditat com, per exemple:
- El factoring: serveix per convertir el circulant en diner líquid de manera immediata, venent els comptes pendents de cobrar a canvi d’una petita rebaixa en la quantitat final.
- El confirming: consisteix en la gestió del pagament a proveïdors, als quals s’ofereix la possibilitat de cobrar les seves factures abans del venciment mitjançant l’avançament de l’import.
- El forfaiting: consisteix en la venda d’uns documents financers amb venciment a mitjà termini, normalment en operacions amb països que presenten un risc elevat.
Et pot interessar: El meu negoci necessita liquiditat: com accedeixo a finançament?
Evitar el col·lapse de la liquiditat davant la COVID-19
La celeritat de l’Administració a l’hora de prendre mesures per afavorir la liquiditat és la clau per evitar un col·lapse més gran de l’economia. «Si no se solucionen aquests problemes, es pot col·lapsar l’activitat de les empreses i portar-les a la suspensió de pagaments i al tancament», ha advertit el president de Pimec, Josep González.
Davant dels problemes severs de liquiditat que estan patint les pimes a Espanya com a conseqüència de la crisi, moltes d’elles estan demanant el cessament de l’activitat al Govern. A finals de març, el Govern va anunciar la posada en marxa per mitjà de l’ICO (Institut de Crèdit Oficial) del primer tram dels avals dissenyats per ajudar empreses amb problemes de liquiditat a causa de la situació actual: en total, 20.000 milions dels 100.000 milions anunciats, tot i que la meitat d’aquesta quantitat va adreçada a grans empreses i els 10.000 milions restants, a pimes i autònoms, amb una cobertura del 80 % per part de l’Estat; del 70 % en el cas de renovacions de préstecs a aquests col·lectius, i del 60 % en el cas de qualsevol crèdit a la resta d’empreses. L’Estat, per mitjà de l’ICO, arribarà a atorgar garanties per valor de 100.000 milions d’euros per facilitar la concessió de préstecs a empreses i autònoms que ho necessitin per cobrir el seu circulant, el pagament de les factures o altres conceptes. El 10 d’abril es va aprovar el segon tram per un import de 20.000 milions d’euros.
En paral·lel, i amb caràcter extraordinari, es va autoritzar també la creació d’una línia de cobertura asseguradora de fins a 2.000 milions d’euros, gestionada per la CESCE (Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació) en dos trams de 1.000 milions cada un. Les empreses que compleixin els criteris d’elegibilitat tindran accés a aquestes cobertures per a crèdits de circulant a través de les seves entitats financeres, mitjançant la formalització de noves operacions de finançament o la renovació de les existents. Segons Fernando Salazar, el president executiu de la CESCE, «és l’operació més gran que hem fet mai en termes econòmics i en complexitat», tot i que també ha volgut subratllar que «estem limitats a les empreses exportadores» i que aquesta línia «no és compatible amb l’ICO; o es demana a la CESCE o es demana a l’ICO».
Et pot interessar: Avals per obtenir liquiditat en temps de COVID-19: què són i com sol·licitar-los?
