Les relacions entre la Xina i els Estats Units (EUA) estan marcades des de fa anys per la tensió i la desconfiança. L’arribada de Donald Trump a la presidència dels EUA el 2017 va ser el punt de partida. El mandatari va iniciar una guerra comercial sense precedents, ja que acusava la Xina de molts dels seus problemes, especialment dels associats al dèficit comercial.
Totes aquestes disputes geopolítiques han traspassat fronteres i són una de les principals preocupacions a tot el món. Abans que esclatés la crisi de la pandèmia, gairebé un 61 % dels directius i empresaris que va consultar PwC per al seu Consens Econòmic de 2019 va afirmar que les tensions proteccionistes entre les dues grans potències econòmiques eren el principal problema –a curt i mitjà termini– de la conjuntura internacional.
«Els resultats d’aquest enfrontament, com ja ha analitzat el Fons Monetari Internacional (FMI), s’han deixat veure en una devaluació del iuan, en l’acceleració d’una bombolla immobiliària al país i en un creixement sobtat del deute privat. La Xina corre el risc, tal com adverteix un estudi de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que les seves exportacions caiguin per sobre del 25 %», argumenta Carlos Dalmau, director de Solucions Internacionals de Banc Sabadell.
Un 61 % dels directius va afirmar que les tensions proteccionistes entre la Xina i els EUA eren el principal problema a curt i mitjà termini de la conjuntura internacional.
Ramón Gascón, professor d’EAE Business School, recorda que des de l’arribada del president Trump al poder, «una de les propostes del seu programa va ser generar menys dependència de mercats exteriors reforçant l’equació producció-demanda interna; en aquesta línia, la reducció del dèficit comercial amb la Xina va ser una de les mesures en què Trump va posar més èmfasi». D’aquesta manera, al gener es va signar un preacord entre els dos països, però «va esclatar amb la crisi de la COVID-19», afegeix Gascón.
Et pot interessar: Així es dibuixa el nou escenari del comerç internacional en l’etapa postCOVID-19.
Els Estats Units veien en aquest pacte comercial parcial la manera de fer que la Xina fos un soci comercial millor i, per la seva banda, els asiàtics consideraven que era el primer pas per a posar fi als aranzels nord-americans. Però Mario Esteban, investigador especialitzat en la Xina al Reial Institut Elcano, considera que «aquesta treva temporal no resolia cap dels problemes econòmics i estratègics».
És més, per l’expert el més probable és que «no es materialitzin totes les promeses de compres xineses de productes nord-americans degut en gran part a problemes derivats de la COVID-19». I és que el coronavirus s’ha percebut com un element de desestabilització; fins al punt que els EUA han aprofitat per acusar obertament la Xina. A més, recentment Trump ha fet públic el seu pessimisme sobre la possibilitat d’arribar a un segon acord comercial abans de les eleccions presidencials del novembre.
El futur de les exportacions espanyoles
En aquest escenari incert, un 93 % dels espanyols creu que la rivalitat xinesa-americana tindrà conseqüències negatives per a Espanya, segons l’últim baròmetre del Reial Institut Elcano, presentat a l’abril. Però Esteban, un dels seus investigadors i també professor del Centre d’Estudis d’Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), creu que un deteriorament de les relacions comercials entre el país asiàtic i l’americà «pot crear oportunitats per a empreses espanyoles en forma de desviació comercial». No obstant això, serà negatiu per a «aquells que estiguin utilitzant un d’aquests països, més freqüentment la Xina, com a plataforma d’exportació cap a l’altre».
Segons els experts, les exportacions a la Xina no quedaran gaire afectades per la tensió geopolítica, però sí que serà més complicat trobar un mercat de substitució per als productes que Espanya venia als EUA.
Jordi Bacaria, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de Foreign Affairs Latinoamérica, és optimista respecte a les exportacions espanyoles a la Xina, «que es concentren molt en el sector agroalimentari i no haurien de quedar gaire afectades per la tensió geopolítica». A la banda contrària, el professor Gascón suposa que «a Espanya li resultarà complicat trobar un mercat de substitució per als productes que venia, principalment, al continent americà, com l’oli d’oliva, el pernil o el vi». Caldrà buscar nous camins: «Es pot exportar a altres mercats com Vietnam o Singapur, però la maduració de l’oferta trigarà a construir-se», afegeix.
Et pot interessar: Gestionar la nova regulació del comerç internacional de després de la COVID-19.
De fet, Vietnam és, des de fa uns anys, el primer exportador als Estats Units de l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (Asean), i forma part dels quinze països més competitius del món segons l’índex de competitivitat manufacturera global de Deloitte. Carlos Dalmau, director de Solucions Internacionals de Banc Sabadell, apunta que el PIB de Vietnam fa «cinc exercicis que creix per sobre del 5 % i, a més, segons dades estadístiques del Banc Mundial, el seu cost laboral és del voltant de la meitat respecte al que tenen els treballadors xinesos».
En aquest nou context internacional cada vegada més proteccionista, les empreses que vulguin vendre en aquests països «hauran de plantejar-se seriosament invertir allà», recomana Esteve. En canvi, en relació amb les importacions, «hauria de ser menys problemàtic, excepte en aquells sectors sensibles tecnològicament en els quals els Estats Units puguin imposar sancions als qui recorrin a proveïdors xinesos», puntualitza.
Objectiu: el control del 5G
I és que, sobre aquesta tensió política, hi planeja un altre gran problema: l’hegemonia pel lideratge tecnològic en el món. La guerra entre els Estats Units i la Xina té un caràcter estratègic pel control i domini de la tecnologia i les grans empreses tecnològiques. «La Unió Europea (UE) s’està quedant enrere en aquest desenvolupament i haurà de triar entre dependre d’una potència o d’una altra», opina Jordi Bacaria.
El catedràtic d’Economia Aplicada ho té clar: «En cas de no comprar aquesta tecnologia a la Xina, les exportacions poden quedar afectades per represàlies comercials. Espanya hauria de seguir una estratègia conjunta amb la UE, tenint en compte que Alemanya cobreix el 80 % del comerç europeu amb la Xina i al seu torn el comerç exterior d’Espanya depèn d’Alemanya.»
La Unió Europea s’està quedant enrere en el desenvolupament de la tecnologia 5G i haurà de triar entre dependre de la Xina o dels Estats Units.
Però «cada vegada són més les veus crítiques amb el principal patrocinador asiàtic, la xinesa Huawei», afegeix Ramón Gascón. Això no facilitarà –segons el professor de l’EAE– la relació subjacent en el comerç internacional per part de les empreses. Segons l’expert, «caldrà estar atents a com es posicionen tots el països per poder analitzar més en profunditat com es reordena el trànsit d’exportació de béns i serveis espanyols a un i altre costat».
En aquest sentit, segons l’informe «Doing Business del Banc Mundial», Taiwan se situa com un soci idoni en la indústria de l’alta tecnologia. Segons el director d’Internacionals de Banc Sabadell, de fet, «Taiwan és fins i tot més eficient que la Xina en aquest mercat». La producció d’aquest país té molt bona reputació «gràcies, per exemple, a la tasca d’empreses com Foxconn, el principal fabricant de productes electrònics per encàrrec del món, inclosos els iPhones d’Apple», afegeix Dalmau.
Per tant, uns mercats que segueixen a l’espera de quin serà el següent pas que faran la Xina i els Estats Units. Bacaria creu que les empreses espanyoles tenen poc marge d’actuació en aquest context internacional i, per ell, el més important és «assegurar el mercat de la Xina enfront d’altres competidors potencials que puguin desplaçar a Espanya, com ara països de l’Amèrica Llatina amb productes agroalimentaris». De la relació dels Estats Units i la Xina en dependrà el futur del món. La clau per als espanyols serà saber buscar noves oportunitats i albirar la crisi com l’excusa per recórrer a noves solucions.
