Començarem el 2021 amb un canvi substancial a la Casa Blanca i amb una previsible millora en la retòrica en les relacions internacionals entre la Xina i els Estats Units. No obstant això, estem lluny de veure un gran acostament entre els Estats Units (EUA) i la Xina. Mentre que el primer ha mantingut la supremacia econòmica, tecnològica i militar durant els últims tres quarts de segle, el segon ha crescut tant en les dues últimes dècades que els interessos globals del primer i del segon comencen a trobar-se.
Escapar de la Trampa de Tucídides
El 2015, Graham Allison, professor de la Universitat de Harvard, escrivia un article en què analitzava els conflictes històrics esdevinguts a partir de la fricció de dues potències. D'una banda, una potència nova i emergent i, de l'altra, una potència hegemònica i consolidada.
És el que es coneix com la Trampa de Tucídides, que va ser un dels primers grans historiadors d'Europa i que també va ser militar i alhora cronista de la guerra que va enfrontar Atenes i Esparta el segle V aC. El paradigma històric de l'Antiga Grècia s'adapta molt bé a allò que el professor Allison vol explicar: quan una potència creixent comença a prosperar, a expandir-se i a guanyar poder econòmic, arribat el moment, l'emergent suposa una amenaça per a l'hegemonia de la potència ja establerta i la relació entre totes dues es deteriora.
Ara bé, és molt improbable que vegem les actuals potències enfrontar-se més enllà de les paraules i de la imposició d’aranzels. El principal motiu és que els EUA i la Xina són, al cap i a la fi, socis comercials. Tots dos tenen inversions, empreses i capital humà al si de l'altre, i tots dos es beneficien de l'existència del contrari. De fet, els EUA i l'URSS tenien una relació molt més distant en matèria d'interessos econòmics i comercials que els EUA i la Xina avui dia. Atesa aquesta relació, poden escollir augmentar el grau de proteccionisme en alguns aspectes de la seva relació, però en cap cas les seves persones i empreses sortiran guanyant d'un distanciament total entre tots dos blocs. I és molt improbable que això passi.
Pot interessar-te: Així es dibuixa el nou escenari del comerç internacional en l'etapa post-COVID-19
La cursa tecnològica i la riquesa de les nacions
Un d'aquests episodis més recents de confrontació entre potències i que, afortunadament, no va donar lloc a un conflicte armat, va ser la guerra freda. Es tracta d'un episodi que va durar més de quatre dècades i que va sumir el món en la por i l'amenaça constant. No obstant això, la competència entre aquests dos gegants també va aportar moltes coses positives: el microones, la televisió, la tecnologia aeroespacial, els circuits integrats, la base de l'electrònica actual, el làser, que es fa servir des de les comunicacions fins a la biotecnologia, la fibra òptica o internet. Són molts els avenços tecnològics que van tenir lloc en aquesta etapa i l'ànsia de supremacia tecnològica de tots dos líders explica en part aquesta època tan fructífera en aportacions científiques i innovadores.
Vista l'evolució de la història del segle XX, podem esperar unes tensions similars: pacífiques pel que fa a l'ús de la força, però amb cert grau de tensió en els vessants verbal, diplomàtic i comercial. I també es preveu un aprofundiment de la cursa tecnològica. Ens trobem en la quarta revolució industrial i els dos blocs a banda i banda del Pacífic aprofitaran els avenços tecnològics per consolidar la seva supremacia.
Segons l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), la despesa en R+D dels EUA el 2018 era d’uns 550.000 milions de dòlars i, a la Xina, d’uns 462.000 milions, amb previsió de sobrepassar els EUA en pocs anys si es manté l'increment que s’està produint. Les motivacions d'aquesta competició tecnològica les podem veure amb dos angles diferents: un geoestratègic i un altre més aviat econòmic, i tots dos proporcionaran inimaginables aportacions de riquesa, desenvolupament i innovació durant les pròximes dècades.
La motivació geoestratègica serà la que segurament enfronti tots dos actors de forma més complicada. Ho hem vist darrerament amb la xarxa 5G, amb els mòbils de Huawei i amb la xarxa social Tik Tok. El proveïdor que construeix aquests suports pot tenir accés a les dades que emmagatzemen, emeten o reben, a través de les anomenades «portes del darrere» dels seus sistemes. En el moment en què aquests dispositius i infraestructures creixen, així com ho fan les seves capacitats per accedir a dades de milions de persones, empreses i entitats públiques d'un Estat, el país que no és productor d'aquesta tecnologia i que la importa es torna vulnerable davant d’aquell altre territori que sí que té la capacitat de produir-la i de subministrar-la.
La segona motivació és de naturalesa econòmica. Al llarg de la història els imperis han volgut ampliar la seva riquesa amb terres, or, petroli o mines de carbó, però les noves riqueses actuals no són recursos naturals i, encara menys, tangibles. Les companyies que més han crescut en riquesa en l'última dècada i que avui constitueixen una de les inversions amb major potencial de growth, com Apple, Amazon, Alphabet (Google) o Facebook, s'han construït sobre el reconeixement de la marca, les dades, els algoritmes i, sobretot, la propietat intel·lectual.
Esta riqueza, que a la vez constituye fuente de más riqueza, son los recursos naturales del siglo XXI y aquello por lo que las mayores potencias van a competir. Lo que anteriormente se traducía en invasiones de territorio con recursos naturales hoy en día se han convertido en transferencias forzadas de tecnología y espionaje industrial. Actualmente vale más el algoritmo de Google y sus últimos avances en inteligencia artificial o computación cuántica que un pozo de petróleo.
Les megatendències d'inversió es veuran beneficiades per aquesta cursa tecnològica
La Xina està emulant cada cop més el model americà de consum: la seva economia depèn més del comportament del seu consumidor domèstic i no tant de les exportacions que li són demandades de la resta de món.
Sumat a aquesta palanca de creixement, la Xina també ha decidit apostar pel creixement que brinda la inversió en tecnologia. Els resultats que han obtingut els EUA durant les últimes dècades fent ús de l’R+D no han passat desapercebuts per al gegant asiàtic, que durant els últims anys ha creat els seus propis Facebook, Apple i Amazon, entre molts altres, per poder ser tecnològicament independent dels EUA i apostar pel creixement orgànic de la seva pròpia economia. I ho ha aconseguit.
Actualment els 1.400 milions d'habitants de la Xina no necessiten comprar un iPhone quan volen un smartphone, poden comprar un Huawei o un Xiaomi. Tampoc els cal comprar a Amazon i alimentar els beneficis de la companyia americana, ho poden fer a Alibaba. Per buscar un article no cal que es connectin a Google; a banda de perquè a la Xina continental està prohibit, perquè ja tenen el seu propi cercador, Baidu. I si volen compartir-lo amb algú, poden fer-ho mitjançant WeChat (de Tencent Holdings) en comptes de WhatsApp, o mitjançant Tik Tok en comptes de Snapchat. El seu mercat de 1.400 milions de consumidors, més de quatre vegades la mida del nord-americà, l'han sabut conservar per a ells i la inversió que estan efectuant en tecnologia els atorga munició per assegurar un creixement sòlid durant la pròxima generació.
Es pot invertir i aprofitar aquestes oportunitats de diverses maneres. Una de les que té més èxit en aquest últim any són les inversions temàtiques o megatendències. A partir d'aquest tipus de productes, l'aposta es focalitza en una megatendència subjacent, ja sigui tecnològica (com intel·ligència artificial, xarxes socials o cloud); sociodemogràfica (envelliment de la població, auge del consumidor en mercats emergents o hàbits més saludables); o de sostenibilitat (aposta pel medi ambient, o per companyies que generen impacte social positiu i són més transparents).
Pot interessar-te: Aquests són els sectors que han vist una oportunitat en la crisi
La pugna per la supremacia tecnològica entre aquestes dues nacions no és un joc de suma zero, sinó una competició que beneficiarà el món sencer amb avenços inimaginables en biotecnologia, intel·ligència artificial, energies renovables i societats més sostenibles. Ens estem endinsant en una nova revolució i com a inversors podem contribuir i beneficiar-nos utilitzant aquestes estratègies temàtiques per aprofitar el moment.
