La història de la inversió en borsa compta amb multitud d’èxits, però encara amb més fracassos. Encara que l’obtenció del major benefici possible ha estat l’objectiu constant, no sempre s’han donat els resultats esperats.
Malgrat això, la inversió a llarg termini ha proporcionat tradicionalment excel·lents resultats, fins i tot en renda variable i amb inversors poc experimentats. Es pot dir, fins i tot, que és una de les principals estratègies refugi que existeixen, tenint en compte el seu paper com a actiu per preservar el capital dels inversors i, especialment, en períodes d’inestabilitat i volatilitat econòmica com el que vivim actualment a causa de la pandèmia de la COVID-19.
Pot interessar-te: Així inverteixen els experts abans, durant i després d’una crisi
A llarg termini, gairebé mai es perden diners
El llarg termini corre a favor dels inversors. Segons una anàlisi de J. P. Morgan Asset Management, cap inversor hauria perdut diners a la borsa estatunidenca durant períodes d’almenys 20 anys, ni tan sols invertint en el punt més alt previ a qualsevol crisi
Si es prenen com a base els retorns d’un índex representatiu, com el MSCI ACWI, que engloba accions de tot el món, tant de països desenvolupats com d’emergents, les dades parlen per si soles, almenys si s’atenen diferents rangs de la inversió.
Així, en el període que va des del 1989 fins al 2019, la diferència entre les rendibilitats mínima i màxima es va estrenyent a mesura que l’inversor s’hi queda. Segons un estudi de Bloomberg, aquestes són les xifres segons el període.
Com s’observa a la taula, a 15 anys cap inversor perd diners, mentre que a 25 anys la rendibilitat mínima anual que es pot obtenir és del 6,3%, amb independència del moment en què s’hagi invertit. Ara bé, s’ha tenir en compte que la rendibilitat màxima també s’estreny a mesura que transcorre el termini, des del 54,7% a un any fins al 7,1% a 25 anys.
A aquestes mateixes conclusions han arribat experts com Vicente Varó, director de continguts de Finect, que afirma que, encara que la renda variable sigui l’actiu més rendible a llarg termini, en períodes d’un any resulta bastant habitual registrar caigudes de fins a un 40%. “Si són uns diners que es poden necessitar a curt termini i venem en un d’aquests moments, s’haurà fet una operació ruïnosa”, adverteix.
El risc de perdre’s els millors dies del mercat
D’altra banda, els inversors que entren i surten del mercat corren el risc de perdre’s les millors sessions. Un estudi de J. P. Morgan Asset Management assegura que la rendibilitat es redueix de forma notable quan les inversions es retiren en alguns dels millors dies del mercat.
Per exemple, per a una inversió en l’índex Standard & Poor’s 500 (S&P 500) entre 1997 i 2017, els inversors van perdre al voltant d’un 3,7% de rendibilitat si no havien estat presents els 10 millors dies. I si es van perdre els 30 millors dies, la rendibilitat de la cartera va passar a ser negativa.
A més, les pujades més acusades dels índexs se solen produir justament en períodes d’inestabilitat i elevada volatilitat, que és quan els inversors opten per vendre. Per a Varó, la lògica és que, si se surt després de les caigudes, es poden perdre les pujades més verticals del mercat. “Aquestes pujades són, generalment, les que es produeixen just després que el mercat toqui fons, i expliquen bona part de les rendibilitats a llarg termini”, apunta.
Per posar-ne un exemple, si observem les majors pujades i baixades de l’S&P 500 en els últims 15 anys, comprovem que s’han produït en un marge petit de temps i, curiosament, en períodes d’inestabilitat econòmica, tant en la crisi de 2008 com en la causada per la COVID-19.
En aquestes circumstàncies, diversos estudis estimen que una inversió de 10.000 euros en l’S&P 500 des del 1980 hauria assolit uns guanys de 659.515 euros a 31 de desembre del 2018. Si en restem els 5 millors dies del mercat, el benefici es quedaria en 426.993 euros, un 35% menys. Sense els 50 dies de majors pujades, el capital resultant seria de 57.382 euros; un 91% menys.
Aquests resultats es repeteixen en períodes més curts. Per a aquesta mateixa quantitat (10.000 euros) invertida entre els anys 2004 i 2019, els guanys haurien estat de 36.418 euros, amb una rendibilitat anual del 9%. Perdre’s els 10 millors dies suposaria malbaratar 18.060 euros i la rendibilitat cauria al 4,13%.
Aquesta tendència es replica en gairebé qualsevol índex o tipus d’actiu que s’analitzi. Per això, una opció tan senzilla com comprar i mantenir la inversió a llarg termini és molt més eficient que entrar i sortir del mercat contínuament, almenys per als inversors no professionals. I, per descomptat, constitueix una estratègia refugi que serveix per preservar el patrimoni de l’inversor.
