El diagnòstic de persones amb càncer s'ha vist reduït per la pandèmia i els tractaments s’han modificat. Davant d'un escenari com l'actual, les empreses dedicades a l'atenció i a la protecció s'han reinventat i ofereixen serveis cada vegada més personalitzats
El càncer de mama ja és el tumor més diagnosticat al món. I ho és per sobre del càncer de pulmó. En total, el 2020 es van diagnosticar 2,3 milions de casos, segons les dades de l'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer. A Espanya, la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) estima que es van diagnosticar 32.953 casos de càncer de mama, i és el principal tumor detectat a les dones, seguit del càncer de còlon i recte i, amb molta distància, del de pulmó. Encara que aquest últim ha registrat un important increment en els últims anys a causa del consum de tabac.
Es tracta d'unes xifres que es preveu que aniran en augment a causa de l'envelliment de la població, l'exposició a factors de risc (com el tabac, l'alcohol, la contaminació o el sedentarisme) i a una major detecció precoç. En aquest sentit, a la SEOM assenyalen que «si els programes de detecció precoç són adequats, haurien de portar a un augment del nombre de casos, però també a una reducció de la mortalitat».
Però és just aquí, en la detecció, on la COVID-19 ha tingut un important impacte, ja que, com a conseqüència de la pandèmia, s'ha reduït el diagnòstic i l'inici de nous tractaments en la població amb càncer. En concret, segons la SEOM, una de cada cinc persones amb càncer no ha estat diagnosticada per la pandèmia. I aquest retard en la detecció suposarà un augment dels casos en el futur i, a més, l'arribada al sistema sanitari de tumors avançats més difícils de tractar i que comprometin la supervivència i la qualitat de vida dels pacients.
I és que el coronavirus, d'una banda, ha tingut un fort impacte en el sistema sanitari, que durant els mesos més complicats de la pandèmia es va veure col·lapsat i, de l'altra, la por al contagi ha fet que moltes persones no vagin als centres sanitaris. En aquest sentit, des de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) posen l'accent en la importància de conscienciar els pacients que no han de retardar les consultes ni abandonar tractaments per por d’infectar-se de COVID-19.
La importància de la prevenció
Amb tot, els experts asseguren que la prevenció continua sent clau per superar aquesta malaltia i, per això, és vital comptar amb una assistència mèdica completa, sense esperes i personalitzada. Aquí, l'atenció privada suposa una opció interessant i els serveis de telemedicina i les assegurances de vida s'han adaptat a les noves necessitats sorgides després de la pandèmia.
Les asseguradores, per exemple, han fet un pas endavant creant productes cada vegada més personalitzats, que minimitzin l'impacte econòmic i psicològic que el procés oncològic comporta, com és el cas de Life Care Dona, de Banc Sabadell. En aquests casos, a més de la prevenció i el tractament, és important prestar atenció a les afeccions psicològiques i econòmiques que pateix la pacient durant el procés oncològic.
«És a dir, és possible que durant la malaltia la pacient deixi de treballar de manera temporal per centrar-se en el tractament i que això afecti la seva economia familiar», explica el doctor Jesús Manuel Blanco. Així mateix, «hi ha la possibilitat que s'opti per un tractament privat o fins i tot sotmetre’s a una operació d'estètica un cop finalitzat el procés». A més, explica el doctor, «pot passar que, en acabar el tractament, el pacient decideixi fer un viatge».
Pot interessar-te: Per què tothom hauria de fer-se una assegurança de vida?
En el cas del càncer de mama, per exemple, l'AECC estima que, entre les despeses directes, les ocultes i la pèrdua d'ingressos per les baixes, els acomiadaments i les reduccions d'horaris, el cost d'aquest tumor pot ascendir fins als 42.000 euros. Uns 9.200 euros correspondrien a les despeses directes, com productes farmacèutics o serveis mèdics sanitaris. En concret, el 96 % de les pacients s’han gastat una mitjana de 3.590 euros en despeses mèdiques com serveis de nutrició, proves i consultes a la sanitat privada, serveis de psicologia o rehabilitació, entre d'altres.
