Les conseqüències de la pandèmia seguiran tenint un efecte evident en el teixit productiu durant un cert temps, cosa que repercutirà de manera notable tant en com es fan els negocis com en la manera de treballar. Les restriccions que s’apliquen actualment a molts països s’aniran revisant en un sentit o un altre amb el pas dels mesos, però, tot i així, el seu impacte en el nombre de viatges corporatius que fan les entitats i en la seva planificació tindrà efectes molt visibles quan els ressons de la crisi sanitària hagin quedat enrere. Així ho assegura PwC després d’haver fet recentment una enquesta a empreses del voltant de quaranta països, recollida en l’informe «What does COVID-19 mean for global mobility?», on se subratlla que un 70 % està bregant amb problemes per gestionar la mobilitat dels seus empleats, i això té un efecte palpable en la concreció d’operacions.
Entre altres resultats destacables, sembla rellevant que, en dues de cada tres entitats, la conjuntura actual està tenint un efecte pronunciat en la pròpia organització interna, ja que s’està promovent la tornada de molts treballadors als seus països d’origen perquè estiguin a prop de la seva gent, cosa que per a un 58 % de les empreses implica, a més, encomanar-los noves funcions als seus entorns locals. Malgrat aquestes i altres conseqüències, tot just una de cada deu organitzacions creu que la pandèmia desencadenarà un replantejament a llarg termini de les seves estratègies de mobilitat, mentre que només el 20 % estima que disminuiran en els propers anys els moviments internacionals com a resultat de la crisi.
Segons els especialistes de l’estudi, aquestes dades es justifiquen perquè la mobilitat continua sent una prioritat estratègica per a moltes d’aquestes empreses i no es poden plantejar una reducció significativa sense haver de fer una revisió de tots els seus plans estructurals. En canvi, per al que sí que està servint la restricció de viatges actual és perquè algunes companyies avaluïn la governança que tenen sobre els viatges de negoci, examinant-ne els costos en relació amb els beneficis obtinguts, el tipus de paquets i ajudes que ofereixen, i si el desenvolupament tecnològic pot permetre eliminar-ne alguns del compte de despeses i millorar de passada la productivitat dels empleats que no han d’invertir temps en desplaçaments. I en aquest context, afirmen, s’estan fent debats interns importants dins de les organitzacions per valorar si les estratègies de mobilitat global afegeixen un valor real i tangible, o si convé redimensionar la seva importància sota el paradigma de traslladar la feina a les persones i no les persones a la feina.
Et pot interessar: Com ha de canviar la nostra cultura empresarial en la propera dècada
Paràmetres d’anàlisi
Al llarg de les darreres dècades, hem viscut sota un marc de globalització on la llibertat de moviments era un element comú per a la gran majoria d’empreses i països. La línia argumental, des del punt de vista de les organitzacions, era traslladar el talent adequat a l’emplaçament oportú, mentre que ara el que sembla prioritari és garantir la protecció i la seguretat dels empleats (i la resta de stakeholders), implementant les mesures i els protocols d’emergència sanitaris que responguin davant de qualsevol eventualitat. I tot això en un context en el qual la realitat i les regulacions canvien cada vegada a més velocitat.
A partir d’aquesta situació, a KPMG, dins el document «The impact of COVID-19 on international mobility», conclouen que totes les empreses s’han de fer les preguntes següents en relació amb les seves polítiques de mobilitat: estan segurs els meus treballadors? Poden treballar sota les mesures sanitàries adequades en les diferents oficines i fàbriques que tinc? Quin cost econòmic, inclòs l’impacte fiscal, tindrà la nova realitat per al meu negoci? Actuem complint estrictament tots els protocols sanitaris segons la regulació local de cada país?
Et pot interessar: Aprendre a gestionar el risc de la meva empresa
Multinacionals com Mercer tenen molt clar que la gestió de la mobilitat implicarà, almenys durant un període de temps prudencial, anar fent un seguiment constant i actualitzacions periòdiques en relació amb la gestió dels seus viatges o amb l’organització de les seves agendes, per la dificultat de preveure escenaris probables en una conjuntura tan incerta. En el seu paper «Managing a mobile workforce in a new era», afirmen que s’han de dur a terme un seguit de mesures, com ara:
- Analitzar els canvis en el cost de vida que puguin tenir un efecte tangible en els desplaçaments dels empleats.
- Revisar les seves compensacions econòmiques, ja que els canvis en la mobilitat afecten de manera directa la feina dels treballadors i, amb això, els resultats del seu acompliment. Per evitar que això impliqui una pèrdua de confiança per la seva banda, convé reafirmar l’aposta de l’empresa amb els treballadors.
- Restringir els viatges dels treballadors a aquelles ubicacions on l’organització no pugui garantir-los la seguretat sanitària, encara que això tingui una translació al compte de resultats. A mesura que la situació global de la pandèmia vagi millorant, també ho farà el protocol de desplaçaments de l’entitat.
Els passos següents
Les empreses hauran de fer, com a mínim a curt termini, una anàlisi més detallada de les repercussions de la mobilitat global dels seus empleats a partir de tres àrees crítiques –legal, fiscal i d’immigració–, assenyalen des de les consultores KPMG i Deloitte. Cadascuna d’elles, a més, individualitzada als països on operi o als quals desplaçarà algun dels seus efectius, amb el cost humà i financer que això comporta.
En una conjuntura on és impossible planificar cap estratègia corporativa d’aquí a més d’uns quants mesos, des de Deloitte també incideixen en el fet que tots els riscos potencials de reactivar la mobilitat probablement obligaran les entitats a prendre mesures per minimitzar la despesa, com per exemple redimensionant les activitats o duent a terme una redistribució interna per atendre altres necessitats més immediates. En aquest sentit, adverteix, és bastant factible que els mateixos empleats, juntament amb l’entitat, hagin d’ajustar a la baixa els seus paquets salarials, mentre, en paral·lel, l’empresa i l’equip humà desenvolupen un pla d’emergència que inclogui certes contingències possibles, com ara que s’ampliïn les restriccions de viatge, una recuperació global més lenta o regulacions més estrictes per als desplaçaments professionals internacionals.
En tot cas, sentencia la consultora, la comunicació interna serà, si escau, més important que mai, atès que tota l’estructura (treballadors, departaments i, fins i tot, stakeholders directes) ha d’assimilar que la continuïtat del negoci significa haver de dur a terme certs canvis, i que tot el teixit productiu està afrontant una nova manera de treballar, i en aquests moments ja n’hem començat a notar els primers efectes.