movi-image-elpais-movilidad-laboral-crec-espana-1
Envia'ns suggerències
Socis i Empleats
4 min del teu temps

La mobilitat laboral creix a Espanya per sobre de la mitjana europea

09/07/2021

Menor de 25 anys i amb experiència en el sector turístic o en la restauració. Així és el perfil majoritari dels treballadors que s'han vist obligats a buscar noves oportunitats de treball al país durant la crisi

Enmig de la borrasca laboral, moltes persones han hagut de llançar-se a la recerca de nous camps d'activitat per no enfonsar-se. En l'últim any, una quarta part (24,9 %) dels espanyols empleats han canviat de feina, d'acord amb una anàlisi de Randstad Research, publicada a finals d'abril. Aquesta xifra és una de les més altes dels 34 països on es va fer l'enquesta, i està per sobre de la mitjana europea, que se situa en un 18,3 %. Els que més han hagut de canviar han estat els menors de 25 anys: al voltant del 40 % ha necessitat readaptar-se. Segons l'estudi de Randstad Research, les dues principals causes d'aquest moviment, cap positiva, han estat: els acomiadaments de les empreses per garantir la supervivència del negoci i el tancament de moltes companyies.

“La raó per la qual el nostre país hagi estat un on més s'ha canviat de feina és pel pes que tenen alguns dels sectors més afectats per la pandèmia, com el turisme o la restauració”, afirma Valentín Bote, director de Randstad Research. Ha estat en aquestes activitats on més s'ha desgastat el mercat de treball. El 80 % de la destrucció de l’ocupació el 2020 va passar en tres àrees: el comerç, la restauració i les activitats d'oci, segons les dades de l'Associació d'Ocupació i Empreses de Treball Temporal (Asempleo).

Per què els més joves són els més afectats?

Els canvis de feina solen estar motivats per la recerca de millores en les condicions laborals, com un salari més elevat, possibilitats de promoció o més possibilitats de creixement. Abans de la pandèmia, el febrer del 2020, un 23 % dels empleats al país tenien previst canviar de feina en els següents 12 mesos, afirma Mónica Pérez, directora de comunicació d'InfoJobs.

Aquest percentatge es va reduir en tres punts percentuals (20 %) el juliol del 2020, quan la COVID-19 ja estava avançada. La contracció de l'economia espanyola va fer que el desig d'optar per millors condicions laborals disminuís i que els canvis de feina estiguessin relacionats amb la pèrdua de la feina, com apunta Randstad. Pérez assenyala que els joves, especialment els menors de 25 anys, conformen el segment més colpejat per la situació actual, juntament amb el de les dones i el de les persones amb un nivell educatiu bàsic. Precisament, els col·lectius que eren els principals perjudicats per la precarietat laboral abans de l'esclat de la crisi sanitària.

La taxa d'atur entre les persones menors de 25 anys a Espanya va passar d'un 33,8 % el març del 2020 a un 37,7 % el mateix mes del 2021, segons les xifres de l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat). Es tracta de la taxa d'atur d'aquest perfil de població més alta de la Unió Europea (UE) i que ha deixat Grècia en segon lloc, amb una taxa del 34,2 % (el desembre del 2020, última dada registrada). “Tenim una de les generacions millor preparades de la nostra història i en part la més competitiva del nostre entorn internacional”, destaca Javier Blasco, director de l'Adecco Group Institute. “Tot i això, les taxes de temporalitat i d'atur dupliquen les de la resta de la població treballadora”, afegeix.

En particular, el 67,4 % dels joves menors de 25 anys tenen un contracte temporal, enfront del 14,3 % dels majors de 50 anys, segons les dades d’Asempleo. I més de la meitat (un 51,3 %) treballa en la restauració, el comerç i altres activitats d'oci, enfront del 27,9 % dels majors de 50 anys. Ha estat aquesta inestabilitat laboral la que ha portat aquest grup a triar entre atur o precarietat, coincideixen els experts consultats.

Aquest col·lectiu és el que més ha hagut de canviar de feina per culpa de la crisi, segons l'anàlisi de Randstad Research. En concret, ho va fer el 40,3%. Mentre que en el segment d'entre els 25 i els 45 anys, aquest percentatge es va situar en el 31,3 %. Només el 12,2 % dels majors de 45 anys es va haver d'enfrontar a aquesta situació.

Com canviar a una feina millor

“No sempre és fàcil la mobilitat entre professions i sectors”, afirma Blasco. Espanya, a diferència d'altres nacions de l'entorn europeu, afegeix aquest expert, no té un sistema de requalificació que aporti seguretat i flexibilitat laboral entre els col·lectius més vulnerables, com el dels joves. Per a ell, hi ha sectors amb grans oportunitats, com el tecnològic, el sanitari i l'educatiu, que són motiu suficient per a un canvi laboral. “Però no és fàcil adquirir els coneixements a curt termini”.

Creu, a més, que assistim a un reinici de moltes professions de sempre que requereixen competències digitals que aquesta requalificació pot atorgar. Per això advoca per l'impuls de models que facilitin el reciclatge o reskilling i la capacitació addicional o upskilling, que integrin “el sector públic i el privat, a més del treball presencial i en remot”.

Pérez, d'Infojobs, corrobora aquest rumb del mercat laboral: “és notable l'efecte que té la transició cap a una economia digital en la contractació de perfils tecnològics i de sectors com el de la logística i el del transport pel creixement del comerç electrònic”.

Un panorama ple d'incertesa

La crisi econòmica ha deixat un panorama complicat per a molts treballadors. L'abril d'aquest any, més de 3,9 milions de persones es trobaven a l'atur, 79.425 més que el mateix mes del 2020, quan el país estava en ple confinament estricte, segons el Ministeri de Treball i Economia Social. Les expectatives no són favorables. Tot i que la Comissió Europea estima un rebot del producte interior brut (PIB) del 5,9 % per a aquest any, el més gran de la zona euro, la taxa d'atur (15,7 %) no arribarà als nivells previs a la pandèmia (al voltant del 14 %) fins al 2022.

La recuperació del PIB no resoldrà els problemes pendents en el mercat laboral, creu Andreu Cruañas, president d’Asempleo. La principal preocupació entre els experts és que els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) —en què ara mateix hi ha més de 638.000 persones, segons les dades de la Seguretat Social— es converteixin en acomiadaments.

El Banc d'Espanya ha explicat en un estudi acabat de titular Los ERTE en la crisis del covid-19: un primer análisis de la reincorporación al empleo de los trabajadores afectados que les possibilitats de tornar a la vida laboral dels que es troben sota aquest mecanisme —que ha estat una mesura de contenció contra l'atur— va disminuint a mesura que passa el temps. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), l'organisme encarregat de vetllar per la sostenibilitat de les finances públiques, calcula que els empleats en ERTO només tenen un 40 % de possibilitats de recuperar la feina. “L'estiu pot ser un punt d'inflexió sobre com puguin finalitzar els ERTO a les empreses que encara estan en aquests processos”, comenta Blasco.

L'esperança de la recuperació de l'economia està posada en l'arribada dels ajuts del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, i en el procés de vacunació, que segons el Govern arribarà al 70 % a la fi de l'estació estival. “L'evolució de la COVID-19 serà la clau que expliqui com progressen els grans indicadors econòmics”, recalca Pérez. “S'espera que amb la major mobilitat —a causa de la fi de l'estat d'alarma— s'incentivi el turisme nacional i la desitjable tornada del turisme estranger”, diu el director de l'Adecco Group Institute. La meta, segons aquest expert: “afrontar un 2022 de transició per tornar el 2023 a les xifres d'abans de la pandèmia”.

QUÈ BUSQUEN LES EMPRESES?

Les companyies es fixen en tres aspectes quan seleccionen personal, especialment per a aquells llocs que requereixen una certa qualificació, assegura Carlos Royo, professor de Direcció de Persones i Organitzacions a Esade al Podcast de Banc Sabadell.

El pensament crític. “Les màquines fan la feina automàtica. No ens pagaran per posar un segell, sinó per dir on va el segell”, argumenta Royo.

El talent per a la resolució de problemes. “És la continuació de l'anterior. És arronsar les espatlles —indicant que no se sap com actuar davant d'un problema— o dir jo plantejaria aquestes dues alternatives”, detalla.

La capacitat per gestionar les emocions pròpies. “Em conec, sé quan estic trist o estic enfadat?”, proposa aquest expert preguntar-se. Entendre’s a un mateix i les respostes que es generen davant les emocions influirà en la relació amb els companys de feina i en l'exercici de les tasques, però també amb l'entorn familiar, especialment quan es teletreballa.

Fotografia de Ketut Subiyanto a Pexels
-Categories i etiquetes-
up