El pare de la poesia moderna als Estats Units, Robert Frost, solia dir: «Tot el que he après sobre la vida es pot resumir en tres paraules: continua cap endavant.» La COVID-19 ha obligat moltes empreses a haver de concentrar-se en les accions a curt termini per intentar superar amb èxit aquesta conjuntura tan complexa. Però, encara que la gestió del dia a dia ocupi la major part del temps, han de tenir també present que les crisis són, per definició, catalitzadores de canvis que poden generar oportunitats que aportin un gran valor afegit en un món incert. Així ho asseguren els experts de Deloitte al document «New Architectures of Resilience», on recomanen combatre les possibles conseqüències operatives i relacionades amb el negoci des d’un punt de vista proactiu, amb resistència i comptant amb la participació dels diferents stakeholders, a més de, per descomptat, l’equip humà de l’empresa
Un altre informe, en aquest cas d’EY, assenyala que la resiliència és, en aquest context, un dels requisits clau per a la gestió de moments crítics, però no sota un prisma reactiu, sinó amb una actitud de canvi, procurant ser flexibles i creatius per a respondre des d’una visió més àmplia als desafiaments inesperats. Segons els seus autors, el concepte més rellevant és el de prosperar, en el sentit de prendre cada decisió amb la idea de fer créixer i evolucionar l’entitat, reformulant els elements que estan a les nostres mans, com els departaments interns, la relació amb els nostres grups d’interès o, fins i tot, la nostra capacitat productiva.
El suport de la tecnologia
Improvisar és una manera efectiva de respondre amb agilitat quan sorgeixen necessitats en el mercat, però, com conclou Bain & Company a l’estudi «Covid-19: Protect, Recover and Retool», l’ús de tecnologies tan potents i efectives com la intel·ligència artificial, la mineria de dades o la computació al núvol permet a les companyies treballar en un triple camí en aquesta conjuntura: identificar tendències que puguin servir-nos per al futur, analitzar experiències d’altres subjectes en la resolució dels problemes que afrontem i determinar de quina manera podem estar preparats en aquest moment per a afrontar un desafiament sense haver de recórrer a l’ajuda de tercers. Además, el complemento tecnológico resulta esencial para evaluar la calidad de las arquitecturas sobre las que cimentamos la compañía, entendiendo éstas como el modo en el que conectamos nuestras actividades y recursos para ofrecer valor a nuestros grupos de interés.
A més, el complement tecnològic resulta essencial per a avaluar la qualitat de les arquitectures sobre les quals es fonamenta l’empresa, entenent-les com la manera en què connectem les nostres activitats i els recursos per oferir valor als nostres grups d’interès. Habitualment, s’han implementat aquestes arquitectures en entorns específics que eren coneguts i, moltes vegades, fins i tot còmodes, per a les organitzacions, però ara la velocitat inherent dels canvis obliga a redissenyar-les per intentar reflectir d’una manera fidel el món que ens envolta.
Des de Deloitte incideixen en que hi ha dues arquitectures diferents a les quals es poden connectar les activitats d’una entitat, per navegar amb èxit en aquest context incert, i que impliquen una redefinició de les seves bases: la dels negocis, que abasta tant processos comercials com la gestió i la governabilitat de les persones de suport per a la consecució d’aquests èxits, i la de la tecnologia, que permet la connexió de tots els dispositius, programaris i dades per a l’operativitat eficient dels negocis. Segons els experts d’aquesta consultora, l’àmbit on les dues arquitectures s’han imbricat millor en l’actualitat, fins i tot durant la situació de crisi sanitària global, ha estat el de les cadenes de subministrament, perquè els diferents participants es donen suport mutu, especificant i delimitant les competències i responsabilitats de cadascun d’ells, i la tecnologia hi facilita cada vegada més, a través de la cadena de blocs, que no es pugui desbloquejar una nova fita de la cadena fins que no es compleixin amb èxit les anteriors.
Redefinir les arquitectures
El problema d’emprendre aquestes transformacions, tal com s’analitza en un informe d’Orkestra/Deusto Foundation, és que les actuals arquitectures comercials i tecnològiques estan dissenyades per ser, sobretot, estables i predictibles, sota una idea d’escalabilitat i sense desviar-se dels processos que ja s’havien prescrit prèviament. No obstant això, en el context actual, aquestes mateixes arquitectures generen barreres per a una major evolució, que impedeixen abordar les oportunitats per a un creixement més ràpid i generen –i això és més preocupant– més vulnerabilitat en un món que canvia ràpidament. Segons l’opinió tant d’EY com de Deloitte, la fragilitat demostrada per algunes cadenes de subministrament a l’inici de la pandèmia demostra l’escassa utilitat que tenen, ja que aquests esdeveniments inesperats (o «cignes negres», com també se’ls anomena) són cíclics i cada vegada es produeixen amb més freqüència.
Per a aquests especialistes, el redisseny de les arquitectures s’ha de sustentar com a base principal en el context de màxima interconnexió entre totes dues, com si es tractés d’una doble hèlix d’una molècula d’ADN. Aquesta interacció és fonamental, tant perquè evolucionin a l’uníson com perquè responguin en paral·lel a incidències com, per exemple, una aturada en el subministrament o una recessió econòmica. En aquesta línia, l’estudi de KPMG «Embedding resilience», apunta que aquesta nova infraestructura operativa obliga les empreses a anar més enllà de ser àgils o disposar de més flexibilitat, i consisteix a aprendre molt més ràpid de l’entorn, accelerar la millora del rendiment, aprendre a treballar amb les màquines i la tecnologia i desenvolupar els mecanismes interns perquè la resta del capital humà de l’entitat entengui i assimili la magnitud dels canvis per aprofitar, quan sorgeixin, les millors oportunitats en el mínim temps possible.
Et pot interessar: Com ha de canviar la nostra cultura empresarial en la propera dècada
L’arquitectura oberta
I és aquí on entra en joc l’altre gran concepte clau d’aquesta nova filosofia empresarial: la creació de xarxes en què els stakeholders aprenguin juntament amb les empreses, evolucionin al seu costat i cimentin el seu creixement en paral·lel al que s’aconsegueixi a l’organització, perquè, si s’arriba a forjar una xarxa amb una comunicació eficaç i solidària, els diferents participants tindran més possibilitats de rebre suport i prosperar en entorns canviants. Això és així perquè la gestió de quantitats ingents de dades entre tots afavorirà que es puguin convertir en coneixement útil que serveixi tant per a aprendre amb més velocitat com per a adaptar-se a canvis inesperats, en un cicle constant d’acceleració del rendiment.
Et pot interessar: Els avantatges de prendre decisions estratègiques amb la millor gestió de la sobreinformació
