A hores d'ara, assenyalar la importància que està tenint la pandèmia global per redefinir moltes indústries sembla una obvietat, però, en el cas del sector de la salut, les fortaleses dels sistemes sanitaris s'han posat especialment en qüestió. El sector s’ha hagut d’adaptar de manera ràpida i contundent per atendre les noves necessitats de la població, cosa que ha afectat tant a l'àmbit privat com al públic. L'aparent manca de recursos i de capacitat de gestió, sobretot en la primera etapa de la crisi sanitària, va provocar una sèrie de problemes estructurals que el sector està sabent solucionar amb èxit i celeritat.
Gràcies a la integració de les noves tecnologies, el segment sanitari està utilitzant amb fluïdesa els canals digitals, que permeten suportar l'increment en la demanda d'atenció assistencial, alhora que afavoreixen una major racionalització dels recursos. En paral·lel, altres agents rellevants de la cadena de valor de la indústria, com les farmàcies o els centres mèdics, també estan sent capaços de recolzar-se en la telemedicina, tant per atendre els pacients crònics com per desenvolupar polítiques de prevenció i d'higiene, un tema clau per evitar l'increment dels contagis per coronavirus. A més, l'ús de les eines digitals ha servit per protegir els professionals sanitaris, un col·lectiu especialment afectat per la crisi.
Un futur prometedor
Segons l'informe de Deloitte Predicciones, Tecnologías, Medios y Telecomunicaciones (TMT), el 2021 es tancarà amb més de 400 milions de visites virtuals al metge en tot el món, cosa que suposarà una facturació de més de 525.000 milions de dòlars. Entre altres previsions, s'estima que el mercat de consultes exclusivament virtuals de telemedicina assoleixi els 8.000 milions de dòlars només aquest any. Per fer-se una idea del canvi de paradigma en el sector n’hi ha prou amb citar l'exemple d'Espanya: el febrer de 2020, just abans de començar la pandèmia, nou de cada 10 visites a metge, sigui en l'àmbit públic o en el privat, eren presencials, mentre que, de les restants, només un 10 % eren virtuals i el 90 % telefòniques. Al setembre, amb la mobilitat ja restablerta, només un terç dels usuaris es decantava per anar físicament al seu centre de salut, en tant que un 30 % reconeixia que només feia servir la telemedicina.
Pot interessar-te: Tendències per al 2021: es consolida la 'telenormalitat'
Encara que l'estat d'alarma va ser el catalitzador per al desenvolupament de l'atenció virtual i de l'especialització sanitària (totes dues tendències ja feia anys que estaven en marxa en el sector), la seva penetració entre els consumidors és tal que sembla un fenomen imparable. El seu ús afavoreix tothom: els pacients estan menys exposats a qualsevol risc de contagi, no han de perdre temps en desplaçaments o en sales d'espera, els permet solucionar qualsevol dubte mèdic en menys temps i afavoreix que hi hagi un espai de conversa personalitzada més gran amb el professional sanitari. Per a la indústria sanitària, per la seva banda, permet que es comparteixin dades en format digital, agilitza els tràmits interns i n’evita el possible col·lapse de les instal·lacions. A més, el desenvolupament actual de la tecnologia permet que es pugui prestar un servei de la màxima qualitat gràcies a les sales de streaming o a les càmeres digitals.
Pot interessar-te: La realitat virtual, gran aliada de la salut mental
Un informe d’iSanitat titulat Los retos de la telemedicina afirma que, per als anys vinents, és clau que des del sector de la salut s'avaluï periòdicament l'opinió dels pacients per saber en què cal millorar l’atenció virtual i la personalització dels serveis. En concret, detalla que és fonamental discriminar en quins casos no és adequada la telemedicina; per exemple, en aquells en què l'usuari no està especialment sensibilitzat o cal un contacte més directe i empàtic, com poden ser un malalt oncològic o una embarassada en situació de risc.
A més, l'estudi subratlla que l'ús estès de la telemedicina en el temps permetrà anar desenvolupant una nova experiència de teleconsulta, que servirà perquè el professional assimili tècniques i mecanismes per suplir la manca de proximitat amb un tracte més diferencial i personalitzat. En paral·lel, es milloren les eines que possibiliten compartir informació, de manera que el pacient no noti en cap moment que no és en el despatx d'un centre sanitari.
El repte de l'especialització en el sector de la salut
En la indústria de la salut, l'aposta per la digitalització materialitzada a través de la telemedicina i dels serveis virtuals serveix, sobretot, per millorar la qualitat en la prestació dels serveis dels pacients, agilitant la burocràcia, augmentant la transparència i la fluïdesa en la relació entre el metge i l'usuari. Però també millora la gestió de les dades, de tal manera que altres metges especialistes o els departaments puguin compartir informació rellevant sobre el pacient per millorar el seu tractament en cas que sigui necessari.
Digitalitzar-se significa especialitzar-se en la prestació de determinats serveis que, en un context com l'actual, pot suposar una important eina per fidelitzar els clients. Tot això en un entorn de màxima competitivitat però, també, d'una gran incertesa a causa de la recessió econòmica, cosa que col·loca les organitzacions en una situació òptima per aprofitar els avantatges que ofereix el món virtual.
