La pandèmia ha colpejat a les dones amb majors taxes d'atur, contractes més precaris i salaris més baixos, problemes que s'afegeixen a les dificultats per conciliar. Aquesta és una visió global de la situació de la dona en l'àmbit laboral un any després de l'esclat de la crisi sanitària.
Els noms de les científiques Lise Meitner i Marthe Gautier potser són poc coneguts, però són claus en els seus àmbits d'investigació. La primera va ser responsable de la fissió nuclear al costat d' Otto Hahn -qui va obtenir el Premi Nobel per això-, i la segona, una de les protagonistes de la descoberta del cromosoma causant de la síndrome de Down, en col·laboració amb els genetistes Raymond Turpin i Jérôme Lejeune.
Els èxits científics dels quals van formar part indispensable es van atribuir als seus companys d'investigació. Van ser víctimes de l'efecte Matilda, batejat així per Matilda Joslyn Gage, un sufragista i abolicionista nord-americana de segle XIX, que va utilitzar aquesta etiqueta per evidenciar la manca de reconeixement dels èxits científics de les investigadores.
Aquest efecte no és l'únic que distorsiona el treball de les dones, que suposen la meitat de la població mundial. També s'ha posat en evidència la síndrome de la impostora, pel que moltes professionals es veuen obligades a justificar la seva vàlua contínuament. Tots dos problemes compliquen un món laboral en què els seus salaris són un 13 % més baixos que els dels homes, segons l'Oficina europea d'estadística (Eurostat) -l'anomenada bretxa salarial-; en què les taxes d'atur femení són un 2,5 % superiors a les masculines i en què el percentatge de dones amb contractes a temps parcial triplica el dels homes (el 23 % enfront del 7 %), segons l'informe d'ESADE Treball i fills a Espanya: reptes i oportunitats per a la igualtat entre homes i dones.
Aquestes realitats que ja existien abans de la COVID-19 s'han acrescut. «La pandèmia està tenint un impacte molt negatiu sobre les dones, amb més atur i més precarietat. En l'àmbit social, amb més risc de pobresa i de ser víctimes de violència de gènere. Espanya és el país europeu en què més va créixer l'atur femení en 2020. A més, sis de cada 10 aturats de llarga durada són dones. Sense feina ni independència econòmica, som més vulnerables», adverteix Ana Bujaldón, presidenta de la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE).
En l'últim trimestre del 2020, la taxa d'atur de les dones a Espanya es va situar en el 19,3 %, davant el 14,1 % dels homes, segons dades de la vuitena edició de l'informe #EmpleoParaTodas. La dona en risc d'exclusió, publicat per la Fundació Adecco. Mentre que el 2019 aquest percentatge era de l'15,5 % i el 12,2 %, respectivament.
Els sectors més afectats per la pandèmia, com el del turisme, el de la restauració i el de l'oci, en què la destrucció d'ocupació ha estat més virulenta, són precisament els que tenen més presència femenina. A diferència del que va passar a la crisi de 2008, on la destrucció d'ocupació es va produir principalment en el de la construcció, un sector eminentment masculí.
El Parlament Europeu ha expressat la seva preocupació per aquestes circumstàncies. Considera que la desigualtat entre gèneres serà cada vegada més gran si no es prenen mesures, de manera que urgeix als països membres a incloure en els seus plans de recuperació propostes específiques per acabar amb el desequilibri produït en el mercat laboral. De fet, és una de les línies d'actuació del Fons de Recuperació Europeu. Aquesta esquerda alenteix el creixement econòmic. En el cas d'Espanya, els experts consideren que lluitar contra la desigualtat existent entre homes i dones augmentaria el Producte Interior Brut (PIB) en 230.847 milions d'euros, un 18,5 % més.
La importància de la corresponsabilitat
La Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound) ha advertit que la crisi de la COVID-19 posa en risc els avenços en matèria d'igualtat, pel considerable augment de la participació de les dones en el treball no remunerat, com la cura de nens i de malalts. Abans de la pandèmia, les dones ja es feien càrrec del 75 % de les tasques que suposaven l'atenció als fills i les tasques de la llar, d'acord amb dades de la consultora McKinsey.
Durant la pandèmia el percentatge de dones que van perdre o van abandonar els seus treballs va ser significativament més gran que el dels homes. Segons l'Institut de la Dona i per la Igualtat d'Oportunitats, quan va arribar la crisi sanitària moltes dones no van poder seguir treballant al no ser capaços de conciliar els àmbits laboral i familiar. La manca de corresponsabilitat també va ser clau.
L'informe d'ESADE arriba a la mateixa conclusió i mostra que en l'últim trimestre de 2020, la taxa d'ocupació dels homes amb fills va recuperar el nivell de 2019, mentre que en el cas de les dones va caure 2,4 punts percentuals. Entre abril i juny de 2020, el 16 % dels homes amb fills estava en un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO), mentre que aquest percentatge pujava fins a gairebé el 20 % en el cas de les dones amb fills.
Per posar fi a aquesta situació el Parlament Europeu recomana a les autoritats nacionals que incentivin els homes a flexibilitzar el seu horari de treball. L'opinió és compartida per Conxita Folguera, professora de Direcció de Persones i Organització d'ESADE «Les empreses han de generar entorns flexibles per a homes i dones. Si no és així, es perpetua la percepció que les tasques domèstiques i les cures són responsabilitat de les dones. Les polítiques de conciliació han d'anar dirigides a tots, qualsevol que sigui la seva identitat de gènere, i han de tenir en compte el cicle vital de cadascú», explica
L'esforç per escurçar la bretxa salarial
La desigualtat en els salaris s'ha fet créixer amb la pandèmia i està molt relacionada amb aquesta obligació de conciliar, que recau majoritàriament sobre les espatlles femenines. Les dones redueixen les seves jornades i, proporcionalment, els seus sous. O directament prioritzen la cura dels fills, deixant per a un altre moment les seves carreres professionals.
En 2018, les dones guanyaven de mitjana gairebé un 15 % menys que els homes a la Unió Europea, segons les últimes dades d'Eurostat. A Espanya, aquesta diferència era una mica menys, un 13,9 %. La bretxa, en comptes de retallar-se, pot seguir augmentant com a conseqüència de la crisi actual. L'Organització Internacional del Treball (OIT) en el seu estudi Informe mundial sobre salaris evidència que els sous de les dones es van reduir un 14,9 % el primer semestre del 2020, mentre que el dels homes va baixar un 11,3 %.
La síndrome de la impostora i el teletreball
La síndrome de la impostora és un estigma que pateixen més les dones que els homes. Aquest trastorn que suposa demostrar contínuament que s'és apte per a un treball s'ha fet més evident durant la pandèmia i s'ha traduït a dedicar més hores per estar a l'altura de les circumstàncies laborals.
«Les dones no hem estat educades per liderar, per això, quan una dona triomfa en la seva carrera i dirigeix un gran projecte o un equip, el primer amb què ha de bregar és amb la seva pròpia autoestima», denuncia Eva Fernández, presidenta de l'Associació de Dones Empresàries de Cantàbria (ADMEC), que treballa per acabar amb aquest problema. «Aconseguir aquesta seguretat, aquesta confiança en les nostres aptituds i capacitats, és el més difícil», afegeix.
El teletreball no ha ajudat molt en aquest sentit. Moltes empreses han constatat que la presencialitat no era del tot necessària i aquesta dinàmica s'ha convertit en una cosa tan normal com poc regulat. «Teletreballar exigeix unes condicions -equip, espai, connexions, respecte als horaris- que no sempre s'han donat. A base de voluntat i esforç, s'ha fet el que s'ha pogut, però en circumstàncies no òptimes i, sovint, no adequades», explica Folguera.
Lideratge femení per acabar amb l'efecte Matilda i el sostre de vidre
Avui existeixen Matildas en tots els sectors, si bé en l'àmbit investigador resulta més evident, en el qual les dones representen el 28 % de l'alumnat en carreres científiques a tot el món, segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco).
Per tant, és necessària la visibilitat. Per això, les empreses poden ajudar molt en aquest aspecte, si reconeixen el talent, sense importar el gènere i fomenten el lideratge femení. «Necessitem suports per estimular el desenvolupament de les carreres professionals de les dones, així com el seu accés a llocs de direcció i responsabilitat professional en un pla d'absoluta igualtat. Som capaços de liderar el canvi necessari i per això necessitem més dones presidentes, més conselleres delegades, més científiques, més enginyeres, més cineastes, més jutgesses, més polítiques, més escriptores...», reclama Anna Ulloa, presidenta de l'Associació d'Empresàries de La Corunya (AECO).
Aquest canvi d'actitud, a més, contribuiria a la gradual destrucció del sostre de vidre, aquesta limitació vetllada que impedeix a les dones ocupar llocs de responsabilitat en les empreses. «Serà difícil de trencar si no hi ha una imposició de mesures de discriminació positiva com les quotes, que han de ser eventuals fins a aconseguir els objectius d'igualtat real i efectiva», considera Irene Navarro, presidenta de l'Associació Multisectorial de Dones Directives i Empresàries (AMMDE).
