Cada any, els espanyols estan cridats a realitzar la declaració de la Renda. Una pràctica que preocupa no poques persones per l'escassetat de coneixements o per la falta de planificació fiscal durant els mesos previs. La campanya de la Renda 2020 arrenca en menys d'un mes. Des del 7 d'abril es podrà presentar a través d'Internet. I per a aquesta tasca, així com per moltes altres, la planificació redueix els imprevistos i la incertesa, al mateix temps que pot ajudar a millorar els resultats.
Tal com assenyala Diana Ferrer, doctora i professora de Dret Fiscal i Gestió Tributària a ESADE, en el Podcast de Banc Sabadell, planificar les finances personals és un pas «molt important». «Sembla que és molt complicat, però en realitat no ho és tant», assenyala la professora, que insisteix en els beneficis que aporta tant sobre els comptes individuals com sobre la salut mental de les persones. «El gimnàs i estar en forma et proporcionen benestar. Estalviar també és un benestar emocional interessant», afirma.
En aquest sentit, per a Ferrer sempre és important planificar-se, però hi ha dos moments clau en l'any, «gener, que igual que es fan els propòsits d'any nou, podem fer propòsits fiscals, i novembre, per analitzar la situació abans que conclogui l'exercici fiscal».
No obstant això, moltes persones no saben per on començar a prendre el control total de les seves finances. L'experta recomana la via tradicional: paper i bolígraf, una taula amb tots els ingressos i despeses i un calendari que reculli les pròximes factures i la permanència associada a aquestes. Per a això, és molt útil repassar els comptes mensuals i comprovar si hi ha un dèficit o un superàvit i quines previsions s'esperen els següents mesos.
En aquest escenari, un dels obstacles a què s'enfronten els contribuents a l'hora de complir les seves obligacions fiscals són els canvis continus que els governs adopten al voltant de les mesures fiscals. En aquest món, disposar d'una educació financera bàsica és clau. Tal com explica Ferrer, aquest entorn canviant fa que la planificació sigui més «complicada», però assegura que «si s'entén l'estructura impositiva, és a dir, els pilars bàsics, es poden entendre més les reformes; si saps què està pujant i com et pot afectar, és més fàcil ».
Els ERTO, uns dels protagonistes d'aquest any
Un any després de la irrupció de la declaració de l'estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus, les mesures restrictives també han deixat la seva petjada sobre el mercat laboral. Segons el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, al febrer de 2021 hi havia a Espanya un total de 899.393 persones en expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO). Xifra que, en els pitjors mesos de la pandèmia, entre abril i juny de l'any passat, va superar els 3,6 milions de treballadors.
La seva tributació és un dels elements nous de cara a la declaració de la Renda d'aquest any. En aquest sentit, la llei no canvia, tal com explica Ferrer: davant l'existència de dos pagadors, en el cas que el segon realitzi una retribució superior als 1.500 euros, si entre els dos pagadors s'arriba a la xifra de 14.000 euros anuals, el contribuent té l'obligació de presentar la declaració.
En el cas pràctic d'una persona en ERTO que hagi cobrat 20.000 euros anuals, 13.000 euros per part de l'empresa i 7.000 per part de Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), les seves retencions mensuals hauran estat menors que en una situació de normalitat, perquè «la majoria dels ERTO no tenen retenció o tenen molt poca», recorda Ferrer. «Arribarà juny i les estimacions són que molta gent haurà de pagar entre 800 euros i 1.000 euros. Si s'haguessin prorratejat cada mes no s'hagués notat tant», apunta l'experta, que posa en relleu la importància d'aquestes petites planificacions fiscals.
Quan és obligatori presentar la declaració de la Renda i què es pot deduir?
Encara que la declaració de la Renda tingui caràcter anual, moltes persones continuen preguntant-se en quins casos estan obligades a realitzar-la. Amb una nòmina superior als 22.500 euros anuals és imperatiu presentar-la. Si el salari és de 20.000 euros anuals amb un sol pagador, no és obligatori fer-la, tot i que Ferrer recomana presentar-la donada la possibilitat que «surti a retornar».
A més, és important informar-se per endavant sobre les diferents deduccions fiscals, com pot ser el pagament del lloguer, els plans de pensions o els donatius a ONG. Totes elles són contribucions que varien segons les comunitats autònomes i sobre les quals hi ha un desconeixement més o menys generalitzat. Per exemple, a Catalunya, només el 6 % dels contribuents que van fer la declaració en 2018 -últimes dades disponibles- van aprofitar les deduccions autonòmiques per lloguer. «És important planificar la despesa, però també ho és planificar l'estalvi», incideix Ferrer, ja que, en cas contrari, aquests diners estalviats perdran valor amb el temps.
Pot interessar-te: Les claus per rendibilitzar els diners estalviats
I és que tan important és saber estalviar com moure aquests diners i invertir-los de forma raonable. Aquí és clau tenir en compte com s'administren les finances personals i com s'inverteix l'excedent que es genera. Per a això, el primer pas és realitzar una anàlisi personal, saber quina predisposició al risc es té, quin és l'horitzó temporal de les inversions i amb quin assessorament es comptarà.
Pot interessar-te: L'assessor financer, clau per navegar amb èxit en els mercats el 2021
