Invertir no és una ciència exacta. No obstant això, tradicionalment s'ha considerat que quan es realitza una inversió o es modifica, l'inversor ho fa amb ple coneixement de les alternatives que existeixen, que analitza la relació entre la rendibilitat i el risc que pot tenir aquesta decisió i que tracta de maximitzar la primera per a un nivell de risc que està disposat a assumir. Totes aquestes són característiques que s'atribueixen a un inversor racional.
Ara bé, com mostra l'informe El efecto de las emociones en nuestras inversiones personales, elaborat per Banc Sabadell al costat de Novaster i ESADE, des de fa ja tres dècades aproximadament, hi ha un grup cada vegada més gran d'economistes i de financers que comença a dubtar i a rebatre aquests principis de les anomenades finances clàssiques. En el seu lloc, aquest grup d'experts demostra que la cognició i les emocions pesen molt en les decisions d'inversió (és a dir, no som éssers racionals); que els mercats financers disten de ser eficients, ja que no tots tenen la mateixa informació; que hi ha oportunitats d'aconseguir resultats positius que no són per a tots; i que els preus no es formen només tenint en compte el risc de l'actiu, sinó que influeixen les percepcions i les emocions.
Un dels sentiments amb més impacte en aquest tipus de decisions és la por, ja que té un efecte directe sobre l'estabilitat dels mercats financers en comportar incertesa davant el risc i la por a perdre els guanys adquirits. Els experts han detectat que aquesta emoció governa moltes decisions en temps de la COVID-19. Com destaca Diego Valero, president de Novaster, «la por a perdre ens fa sobrereaccionar d'una manera negativa que s'allunya de la racionalitat».
De fet, el cervell percep les pèrdues amb una intensitat 2,5 vegades més gran que les recompenses. Per tant, el plaer de guanyar 100 euros és menor que el dolor que se sent en perdre'ls, perquè el cervell humà sempre tendeix a sobredimensionar les coses negatives. Una mostra de com aquesta por afecta a l'hora de decidir financerament en èpoques convulses són els nivells d'estalvi que han acumulat els espanyols durant la pandèmia. En el segon trimestre de 2020 la taxa d'estalvi de les llars es va disparar fins al 31,1 % de la renda disponible, gairebé 60.300 milions d'euros, una xifra històrica, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Abans de l'actual crisi, el màxim s'havia situat en el 20,1 % en el segon trimestre del 2009.
Pot interessar-te: escolta el Podcast de Banc Sabadell i descobreix com influeixen les emocions en la presa de decisions a l'hora d’invertir
El comportament de les persones no és necessàriament un comportament racional. Tampoc irracional, és, senzillament, humà. Daniel Kahneman, psicòleg i Premi Nobel, defensava que el cervell treballa en dos nivells de pensament, l'automàtic (sistema 1) i el reflexiu (sistema 2). El primer és el responsable de la gran majoria de les decisions perquè és fàcil, ràpid i inconscient; el segon només actua en processos deductius, és més lent i laboriós, controlat i autoconscient. Fem servir molt més el primer perquè, tot i cometre errors, és útil. Com que el cervell consumeix un quart de la nostra energia diària, «s'autoprotegeix» posant-se a treballar només en determinades decisions, i la resta de decisions les confia al procés automàtic. Aquest procés, com dèiem, comet errors, però són errors sistemàtics i predictibles, perquè sempre actuen de la mateixa manera. A aquests errors en psicologia se'ls anomena biaixos, i aquests biaixos els apliquem al procés de presa de decisions econòmiques i financeres.
Per tant, conèixer com influeixen aquests biaixos en la presa de decisions és essencial per no sucumbir-ne. «Els biaixos poden ser cognitius (errors de percepció) o emocionals (influència del nostre estat d'ànim). Els biaixos cognitius, al seu torn, poden ser de perseverança de creences, que tenen a veure amb la tendència a mantenir els dogmes, per molt irracionals que siguin, o d'errors de processament, que descriuen com la informació que rebem s'interpreta incorrectament o s'usa d'una manera il·lògica», assenyala Federico Servetto, director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell.
Pot interessar-te: Quin és el pes de les emocions en les decisions d'inversió?
Servetto, protagonista de l'últim episodi del Podcast de Banc Sabadell, explica que «en general prenem decisions poc meditades o de forma pràcticament automàtica, l'important és ser conscients que actuem d'aquesta manera i conèixer les eines que tenim al nostre abast per evitar o minimitzar la incidència i els efectes d'aquestes decisions poc racionals».
Com mitigar els biaixos
A Espanya, segons un estudi realitzat per Schroders, els principals biaixos que afecten l'inversor són els d'excés de confiança i els d'aversió al risc. (por a perdre). En el cas d'aquest últim, Servetto indica que «tenim dues eines per enfrontar-ho: la calma i la paciència. Calma per no precipitar-se en la presa de decisions. Justament en els moments d'elevada incertesa és quan l'instint de la fugida, que podem relacionar amb el biaix emocional d'aversió a la pèrdua, es posa en marxa, i generalment ens porta a vendre precipitadament en comptes de mantenir la posició o fins i tot aprofitar per incrementar-la. Aquesta calma necessària s'ha d'acompanyar de la paciència, per esperar que el mercat s'estabilitzi i que la incertesa doni pas a les oportunitats», destaca Servetto.
Pot interessar-te: Psicotrading: com podem controlar les emocions a l’hora d'invertir?
En aquest camí, comptar amb especialistes en el camp de les finances personals és una altra de les vies per reduir aquesta exposició a les emocions. Per a això hi ha assessors financers que poden orientar-te en la presa de decisions. L'assessor analitza les coses amb una certa distància, fet que li aporta perspectiva i l'ajuda a plantejar d’una manera racional les decisions financeres. A més, compta amb la formació i l'experiència específica per a aquesta tasca.
Un altre aspecte rellevant és la diversificació, és a dir, no posar tots els ous en la mateixa cistella. Per fer-ho correctament cal tenir en compte diferents variables com la categoria de l'actiu: La borsa, el deute, les matèries primeres, les divises ... Així mateix, avaluar diferents sectors i diferents geografies. També és important el termini, ja que hi ha inversions amb terminis definits i altres que no.
«La recomanació clau és tenir els diners invertits correctament diversificats i amb un nivell de risc que s’ha de basar en el nostre perfil com a inversor de manera orientativa, però sempre tenint en compte com ens afecten els nostres biaixos personals», aconsella Federico Servetto, director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell.
Pot interessar-te: Quina estratègia d'inversió seguir en un context de tipus d'interès baixos
En aquest sentit, el perfil de l'inversor vindrà marcat per la seva aversió al risc, és a dir, quant està disposat a perdre. Normalment es distingeixen tres perfils d'inversor: el conservador, que intenta preservar el capital i vol superar la inflació i, que per tant, admet una baixa exposició al risc; el moderat, que busca l'equilibri entre estabilitat i creixement patrimonial, de manera que l'exposició tolerada al risc és intermèdia, i l'agressiu, que vol maximitzar la rendibilitat i, que per tant, la seva exposició al risc és elevada.
És fonamental, a més, tenir present que les finances es regeixen pel principi del binomi de rendibilitat-risc, i «això vol dir que, per poder optar a retorns més alts, cal estar disposat a assumir un grau més alt de probabilitat de pèrdues en la inversió. Aquesta relació és directa, fet que implica que, com més gran sigui el risc que es pot assumir, segons el perfil, més gran serà el retorn a què es pot optar», recorda Servetto.
La importància de l'educació financera
Segons la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), és probable que les persones amb amplis coneixements en economia els apliquin a l'hora de prendre una decisió financera i mitiguin els biaixos. Referent a això, a Espanya la ciutadania és més coneixedora dels productes d'endeutament que dels d'estalvi. Així, mentre que països com Bèlgica, Alemanya o els Països Baixos presenten taxes d'estalvi de prop del 15 % o superiors, Espanya, Grècia o Portugal solen mostrar taxes del 5 % o el 7 %, segons les dades de l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat).
En aquesta línia, els països amb millor cultura financera són aquells que surten abans de les crisis econòmiques. Així ho posa de manifest l'informe ¿Por qué educar en economía familiar y empresarial?, de PwC i la Fundació Contea, en què es recull que aquells països amb més del 60 % de la seva població formada financerament, com el Regne Unit, Països Baixos o Suècia, van tenir caigudes acumulades del producte interior brut (PIB) inferiors al 4 % a la crisi de 2008. Per contra, països com Espanya o Itàlia, amb puntuacions de coneixement financer per sota del 50 %, van patir importants desacceleracions de l'economia de l'entorn del 10 %.
Per a Tomás Alfaro Drake, professor de Finances a la Universitat Francisco de Vitòria (UFV), «efectivament s'afronta pitjor [una crisi financera quan hi ha baixa educació financera]. Però diria més encara, les generacions d'aquestes crisis provenen de decisions financeres incorrectes com són l'endeutament excessiu, l'acceptació acrítica de riscos en la inversió dels estalvis encegats per la rendibilitat, etcètera».
Pot interessar-te: Educació financera: el primer pas per afrontar aquesta crisi econòmica
Els experts coincideixen que cal que es comenci amb aquest tipus de formació el més aviat possible. Com posen de manifest les dades, un de cada quatre adolescents no en sap res de finances, segons l'últim informe del Programa per a l'Avaluació Internacional d'Alumnes (PISA, per les seves sigles en anglès) de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE); i més de la meitat dels ciutadans reconeixen no tenir-ne coneixements bàsics, ni saber distingir entre l’índex de preus al consum (IPC) o el PIB. «L'adquisició de tota la informació rellevant per a la presa d'una decisió i el contrast d'aquesta informació amb altres, també pot portar a disminuir els errors», conclou Servetto.
Pot interessar-te: Educació financera: vuit llibres per entendre el diners