El 8 de juny passat, com cada dilluns, Espanya va fer un pas més en la desescalada cap a la nova normalitat. La Comunitat de Madrid, Castella i Lleó, l’àrea metropolitana de Barcelona i alguns territoris de Lleida van aconseguir passar a la fase 2. Per observar com es desenvolupa aquesta tornada a la nova normalitat a les diferents comunitats autònomes, hem fet una comparativa sobre la recuperació comercial a través de Pulso, l’eina de Banc Sabadell que a partir de les interaccions amb terminals de punt de venda (TPV) del banc permet analitzar en temps real l’evolució econòmica.
Amb totes les regions ja en fase 2 o 3, no es pot negar que els espanyols ens movem més, mengem fora de casa i ens tornem a preocupar pel nostre aspecte físic. Però després de la pandèmia també es manté la preocupació per la salut i el consum de béns com ara gels i mascaretes ha quedat reflectit en el pes que aquest sector continua tenint en l’economia.
Per comunitats autònomes, Cantàbria encapçala el creixement de l’activitat comercial en l’últim mes amb un 75 % i un tiquet de compra mitjà de 49 euros. Cal no oblidar que ha estat la quinzena regió menys afectada per la COVID-19 de les 17 comunitats autònomes. En observar el rànquing per sectors amb més quota de mercat que ofereix Pulso, veiem que, a la comunitat càntabra, el mes de maig es van incorporar a la llista la restauració i la roba, dos sectors que a l’abril no hi figuraven. Va passar a la fase 3 el 8 de juny. També es va reprendre l’activitat a l’aeroport Severiano Ballesteros, a l’espera que l’autoritat sanitària nacional doni llum verda a l’obertura de fronteres internacionals i als moviments nacionals de passatgers.
Astúries és la segona comunitat que va experimentar més creixement comercial durant el mes de maig, amb un increment del 62 % i un tiquet mitjà de 43 euros. A més d’haver fet canvi d’armari, incorporen al rànquing de sectors amb més quota de mercat la salut i la bellesa.
Et pot interessar: La salut, la proximitat i la sostenibilitat guiaran el nou consumidor
El País Basc va experimentar un creixement de l’activitat comercial del 57 % respecte al mes anterior i una despesa de 42 euros. Segons la distribució per quota de mercat, la seva segona prioritat, només per darrere de l’alimentació, és la salut, potser perquè va ser la cinquena comunitat autònoma més afectada pel coronavirus.
Els gallecs, igual que els bascos, van incrementar la seva despesa en salut i van reduir en altres sectors més protagonistes durant el confinament, com l’electrònica. Galícia, on l’activitat comercial va créixer un 48 % al maig i el tiquet mitjà va ser de 42 euros, ja permet la mobilitat entre les províncies de la seva comunitat, des que el dia 8 de juny passat la regió va entrar a la fase 3.
En aquesta mateixa línia, La Rioja va registrar al maig un creixement del 47 % respecte al mes d’abril i un tiquet mitjà de 47 euros. Igual que altres territoris en fase 2, van poder obrir locals per a consum a l’interior, piscines, cinemes…, sempre amb capacitat limitada. Ara, en fase 3, la tornada a la normalitat és un fet. Observant el rànquing per sectors que ofereix Pulso, veiem que es manté el protagonisme que ja ocupa la salut en altres regions, i s’incorporen el bricolatge i les reparacions als primers llocs de la llista.
Navarra presenta un creixement del 30 % i té un tiquet comercial mitjà de 38 euros. Igual que els seus veïns de La Rioja, a la comunitat de Navarra el bricolatge i el parament de la llar és el segon sector amb més quota de mercat, segons Pulso. El Govern de Navarra va negociar amb el Ministeri de Sanitat les condicions perquè la comunitat foral recuperés a la fase 3 la nova normalitat, encara que mantenint certes restriccions i limitacions per evitar possibles rebrots.
Aragó, amb un creixement del 15 % i un tiquet mitjà de 39 euros, és la comunitat que va experimentar un creixement comercial menor el mes de maig. És una altra de les comunitats autònomes que van entrar a la fase 3 el 8 de juny passat. El seu president, Javier Lambán, ha autoritzat la circulació entre les tres províncies i ha flexibilitzat les restriccions en el medi rural.
Madrid i Barcelona, de les últimes a avançar de fase
Les dues comunitats autònomes més colpejades per la pandèmia, Madrid i Catalunya, segueixen un ritme de recuperació similar, amb creixements del 28 % i el 30 %, respectivament. No obstant això, la despesa mitjana de Madrid, 38 euros, va superar per 6 euros la de Catalunya. Totes dues comunitats han inclòs els restaurants al rànquing de Pulso dels sectors amb més quota de mercat, fins i tot tenint en compte que tota la comunitat de Madrid i l’àrea metropolitana de Barcelona no van entrar a la fase 1 fins a finals del mes de maig i que va ser el 8 de juny quan es van instal·lar a la fase 2. Tanmateix, en totes dues regions el sector de la restauració va començar a reprendre gradualment l’activitat a partir de la fase 0 a través del delivery i del take away.
Et pot interessar: Escolta les claus de Tomàs Tarruela, fundador del Grupo Tragaluz, al podcast de Banc Sabadell sobre restauració en temps de coronavirus
L’altra comunitat que es trobava al costat de Madrid i Barcelona en fase 1 fins al 8 de juny, Castella i Lleó, va experimentar un creixement similar del 41 % i un tiquet de 44 euros. Ha estat la tercera regió més damnificada per la pandèmia, seguida de prop per Castella-la Manxa, que, tanmateix, va presentar una taxa de creixement de només el 19 %, tot i que va tenir una despesa mitjana de 47 euros. Castella i Lleó també va haver d’esperar al 21 de juny per passar a la fase 3. D’altra banda, el Consell de Govern de Castella-la Manxa va aconseguir que les províncies de Conca i Guadalajara passessin a la fase 3 a partir del 8 de juny, mentre que Albacete, Toledo i Ciudad Real van haver d’esperar una setmana per equiparar-se.
L’est i el sud d’Espanya encaren el cop del turisme
Baixant pel litoral mediterrani, que, com les illes, haurà d’afrontar el seu viacrucis particular pel pes del sector turístic en les seves economies, a la Comunitat Valenciana hi va haver un increment del 29 % respecte al mes anterior i un tiquet mitjà de 36 euros. La Generalitat va descartar demanar l’entrada a la fase 3 el 8 de juny passat i ho va posposar al 15 de juny. El seu president, Ximo Puig, va afirmar que el Govern valencià volia dotar el territori de la màxima seguretat possible perquè en poc temps començaria a rebre turistes.
Múrcia, la comunitat autònoma on la COVID-19 ha estat menys present, evoluciona amb un creixement del 26 % i un tiquet mitjà de 39 euros. La regió ja està en fase 3 des del 8 de juny, amb algunes limitacions.
Et pot interessar: Les receptes del sector turístic per sortir de la crisi
Andalusia, la sisena comunitat autònoma més castigada pel coronavirus, presenta un creixement del 42 % i una despesa mitjana de 43 euros. Tot Andalusia —llevat de Màlaga i Granada— està a la fase 3 des del 8 de juny.
D’altra banda, Extremadura, ja en fase 3, presenta un discret 20 %, un tiquet de compra de 52 euros i dues sorpreses en el rànquing de sectors que ofereix Pulso: apareixen els hotels, els bars i el taxi.
Les illes, ja en fase 3
Els dos arxipèlags nacionals estan d’enhorabona, atès que ja han entrat a la fase 3. Canàries ha incrementat el seu creixement comercial en un 37 % i afegeixen als seus 34 euros de tiquet mitjà del mes de maig la despesa en agències de viatges i basars. Això és una bona notícia per a l’arxipèlag, que, almenys, ha pogut recuperar el turisme interinsular, quan s’han eliminat les limitacions a la mobilitat.
En aquesta mateixa línia, les Illes Balears van experimentar una alça del 31 % i una despesa mitjana de 39 euros. La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, també va recuperar la mobilitat interinsular el 8 de juny passat, amb l’entrada a la fase 3. Així mateix, Armengol va elevar una proposta al Govern: que entre 2.000 i 3.000 turistes, sobretot alemanys, arribessin a les illes la segona quinzena de juny en el marc d’una prova pilot que es va posar en marxa per a la recuperació de la principal indústria de les Balears. Segons les dades de Pulso, en l’últim mes, el consum d’estrangers en aquesta comunitat va ser un 93 % inferior al mateix període del 2019.
