L’expansió de la COVID-19 d’un extrem a l’altre del globus ha marcat un abans i un després. Un dels actors més colpejats està sent el teixit empresarial, com posa de manifest el fet que només a Espanya 760.000 empreses podrien incórrer en impagaments, segons un informe d’Iberinform.
Encara que la recuperació econòmica va pel bon camí i, de fet, segons Pulso, l’eina de Banc Sabadell que permet analitzar en temps real les dades de l’evolució del consum a través de les interaccions per terminal de punt de venda (TPV), s’observa que l’activitat comercial a Espanya dels últims 30 dies representa ja el 88,72 % del mateix període de l’any anterior, aquesta reactivació no és igual en tots els sectors. Així mateix, en un país en què el turisme aporta un 12 % del PIB gràcies als més de 80 milions de turistes anuals que rebia Espanya fins a la propagació del virus, la despesa amb targetes de països estrangers en el territori durant els últims 30 dies representa el 16,63 % del mateix període de l’any anterior, segons dades de Pulso.
Et pot interessar: Quins reptes encara el comerç al detall?
Tanmateix, els grans desafiaments també són una oportunitat. En matèria de teletreball, per exemple, en uns mesos s’ha avançat el que es projectava per a uns quants anys, amb empreses i treballadors adaptant-se en temps rècord a aquesta nova forma d’organització laboral. De la mateixa manera, aquesta crisi ha accelerat la digitalització d’usuaris, serveis i comerços. La transformació digital de les empreses, especialment de les pimes, pot contribuir a fer que el PIB d’Espanya creixi un 1,8 % més a l’any fins al 2025, segons càlculs de la Fundación Telefónica.
I és que en un entorn com l’actual, marcat pels canvis, “la capacitat d’adaptació és clau”, afirma Mario Alonso Puig, metge especialista en cirurgia general i digestiva, fellow en Cirurgia per la Universitat de Harvard i reconegut speaker de referència sobre lideratge, creativitat i innovació, que liderarà el seminari web La teva fortalesa mental i emocional davant la incertesa, organitzat pel HUB Empresa de Banc Sabadell demà 9 de juliol. Ja ho deia Charles Darwin: “No és l’individu més fort de l’espècie el que sobreviu, tampoc no és el més intel·ligent. El que perdura és aquell que és més adaptable al canvi”.
Supervivència enfront d’adaptació
El líder exerceix un paper fonamental a l’hora de decidir com cal afrontar els canvis: “Ha de ser capaç d’inspirar altres persones a buscar l’oportunitat enmig de la incertesa. Per això, és necessari passar d’una mentalitat de simple supervivència a una de creixement. Si ens deixem endur per la tendència de preferir, com es diu col·loquialment, ‘boig conegut que savi per conèixer’, no posarem en marxa les capacitats reals que tenim per adaptar-nos a una nova realitat”, explica Mario Alonso Puig.
Hi ha una gran diferència entre sobreviure i adaptar-se. En el primer cas, s’espera que les coses millorin sense dur a terme gaires canvis, és el que es coneix com a mantenir-se a la zona de confort. El segon és molt més complicat, perquè requereix repensar el model de negoci, però és necessari per arribar a l’èxit. Com diu Koldo Echebarria, director general d’ESADE, al podcast de Banc Sabadell, “totes les crisis demanen una gran capacitat d’adaptació i de resintonitzar amb el punt de mira posat en el llarg termini”. La crisi del 2008, considerada una de les pitjors recessions de l’economia espanyola, ja ens va ensenyar la importància d’aprendre a evolucionar —de fet, només el 36,7 % de les empreses creades entre el 1992 i el 2016 van sobreviure, segons un estudi d’Informa publicat el 2017.
Et pot interessar: Les lliçons de la crisi de 2008 que avui són clau per als empresaris
Un dels exemples més evidents del que pot provocar la falta d’adaptació és Kodak. Després de més de 100 anys d’història i sent líder indiscutible del món de la fotografia, es va declarar en suspensió de pagaments el 2012. La seva incapacitat per adaptar-se a l’era digital, tot i que tenia patents en aquesta mena d’imatge, i l’aparició de forts competidors com ara Canon i Fujitsu van provocar el seu ensorrament.
De l’adaptació a l’èxit
Per al doctor Mario Alonso Puig, hi ha diverses claus per procurar que l’adaptació al canvi sigui òptima. D’una banda, “donar més valor a l’aventura, a l’exploració i a l’aprenentatge que no pas a mantenir-se segur a la zona de confort”. De l’altra, “deixar d’aferrar-se a l’estatus d’experts i prendre la disposició humil de principiants, persones disposades a començar des de zero, si cal, per poder dur a terme, d’aquesta manera, nous aprenentatges i desenvolupar noves competències”.
De la mateixa manera, l’expert explica que “cal atrevir-se a prendre noves decisions i gestionar nous riscos. És important assumir que en un terreny desconegut no es podrà tenir la mateixa sensació de control que en un de conegut i, per això, cal deixar-se guiar molt més per la intuïció que no pas pel coneixement”. A això s’hi afegeix “buscar créixer, evolucionar i millorar per davant de quedar bé i no ser criticats per manca d’expertise en un camp determinat; tenir una intenció ferma de contribuir al benestar d’altres persones, generant entorns de cooperació, i mantenir la il·lusió i la confiança que en aquest procés d’adaptació es descobriran noves possibilitats i oportunitats”.
Afrontar un canvi, sobretot instat per una crisi d’aquesta magnitud, no és fàcil però és necessari. Per això, és probable que calgui fer un nou pla de negoci, cosa que permetrà detectar errors i ineficiències i esmenar-los. “La ràpida capacitat de resposta és la clau principal per adaptar-se al canvi en el terreny empresarial. No obstant això, aquesta habilitat no s’aconsegueix d’un dia per l’altre”, assenyalen des de l’escola de negocis OBS Business School.
Et pot interessar: El lideratge i la gestió d’equips durant la COVID-19
Per aconseguir-ho de manera eficaç, cal reconèixer els escenaris de canvi i mirar d’identificar en què consisteixen aquests canvis i quines possibilitats hi ha com a marca o empresa d’adaptar-s’hi. També són imprescindibles la flexibilitat i la creació de valor empresarial. Com remarquen des d’OBS Business School, “és impossible concebre un procés d’adaptació al canvi si es produeix un aferrament a idees o estratègies tradicionals. Això és justament la flexibilitat: saber acceptar noves formes de gestió i tenir prou capacitat per crear valor empresarial en les noves condicions”.
Reinventar-se en època de crisi: casos d’èxit
Creada com una empresa de servei de cangurs a domicili, Nannyfy s’ha hagut de reinventar. Amb el decret d’estat d’alarma, Claudia de la Riva, la fundadora de l’empresa, es va reunir amb el seu equip per preguntar-se: què podem fer? Què podem oferir a l’usuari? Llavors, van apostar pel servei de cangurs en línia, amb un programa d’activitats per videotrucada, en directe i amb professionals assignades en funció de la seva experiència, de l’horari i de l’edat dels menors. Va ser la primera plataforma a oferir aquest tipus de serveis. Ara, ultima una ronda de fins a 3,5 milions d’euros per internacionalitzar-se.
Et pot interessar: Noves oportunitats en temps de coronavirus
Un altre exemple és el d’Atintas, una empresa dedicada a la publicitat en punts de venda. Abans de la crisi muntaven estands en espais comercials tant en l’àmbit nacional com l’internacional. Davant l’aturada total del sector, van decidir convertir-se en fabricants de mampares de protecció, aprofitant que ja produïen metacrilat, i, d’aquesta manera, es van avançar a les mesures de seguretat que moltes oficines i comerços estan havent d’implementar.
Així mateix, Adopta un Abuelo, que es va crear amb l’objectiu d’unir diferents generacions i reduir la solitud de la gent gran, va crear Minutos de Compañía, una xarxa per seguir de prop aquesta part de la població a distància davant la impossibilitat de fer acompanyament físic.
Et pot interessar: Escolta la història de Claudia de la Riva, CEO de Nannyfy, al podcast de Banc Sabadell
