El 14 de març de 2020 serà recordat per molts per sempre. A Espanya es va decretar l’estat d’alarma i es va prendre la decisió de tancar definitivament tots els centres educatius, des de llars d’infants fins a col·legis i universitats. Això tan sols va marcar l’inici d’una bateria de mesures aplicades per mirar de frenar l’expansió d’un virus, la COVID-19, que acabaria esdevenint una pandèmia. També va suposar el començament d’una cosa nova al nostre país per a molts nens i joves: l’educació a distància. Igual que el teletreball, aquesta pràctica no estava implementada en el sistema educatiu de manera generalitzada, sinó que les classes presencials eren el més habitual. De manera inesperada, els col·legis es van traslladar a les llars i els professors i els alumnes van haver d’adaptar-se en temps rècord a una cosa que fins aleshores semblava una utopia: aprendre per mitjà d’una pantalla d’ordinador.
Et pot interessar: ‘E-learning’ i bretxa digital: els desafiaments del sector educatiu
Aquesta situació no hauria estat possible sense un salvavides clar: la tecnologia. Gràcies a ella, els companys van poder estar connectats entre ells i els professors van aconseguir impartir la lliçó. Fins i tot, es va aconseguir que es poguessin fer els exàmens. Així van passar uns mesos, més temps de l’esperat, fins que va arribar el final de curs, que també es va viure des de casa, encara que, per sort, es celebrava que justament per aquelles dates, el 21 de juny, concloïa l’estat d’alarma. Després dels mesos d’estiu, el curs escolar ha tornat a començar , però el cert és que la incertesa continua en el dia a dia i tots hem d’estar preparats per dur a terme les classes tant a l’aula com a la llar.
En aquest sentit, el sistema educatiu s’hauria de plantejar si la tecnologia educativa pot tenir un paper més rellevant en l’aprenentatge dels estudiants i, sobretot, si pot fer-ho més enllà d’una crisi com l’actual. No hi ha dubte que pot permetre un ensenyament personalitzat, estalviar temps en moltes funcions o tasques i ajudar els alumnes a adquirir les habilitats digitals necessàries. I és que en aquesta matèria, no n’hi ha prou amb incorporar dispositius a l’aula i esperar el millor, sinó que aquest desplegament ha de ser cautelós i matisat. Així es desprèn d’un document elaborat per McKinsey & Company que estableix cinc punts clau extrets de l’informe PISA, el Programa internacional per a l’avaluació d’estudiants de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE):
1. El dispositiu importa
Alguns dispositius estan associats amb resultats negatius dels estudiants. En concret, els alumnes que utilitzen un portàtil a matemàtiques obtenen cinc punts menys que els que no ho fan. En el cas de ciències i de comprensió lectora, no és significatiu l’ús d’aquest aparell, una situació similar a la que es dona amb les tauletes, ja que en els tres casos s’obtenen pitjors resultats quan s’utilitzen a l’aula, i s’arriben a obtenir 21 punts negatius. En el cas dels projectors i dels ordinadors amb connexió a internet, les avaluacions són positives en les tres matèries.
L’estudi també mostra una altra dada interessant: a escala mundial no hi ha una diferència estadísticament significativa entre els estudiants que utilitzen ordinadors de taula i pissarres interactives a l’aula i els que no els utilitzen.
2. La geografia també hi influeix
La relació entre la tecnologia i els resultats obtinguts en comprensió lectora varien molt en funció de la regió i el país. Per exemple, l’informe PISA recull que a totes les regions –excepte als Estats Units (EUA)– els estudiants que utilitzen ordinadors portàtils a l’aula obtenen entre 5 i 12 punts menys que els que no ho fan. D’altra banda, al país estatunidenc, els que sí els utilitzen treuen 17 punts més que els que no ho fan. Per tant, on rau el motiu d’aquest rendiment? Una de les opcions podria ser en la penetració, ja que el 71 % dels estudiants dels EUA afirma que utilitza portàtils a l’aula, en comparació amb la mitjana mundial, situada en el 37 %.
Una situació similar es dona amb les pissarres interactives als països de la zona europea però que no pertanyen a la Unió. En aquestes regions, sembla que aquests suports estan perjudicant el rendiment dels alumnes, però en aquest cas els estudiants tenen uns resultats de 22 punts. A més, en aquesta ocasió, la penetració no és significativament més gran que en altres regions desenvolupades.
3. Els aparells, controlats pels professors
Una altra de les preguntes que s’inclou a l’enquesta és qui utilitza els dispositius: el professor, l’alumne o tots dos. En aquest sentit, els millors resultats a escala mundial en els tres camps d’estudi s’obtenen quan és només el professor qui els empra, encara que en el cas de ciències també hi ha un resultat positiu, tot i que menor, quan ho fan totes dues parts. Quan és únicament l’estudiant qui disposa de la tecnologia, els resultats són significativament més baixos en les tres matèries.
En aquest cas, també s’observen diferències regionals. A tot el món es donen resultats negatius si és l’alumne qui utilitza sol les tecnologies. També es dona aquesta situació a tots els països quan l’alumne empra la tecnologia juntament amb el professor, però, de nou, exceptuant els EUA, que sí que mostra resultats positius de 34 punts i també quan només ho fa el mestre, amb 31 punts en aquest cas.
4. Quant de temps s’empra la tecnologia?
El temps també és un factor que importa i la conclusió és clara, els millors resultats s’obtenen en dues ocasions: o els dispositius no s’empren gens o s’utilitzen durant més d’una hora. Per tant, o s’evita la tecnologia a l’aula o s’hi aposta de manera ferma, segons les conclusions de l’informe PISA. El temps dedicat de més de seixanta minuts ha de ser per assignatura i per setmana.
Contràriament, a cap regió s’associa una quantitat moderada, és a dir, des d’una hora fins a trenta minuts o des de trenta-un minuts fins a seixanta, amb els resultats més alts dels estudiants. En aquest sentit, els millors resultats en matemàtiques s’obtenen a totes les regions quan no s’utilitza gens la tecnologia a l’aula, a excepció dels països de la zona europea que no pertanyen a la Unió, on la quantitat òptima d’ús és de menys d’una hora. En el cas de la lectura, a Àsia i els EUA s’obté el millor registre quan el temps supera els seixanta minuts d’ús.
Et pot interessar: Com estalviar en la tornada a escola
La situació és una mica diferent quan s’analitza el temps d’ús dels dispositius a l’hora de fer les tasques de classe a casa. Els EUA aconsegueixen el millor resultat quan s’utilitzen com més temps millor i, contràriament, Àsia ho fa quan no s’empren gens. A l’Amèrica Llatina es queden al centre i augmenten el resultats quan destinen entre mitja hora i una hora a la tecnologia.
5. El nivell dels sistemes escolars, un factor important
L’estudi esmentat aprofundeix en el camp de la comprensió lectora i conclou que aquells estudiants d’Àsia, Amèrica Llatina i Europa que utilitzen algun dispositiu a les aules tenen un rendiment inferior respecte dels que no els empren. No obstant això, als EUA, la situació és diferent de nou, ja que, quan se’n disposa durant més d’una hora, s’obtenen 17 punts més. D’altra banda, a l’Orient Mitjà i al nord d’Àfrica, les dades són bastant més inferiors que a la resta d’exemples.
Per tant, la conclusió que obté l’informe PISA és que els sistemes escolars anomenats «pobres o justos» tenen les pitjors relacions entre l’ús de la tecnologia i els resultats acadèmics. Per a aquests sistemes escolars, la quantitat de temps d’ús dels dispositius associat a les puntuacions més altes és de zero minuts, és a dir, no se’n fa cap ús. Això no obstant, en sistemes escolars millors, com pot ser a Estònia, obtenen un rendiment superior sense utilitzar cap dispositiu. Altres països amb bons sistemes, com Austràlia, obtenen les millors puntuacions amb més d’una hora d’ús per setmana.
Aquestes dades suggereixen, tal com explica l’informe, que l’enfocament múltiple de l’ús de la tecnologia és eficaç quan els sistemes escolars són bons. No obstant això, quan són regulars o no estan ben equipats per utilitzar els dispositius a l’aula, els països han de replantejar-se si la tecnologia és realment la millor manera d’emprar els seus recursos.