«Espanya té una exposició al Regne Unit notablement superior a la que mantenen les altres grans economies de l'àrea de l'euro enfront de l'economia britànica, en termes tant comercials com financers». D'aquesta manera es manifestava, a principis de desembre, el Banc d'Espanya en un informe titulat Brexit: situación y consecuencias económicas, que subratllava una preocupació creixent per a moltes empreses, tant grans com petites, que s’hi juguen molt en el futur marc comercial que es fixi entre Londres i Brussel·les. Prenent com a referència les xifres del 2019, les exportacions espanyoles de béns i serveis al país britànic van ser el 9,6 % del total de les realitzades; el que va significar el 3,4 % del producte interior brut (PIB) d'Espanya i que supera el pes que té en altres de les grans economies de la zona euro, com França o Alemanya.
Però és que, a més, hi ha sectors en els quals la importància és crítica, com és, per exemple, el cas del turisme, ja que el Regne Unit suposa el 21 % de tots els visitants que arriben cada any a Espanya i és el responsable d'un de cada cinc euros que els estrangers gasten al país. Aquesta dependència nacional del turisme britànic i la situació derivada de la pandèmia han tingut greus conseqüències: segons Pulso, l'eina d'anàlisi de Banc Sabadell, la despesa amb targetes de turistes britànics durant els últims set dies ha caigut un 67 % respecte del mateix període del 2019, i gairebé un 56 % si tenim en compte les dades dels últims 30 dies.
Igualment vital és la relació en indústries com l’hortofructícola i la de l’alimentació, en general, l’automobilística o l’aèria. Cal destacar que el Govern ha blindat els vols d'una de les principals línies aèries del món, IAG, que està participada tant per capital britànic com per espanyol.
A més, en qüestions com l'accés a les postes pesqueres, Espanya també s’hi juga molt, així com, per descomptat, en el segment immobiliari, en què els ciutadans del Regne Unit són responsables del 14 % de la compra d'habitatges en sòl espanyol cada any, principalment en el litoral mediterrani i en els dos arxipèlags, les Balears i les Canàries.
Ningú pot guanyar en aquesta negociació
Un ja llunyà 23 de juny del 2016 va tenir lloc al Regne Unit el referèndum sobre la seva permanència a la Unió Europea (UE). Des de llavors va començar un procés de negociació lent que va tenir en l'1 de febrer del 2020 una altra data clau: es va executar formalment el Brexit i el període transitori tenia com a data de caducitat el passat 31 de desembre. Tot i el temps transcorregut, les conseqüències econòmiques que s'acosten seran importants, a les quals cal sumar totes aquelles derivades de la recessió com a conseqüència de la pandèmia global. Segons el Banc d'Espanya, l'economia britànica perdrà entre un 1,5 % i un 3 % fins al 2022 com a conseqüència directa del Brexit; mentre que, en el cas de la zona euro, la contracció serà del 0,4 % (segons estimacions de la Comissió Europea, la caiguda del PIB el 2020 per al Regne Unit serà del 10,3 %; mentre que per a la UE serà del 7,8 %).
En el cas particular de les empreses, amb independència dels acords institucionals que se signin, el Brexit significa, principalment, que els règims transfronterers canvien i que hi ha nous controls i procediments administratius com a conseqüència que el Regne Unit deixi de pertànyer a la Unió Duanera. Tal com assenyala Carlos Dalmau, director de Solucions Internacionals de Banc Sabadell, «es veuen afectats tots els àmbits vinculats a la logística pel fet de passar a tenir relacions comercials amb un país fora de l'entorn econòmic europeu, amb obligacions que repercuteixen en el dia a dia de les empreses». Dalmau indica que, en aquest sentit, les empreses «han de valorar l'efecte que tots aquests canvis poden tenir no només en el cost de la mercaderia, sinó en la part administrativa i de temps de trànsit que es pot veure afectada».
Juntament amb tot això, arribaran altres canvis profunds com, per exemple, que el Govern de Londres aprovarà noves normes d'etiquetatge, de seguretat o d'embalatge, així com diferents requisits que s’hauran de complir en l'àmbit sanitari. En el cas específic de productes com els d'origen animal o els hortofructícoles, fins i tot des de la primavera que ve, per entrar en territori britànic s'haurà de fer una prenotificació i aportar nous requeriments sobre garanties de seguretat sanitària. És possible que, per si no fos prou, durant els propers mesos, el Regne Unit decideixi imposar aranzels en determinats productes, tot i que encara no s'ha fet pública cap informació concloent al respecte.
Dificultats duaneres i gestió de l'IVA
Les operacions comercials amb el Regne Unit, com que deixen de ser intracomunitàries, suposen per a les empreses espanyoles que hi fan negocis que desaparegui la necessitat de presentar el model 349, que és la declaració informativa d'operacions intracomunitàries. Sí que serà obligatori, però, tant per a importacions com per a exportacions, el número EORI (Economic Operators Registration and Identification number, en anglès), que s'ha de sol·licitar a l'Agència Tributària i que serveix com a registre i identificació dels operadors econòmics de la UE.
Pel que fa a l'impost sobre el valor afegit (IVA), les pimes han de conèixer quina és la situació d'aquest impost al país britànic per a la posterior meritació a Espanya. De totes maneres, hi ha un règim d'ajornament d'aquest impost a la importació que permet no haver d'ingressar l'IVA a la duana i comunicar-lo directament a la declaració de l'impost del període corresponent. A més, si l'entitat espanyola suporta IVA anglès, per exemple, per viatges, allotjaments i desplaçaments dels seus treballadors allà, i vol sol·licitar-ne la devolució, a partir d'ara haurà de posar-se en contacte amb les autoritats angleses i seguir el procediment que s’hagi establert.
Finalment, amb relació a l'impost de societats, les despeses assumides per entitats espanyoles que tenen activitats d'R+D en sòl britànic no computaran per al càlcul de la deducció.
Pot interessar-te: La gestió de l'IVA en operacions intracomunitàries i internacionals
Atesa la dificultat d'aquests i d'altres processos, Dalmau indica que totes les empreses, però especialment les pimes, «han d’informar-se dels canvis tant en la importació com en l'exportació o el trànsit de persones».
Pot interessar-te: «La duana després del Brexit», webinar organitzat per Banc Sabadell
