No ho sap gaire gent, però fa just vint anys, amb el nou segle acabat de començar, la Unió Europea (UE) va adoptar el seu lema oficial, «Units en la diversitat», una definició que té relació amb el doble objectiu amb el qual es va signar el 1957 el Tractat de Roma, que va posar en marxa el primigeni mercat comú, i que implica, d’una banda, treballar a favor de la pau i de la prosperitat i, de l’altra, que els ciutadans es beneficiïn de la gran diversitat de cultures, tradicions i llengües del continent. Fruit d’aquesta filosofia, els efectes econòmics i socials de la crisi sanitària als diferents països s’han traduït en un pla de recuperació afavorit per la Comissió Europea (dotat amb un pressupost total de 2,4 bilions d’euros) i que té com a principal missió rellançar l’activitat empresarial i dinamitzar el mercat laboral, alhora que, en paral·lel, i tal com va afirmar fa uns dies la presidenta d’aquest organisme, Ursula von der Leyen, «es garantirà que la Unió sigui climàticament neutra, digital, social i un actor de pes a escala mundial, perquè aquest és el moment d’Europa».
És un paquet que s’estructura en dues parts bàsiques: un pressupost renovat de la UE per a 2021-2027, que sumarà 1,1 bilions d’euros, i un pla de reconstrucció denominat Next Generation EU, que comptarà amb aproximadament 750.000 milions, el 80 % dels quals estarà centrat en inversions i reformes dels estats membres, mentre que la pràctica totalitat restant es destinarà a l’estímul de la inversió en el sector privat a través del Banc Europeu d’Inversions (BEI ). Malgrat l’ambició del projecte, hi ha algunes veus, fins i tot des d’alguns governs, que critiquen que el suport econòmic a les administracions tingui un pes excessiu i, en canvi, es deixi menys protegit el teixit empresarial, i citen que un dels reptes hauria de ser augmentar la productivitat, tal com reflecteix, per exemple, l’informe d’EAE Business School Work Productivity and Work-Life Balance 2020.
Experts com Carlos Dalmau, director de Solucions Internacionals de Banc Sabadell, afirmen que, tant a Europa com en altres regions, «s’hauria de fer un replantejament de les cadenes de valor globals amb una nova forma d’operar amb mercats més propers, una dependència inferior de tercers i un nivell més alt de digitalització i de coneixements tècnics en logística i duanes».
Tanmateix, també hi ha veus com la de Mario Kölling, del Reial Institut Elcano, que afirma que s’ha privilegiat donar un nou pas en el procés d’integració europea amb un biaix clar «cap al sentit federal». En qualsevol cas, aquest paquet econòmic d’ajudes encara no està aprovat, i ha de passar primer pel Consell Europeu (on ja hi ha socis com els Països Baixos que han anunciat discrepàncies) i, més endavant, pel Parlament Europeu.
Et pot interessar: Conceptes clau en la ‘nova’ normalitat per a les empreses internacionalitzades
Preocupació del BCE
En tot cas, aquest pla de recuperació no és l’únic pas que s’ha fet des de la Unió Europea en aquests mesos de crisi sanitària, si bé per descomptat és el més voluminós. El Banc Central Europeu (BCE) va posar en marxa un paquet de compra d’actius que, en principi, arriba a 1,35 bilions d’euros, tot i que està previst que s’ampliï; per la seva banda, la Comissió Europea ha dirigit el seu programa de suport a la desocupació SURE (Support mitigating Unemployment Risks in Emergency), per reduir l’impacte dels ERTO amb 100.000 milions d’euros; s’ha obert una línia de crèdits del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE) per afrontar les despeses associades a la pandèmia i, finalment, el BEI ha destinat al voltant de 200.000 milions d’euros per donar suport a les empreses.
Malgrat tot aquest conjunt d’iniciatives, el BCE, en la seva revisió d’estabilitat financera més recent, es va mostrar preocupat per la situació financera d’alguns estats membres, tenint en compte que, segons els seus càlculs, el deute sobirà al conjunt de la UE passarà en els propers mesos del 86 % a més del 100 %. Les dues causes principals són el creixement dels dèficits pressupostaris i la caiguda en el PIB real com a conseqüència de les mesures de confinament. A més, l’organisme va advertir que el descens del turisme i del comerç provocarà que la taxa d’estalvi a les llars augmenti del 12,8 % al 19 %, i això pot afectar negativament molts sectors que necessiten més dinamisme a l’economia per millorar el seu circulant.
Aquesta preocupació per la liquiditat és, segons el document de Deloitte Productivity in Post-COVID Era, tant per accelerar la recuperació econòmica com per incrementar la productivitat, en un context especialment sensible, ja que, segons aquesta consultora, els empleats solen ser menys productius amb el teletreball, cosa que pot tenir conseqüències molt negatives en sectors d’especial rellevància a la UE i sobre els quals s’ha de fonamentar el creixement, com són la indústria minorista, la banca i les finances, la construcció i el turisme.
En esta línea, el informe destaca algunas claves que deben potenciar el despegue europeo en los próximos meses:
- L’acceleració de models basats en el treball i el consum digital, apostant decididament pel desplegament en l’ús de la intel·ligència artificial i de les dades massives. A més, s’hauria d’intentar potenciar la innovació que estan intentant dur a terme algunes empreses del continent en temes d’automatització per incrementar l’eficiència i la competitivitat de moltes plantes de producció.
- Posicionar-se com un referent mundial en sectors que s’estan revelant com a sectors clau per al futur, com la salut, la tecnologia o la logística / el transport. Per aconseguir-ho, cal fomentar línies de comunicació estable entre teixit productiu i àmbit públic per identificar tendències en els consumidors que no hi havia abans i fer una aposta decidida per aquestes línies.
- Flexibilitzar i encoratjar la creació de noves empreses amb una vocació de multipaís dins de la UE o, el que és el mateix, promoure nous projectes de negoci en què participin emprenedors i especialistes de diferents països del continent, de tal manera que s’estableixin sinergies positives des del principi. La Comissió Europea hauria de tenir un paper rellevant a l’hora d’estimular aquest mercat, possiblement creant incentius i programes d’ajuda.
- Seguint el fil del punt anterior, també s’ha de propiciar l’enlairament exterior de les petites i mitjanes empreses al mercat comú, simplificant els tràmits administratius per establir-se en altres estats membres i dinamitzant la relació amb les institucions comunitàries per a la concreció d’ajudes fiscals o econòmiques, optar a subvencions, participar en programes d’intercanvi o de formació i poder finançar la inversió en tecnologia a través de crèdits tous.
- També s’ha de recuperar com més aviat millor la normalitat econòmica i social, cosa que sembla que s’aconseguirà aviat, davant la reobertura de les fronteres interiors i, a partir de juliol, de les exteriors, gràcies al «context generalitzat de millora de la situació sanitària», d’acord amb la comissària europea d’Interior, Ylva Johansson.
