La telemedicina s'ha consolidat arran de la COVID-19 i cada vegada són més els pacients que s'adapten a l'ús de les noves tecnologies per les seves consultes mèdiques. Una enquesta elaborada a nivell mundial el gener passat per la consultoria PwC revela que la majoria de les persones que el 2020 van haver de rebre atenció mèdica virtual (telèfon, aplicacions, vídeos o missatges) la mantindran com a via preferent després de la pandèmia. Per ser més exactes, el mètode virtual que més acceptació ha tingut és el de la videotrucada: el 91 % dels que han fet servir el vídeo prefereixen aquest mètode a la consulta presencial.
Altres estudis assenyalen la mateixa tendència. Els espanyols són els europeus més oberts al fet que s'impulsi un sistema sanitari digital i virtual. Segons l'informe Stada Health Report, un 82 % es mostra a favor de ser atès amb consultes mèdiques online quan es tracti de malalties menors o secundàries i el percentatge d'espanyols predisposats a rebre trucades de vídeo del seu metge ha augmentat un 21 % respecte de l'informe del 2019. També són els més partidaris d'utilitzar aplicacions mòbils durant els tractaments.
Pot interessar-te: Telemedicina: com ha evolucionat amb la COVID-19?
El canvi tecnològic que es preveia per als cinc o deu anys vinents s’ha hagut d’implementar de manera urgent, ens ha obligat a dur a terme una transformació digital i ha revolucionat la nostra forma clàssica de treball". Doctor Antonio Fernández-Pro Ledesma, president de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG)
Les visites presencials, per darrere de les telemàtiques
Les opinions dels pacients responen a una realitat que ha sorgit com un dels recursos més eficaços per fer front a la crisi sanitària. La telemedicina consisteix al fet que els professionals de la salut prestin serveis d'atenció mèdica utilitzant tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) quan la distància és un factor important, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). No obstant això, aquesta distància com a element clau ha passat a diluir-se, tal com s'ha pogut veure en aquesta crisi. Durant les onades de contagis per coronavirus, l'ús de les TIC ha evitat el col·lapse d'alguns hospitals amb consultes que podien atendre per via telemàtica. Per tant, el factor clau passa a ser la idoneïtat d'allò que es pot diagnosticar amb certesa a través de les TIC i d’allò que requereix una visita presencial.
De fet, "durant els mesos de confinament, a Catalunya l'estructura de consulta tradicional va canviar abruptament i en només un mes es va invertir el pes de les visites presencials enfront de les telemàtiques (30 % - 70 % enfront del 70 % - 30 % anterior). Les consultes diàries de telemedicina van créixer de 3.000 a 20.000", va explicar el desembre passat Leticia Rodríguez, sòcia responsable del sector sanitat de PwC. "En l'àmbit privat, actors de referència com Blua, la plataforma de Sanitas, va multiplicar la seva activitat de forma espectacular", va afegir.
Els beneficis de l'atenció mèdica virtual
"La major part dels elements de la telemedicina ja els teníem a l'abast abans de la pandèmia, el que passa és que estava 'mal vista' perquè teníem un model sanitari on sempre s'ha animat la població a consultar el seu metge de família o acudir-hi davant de qualsevol situació o dubte que tingués", explica el doctor Francisco Javier Sanz García, especialista en Medicina Familiar i Comunitària i coordinador nacional de Noves Tecnologies de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (SEMERGEN). La pandèmia de la COVID-19, però, està canviant aquesta visió.
"A la població laboralment activa li suposa moltíssim haver d’agafar-se un dia o un permís d'hores per acudir al seu professional quan potser l'únic que vol és demanar una analítica de control, veure els resultats o perllongar tractaments crònics. És en aquest tipus de consultes on juga un paper clau la telemedicina", destaca el doctor Sanz García. A més de l'estalvi en temps i en costos, la telemedicina facilita que els pacients puguin accedir a més serveis, alleugerir les càrregues de treball dels sanitaris i disminuir les llistes d'espera.
Una enquesta realitzada a nivell mundial el gener passat per la consultoria PwC revela que el 91 % de les persones que han fet servir la trucada de vídeo amb el seu metge prefereixen aquest mètode a la consulta presencial
"El desenvolupament de la telemedicina és molt variable d'uns sistemes a altres", assegura el doctor Antonio Fernández-Pro Ledesma, president de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG). "Totes les especialitats que tenen la seva base en la imatge clínica van molt per davant en aquest tipus de desenvolupaments tecnològics i, per tant, el nivell d'implantació en dermatologia amb la teledermatologia, la radiologia en totes les seves variants, fins i tot l'electrocardiografia digital, és molt més gran que en l'àmbit de l'atenció primària", explica.
Les barreres de la telemedicina a Espanya
No obstant això, a causa de la COVID-19 la telemedicina també s'ha implementat a marxes forçades. "El canvi tecnològic que es preveia per als pròxims cinc o deu anys s’ha hagut d’implementar de manera urgent, ens ha obligat a dur a terme una transformació digital i ha revolucionat la nostra forma clàssica de treballar", destaca el doctor Fernández-Pro Ledesma. "Aquesta transformació no havia estat uniforme en totes les comunitats autònomes, i en el seu desenvolupament apareixien nombroses barreres que la crisi del coronavirus ha posat de manifest", afegeix.
Equips informàtics obsolets, menys línies telefòniques contractades que professionals, manca de protocols de ciberseguretat i de plataformes per enviar informació confidencial són només alguns dels múltiples obstacles que s'han trobat. Segons el doctor Sanz García, el sistema presenta massa mancances. "En el conjunt d'Espanya podríem dir que tenim una telemedicina rudimentària que comença a donar els seus primers passos d'una manera accelerada i desorganitzada. El problema? 17 comunitats autònomes i dues ciutats autònomes, cadascuna amb els seus serveis, les seves infraestructures i els seus models d'història clínica electrònica", afirma.
Pot interessar-te: La nova indústria digital de la salut, un segment ple d'oportunitats per a la telemedicina i les visites virtuals
Aplicacions de salut personals i eficients
Tot i aquest context, el coordinador nacional de Noves Tecnologies de la SEMERGEN destaca dues comunitats autònomes que al seu parer van un pas per davant: Cantàbria i Catalunya. Aquest especialista posa d'exemple l’app del Sistema Cántabro de Salut, SCSalud, que inclou la possibilitat de rebre trucades de vídeo del professional sanitari per a la teleconsulta. Pel que fa a Catalunya, els ciutadans poden comptar amb La Meva Salut, l'espai digital que permet consultar la informació personal de salut d'una forma segura i confidencial, i l'eina de comunicació digital entre la població i els sanitaris, eConsulta.
Hem d'apostar pel canvi i fer veure als nostres dirigents que és un avantatge per a tots apostar per la telemedicina a nivell de sistema, pacients i professionals". Doctor Francisco Javier Sanz García, especialista en Medicina Familiar i Comunitària i coordinador nacional de Noves Tecnologies de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (SEMERGEN)
Per als experts, la crisi sanitària provocada per la COVID-19 és l'oportunitat per donar l'impuls definitiu a la digitalització de la sanitat. "Hem d'apostar pel canvi i fer veure als nostres dirigents que és un avantatge per a tots apostar per la telemedicina a nivell de sistema, pacients i professionals", assegura el doctor Sanz García. "Hem après que cal estar preparats per afrontar situacions similars i per això s'ha de fer un esforç d'inversió", conclou el president de la SEMG.
