És el moment de l’Educational Technology (EdTech). La crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha deixat en evidència que l'educació i la tecnologia a Espanya encara no estan en un nivell òptim. Des que es va declarar l'estat d'alarma fa més de mig any, el sistema educatiu s'ha vist obligat a reinventar-se per garantir un ensenyament a distància. En ple segle XXI, en un any marcat per una pandèmia, el sector EdTech està experimentant un creixement exponencial, en certa manera perquè és imprescindible en el context actual.
Un exemple en són les rondes de finançament que s'han anunciat durant els últims mesos. Per exemple, la d’Owl Ventures, el fons de capital de risc en tecnologia educativa més gran (amb més de 1.200 milions de dòlars en actius sota gestió), que va anunciar fa unes setmanes el tancament d'una ronda de 585 milions de dòlars en dos fons nous per ajudar a impulsar la seva estratègia a les principals empreses de tecnologia educativa del món. També la que va tancar, per 10 milions de dòlars, la start-up espanyola Odilo, considerada com el «Netflix espanyol» per ajudar empreses, institucions, escoles o universitats a facilitar els seus continguts de manera digital.
Et pot interessar: Quines són les inversions amb més potencial en la «nova normalitat»
A quins reptes s'enfronten les EdTech?
Amb la propagació del coronavirus SARS-CoV-2, més de 180 països arreu del món van decretar el tancament temporal de les escoles. A causa d'això, més de 1.600 milions d'alumnes van deixar d'assistir a classe, fet que suposa que el 85 % dels nens de tot el món estaven afectats per aquesta situació, segons dades del Banc Mundial. Ara, el repte a què s'enfronten els governs i les administracions és reduir l'impacte negatiu que la pandèmia pot tenir en l'aprenentatge i en l'escolarització. I la tecnologia aplicada en l'àmbit educatiu hi té un paper imprescindible.
Connectivitat, accés a hardware, eines digitals en els plans d'estudis... Utilitzar la tecnologia de manera efectiva pot ajudar a transformar i enfortir els sistemes educatius. No obstant això, la crisi ha posat de manifest la bretxa digital i les desigualtats que hi ha per accedir als continguts digitals. Per exemple, a les cases dels estudiants en edat de cursar l'ensenyament primari a l'Àfrica, el 30 % de les llars més empobrides disposen de ràdio; el 4 %, de televisió; menys d'un 1 %, d'ordinador; el 0,3 %, d'Internet, i el 46 %, de telèfons mòbils. A les llars amb rendes més altes, els percentatges són molt diferents: el 79 % disposa de ràdio; el 82 %, de televisió; el 25 %, d'ordinador; el 22 %, d'Internet, i el 97 %, de mòbil. Trobem una situació similar a l’altra banda de l'Atlàntic. Segons un informe de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), el 67 % de la població d'aquesta zona utilitza Internet, però amb unes diferències abismals entre països. Als considerats «ben connectats», la penetració es troba entre el 40 % i el 50 %, i baixa fins al 10 % en aquells països amb «mala connexió».
El potencial de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l'educació és molt elevat, ja que pot permetre als estudiants millorar el seu acompliment en matèria d'aprenentatge, aprendre al seu propi ritme, desenvolupar habilitats digitals destacades i adquirir coneixements informàtics útils i valuosos. Tot i això, encara hi ha reptes que cal afrontar, segons indica el Banc Mundial:
- Els elevats costos
- La baixa capacitació de professors i mestres
- Les dificultats d'implementació
- La necessitat d'estadístiques per avaluar-ne els resultats
- L'accés a Internet, que sigui més ràpid, estès i fiable
- L'adequació de les eines de hardware i software
Com s’ha d’implementar la tecnologia per reimaginar l'educació?
Com s'ha vist, l'aposta pel sector EdTech és molt forta, tant des de fons privats com des dels mateixos sistemes educatius. En aquest sentit, el Banc Mundial fixa cinc principis bàsics per dissenyar i implementar correctament la tecnologia en l'ensenyament:
- Preguntar-se per què: les EdTech s'han de centrar en l'educació i no només en la tecnologia i s’han de desenvolupar amb un propòsit clar, amb una estratègia i amb una visió de canvi. Cal preguntar-se quins problemes de l'educació s'han d'abordar i quina transformació resultant es busca.
- Disseny a escala: el disseny de les EdTech ha de ser flexible, centrat en l'usuari, equitatiu i inclusiu. D'aquesta manera s'aconseguirà que sigui escalable. Per tant, el disseny comença amb un compromís proactiu i amb empatia cap a tots els possibles usuaris finals.
- Potenciar els docents: les EdTech no han de reemplaçar els professors, sinó incrementar i millorar l'ensenyament. La tecnologia reemplaçarà part del que fan els mestres actualment i, al mateix temps, els donarà suport perquè assumeixin noves tasques i responsabilitats. A més, l'ús de la tecnologia per part dels docents els permetrà aprofitar un seguit de recursos per proporcionar un aprenentatge més centrat i personalitzat als estudiants.
- Comprometre’s amb l'ecosistema: els diferents ministeris d'educació han d'aprofitar l'interès de les diferents parts implicades en l'àmbit educatiu per desenvolupar i implementar els programes i les polítiques d’EdTech. A més, han de trobar la manera d'incentivar, integrar i sostenir els innovadors del seu país en aquest sector. Es requereix un ecosistema molt ampli, des dels mateixos estudiants, mestres o pares, fins a empreses de telecomunicacions i desenvolupadors d'equips o aplicacions; i tots ells han de treballar de manera conjunta.
- Data driven: la tecnologia pot i s'ha d'utilitzar per recopilar dades d'institucions educatives més fàcilment, per analitzar-les i per donar suport a la presa de decisions. Per exemple, per rastrejar el rendiment dels estudiants, detectar la distribució de llibres o conèixer la despesa del sistema educatiu. Els països han de disposar de sistemes flexibles que evitin pous de dades que no es comuniquin entre si. Per fer-ho, s'han de promoure normes transparents que facilitin la interoperabilitat dels sistemes, les dades i el contingut i que eliminin els obstacles a la competència per tal de promoure i reforçar una cultura de presa de decisions basades en dades.
