L’educació i la formació contínua són dues matèries clau en un ecosistema laboral en canvi permanent. Això requereix que les persones identifiquin de manera regular mecanismes per millorar les seves habilitats o per adquirir-ne de noves, a causa de la influència de les noves tecnologies, de la competitivitat global i dels recents mecanismes relacionals entre els diferents subjectes que formen part d'una cadena de valor. Aquesta realitat incerta obliga els professionals a integrar de manera eficaç rols i capacitats diferents per optar a dur a terme la seva feina amb més eficàcia. Tant és així que, per exemple, en un esdeveniment organitzat recentment per la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), el president de la Conferència de Consells Socials d'Universitats, Antonio Abril, reclamava que «l’assignatura pendent d'Espanya és la formació i l'educació», ja que «no som prou conscients que el talent de les persones és el veritable motor de desenvolupament econòmic i social i, per tant, la garantia del nostre benestar social».
No obstant això, aquesta necessitat per part del teixit productiu d'incrementar les habilitats dels treballadors sovint es veu afectada per les complicacions en la gestió del dia a dia, que condicionen en gran manera la disponibilitat de temps, almenys per complir, com s'afirma a l’Agenda d'Educació Mundial elaborada per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), amb les tres característiques que ha de tenir una formació per tenir èxit entre els professionals: aportar nous coneixements, dotar d'eines inèdites i inspirar. És a dir, en la línia del que ja fa gairebé un segle va concretar el científic Albert Einstein en una de les seves frases més conegudes: «La ment és com un paracaigudes que només funciona si s'obre».
Pot interessar-te: La tecnologia en l'educació, com influeix en l'aprenentatge?
El canvi s'accelera
El Fòrum Econòmic Mundial (FEM) ha publicat, com a conseqüència de la recent pandèmia global provocada pel coronavirus, un informe titulat Preparing for the future of the work, en què alerta d'una emergència mundial que està prenent velocitat a causa de la voràgine de canvis que s'està produint en moltes indústries, per la introducció, la implementació i l'ús de les noves tecnologies per poder continuar amb les seves activitats i no veure’s afectades en excés per les mesures de protecció i seguretat sanitària de cara a evitar la propagació del virus. Segons aquest document, si bé abans de la crisi sanitària ja s'havia iniciat aquest procés d'acceleració en la introducció de noves habilitats professionals, han estat el teletreball, els models operatius interns basats en la virtualització de les activitats o la mateixa adaptació a les preferències inèdites dels consumidors els que han duplicat la velocitat en l'adopció de sistemes que propicien la formació en competències digitals per gestionar amb èxit les demandes canviants de les empreses i les indústries. No obstant això, no sempre la tecnologia és millor, sinó que és imprescindible la innovació i l'aprenentatge humà. Tal com explica el director general d'ESADE, Koldo Echebarria en el podcast de Banc Sabadell, «quan parlem d'innovació, no només parlem de tecnologia, ja que hi ha innovacions que tenen a veure amb aprofitar canvis de comportament en els éssers humans».
En aquest context, un estudi elaborat per McKinsey, The most fundamental skill: Intentional learning and the career advantage afirma que, tant la mentalitat com la mateixa capacitat d'aprenentatge són, en la societat actual en transició cap a un nou paradigma professional, habilitats que esdevenen factors diferencials entre els treballadors. I més tenint en compte que aquells que poden créixer en les seves competències d'una manera més ràpida són capaços de capitalitzar millor les oportunitats que sorgeixin en el futur, per exemple, en llocs inèdits dins d'una companyia que seran clau i per als quals encara no hi ha una oferta suficient en el mercat.
Pot interessar-te: Captar talent digital: només una de cada sis ofertes de treball troba el perfil capacitat
La importància de la intencionalitat
Aquest mateix document assenyala la paradoxa que es dona en el món actual: gran part del nou coneixement competencial arriba al professional a través de les experiències i interaccions que manté amb altres treballadors, per la qual cosa és molt important que a cada reunió, acte o esdeveniment al qual acudeixi ho faci amb la mentalitat d'adquirir informació per desenvolupar-se i créixer. No obstant això, la sobreexposició actual als mitjans telemàtics, com a conseqüència de la necessitat prioritària de protegir la salut, l'obliga a haver de dur a terme aquesta estratègia de proactivitat i entrega a distància, de manera que, si és possible, s'ha de concentrar en «esprémer» fins al més mínim detall de cada conversa que tingui o de cada contacte que estableixi amb tercers.
Per aconseguir-ho, el repte està a adoptar dues mentalitats crítiques, com són la de voler créixer personalment i professionalment per sobre de qualsevol altra cosa i la de tenir una curiositat permanent, estant sempre obert per a «deixar-se impregnar» per noves idees, de manera que es fomenti la compartició de pensaments i estratègies sota un prisma de constant creativitat. Segons l'informe de McKinsey, la curiositat és el germen catalitzador de la inspiració, que alimenta un cercle virtuós que, més endavant, incita a l'autoaprenentatge. I el que és encara més rellevant: la curiositat no disminueix amb l'edat, sinó que és amb la motivació amb qui està més íntimament lligada.
Fomentar la curiositat implica, a més d'una actitud personal, posar en pràctica algunes estratègies a l'abast de tots, com enfrontar-se a les possibles pors que puguin sorgir, buscar sempre experiències i idees noves i concentrar-se en el que més satisfà cada individu, trobant connexions amb el que l'envolta per tal de sentir-se el més còmode possible en qualsevol moment.
La pràctica com a aliada
A més de la mentalitat, l'altre skill que impulsa l'autoaprenentatge intencional és el de la pràctica constant, que permeti, seguint el vell axioma de l'assaig i error, aprendre i modular l'energia que envolta qualsevol persona. Aquesta pràctica es pot articular partint de diferents comportaments que es poden posar en marxa per convertir l'aprenentatge en una base fonamental per a l'acompliment professional. Cal destacar el fet d'establir metes de manera permanent, garantir cada dia un temps exclusiu per al desenvolupament i el perfeccionament del nou coneixement, buscar activament comentaris i recomanacions de tercers que ajudin a calibrar si s'estan fent els passos en la direcció correcta, realitzar pràctiques de manera deliberada per avaluar si s'han incorporat les habilitats que es pretenien aconseguir i reflexionar periòdicament per avaluar-se i determinar si el progrés, en relació amb l'esforç realitzat, ha estat el correcte.
En l'actualitat, els principals problemes per a l'autoaprenentatge intencional són dos: d'una banda, la sobrecàrrega de treball i de responsabilitat, que satura l'agenda dels professionals i que els desgasta a llarg termini. De l’altra, el soroll permanent que tots els individus reben a la societat d'avui dia, a través dels mitjans de comunicació, dels diferents canals que permeten l'accés a Internet o de tots aquells que, en general, omplen la vida personal i professional de qualsevol persona. Si no es gestionen adequadament, poden anul·lar un dels elements fonamentals per adquirir nous coneixements: el temps de reflexió suficient per assimilar el que s'ha après i pensar la manera d’implementar-ho en el dia a dia.