La principal característica que distingeix l'ésser humà de la resta d'animals és el raciocini. No obstant això, com a éssers emocionals, la raó no sempre és la que guia el nostre comportament, sobretot en èpoques que impliquen una gran càrrega anímica, ja sigui per sentiments d'eufòria, pena o incertesa. Precisament, la pandèmia provocada per la COVID-19 ha generat un estrès excepcional en la societat que va més enllà de la preocupació per la salut.
L'economia està sent una de les principals damnificades per aquesta situació a causa de l'aturada de la producció que s'ha produït a tot el món arran de les restriccions. Aquesta incertesa genera, al seu torn, que les persones prenguin decisions financeres precipitades i que són fruit d'un sentiment com pot ser la por en lloc de sorgir d'un procés raonat. Per això és tan important estudiar disciplines com la de l'economia del comportament, per ajudar al fet que prendre decisions en un tema tan sensible com les finances personals no sigui fruit de l'impuls.
Precisament, sobre això tractarà el webinar liderat per l'expert Pedro Rey. Una trobada emmarcada en Els Directes de Sabadell Fòrum de Banc Sabadell.
Com explica Rey, l'economia del comportament «planteja superar l'enfocament simplista de l'economia tradicional, que suposa que els individus sempre actuen com millor els convé, sense cometre errors ni deixar-se portar per les emocions i sempre sent capaços de predir sense error el comportament dels altres».
En aquest sentit, tal com recull la guia Psicologia econòmica per a inversors, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), la majoria de les decisions es prenen seguint processos intuïtius i automàtics en comptes de processos analítics i controlats. Aquesta manera de pensar ràpida i subjectiva està sotmesa a la influència dels biaixos, que fan que les persones prenguin decisions que són previsiblement equivocades. «L'economia del comportament incorpora l'estudi sistemàtic d'aquestes desviacions del comportament per descriure millor com actuem i per poder predir millor com es comportaran els individus en diferents entorns», afegeix Rey.
Alguns dels biaixos més comuns són l'excés de confiança; la il·lusió de control; sobrevalorar les opinions de determinades persones; imitar les accions que realitzen altres; el descompte hiperbòlic, és a dir, preferir recompenses més petites i immediates a recompenses majors i allunyades en el temps; l'aversió a les pèrdues; o la fal·làcia del cost enfonsat, el biaix que fa mantenir una inversió que ha generat o està generant pèrdues per la por de perdre el que ja s'ha invertit.
Pot interessar-te: Psicologia i finances personals, el nostre cervell 'estima o odia' invertir?
Com afecta la incertesa
Tal com apunta Rey, «la incertesa és un dels factors principals que afecten el nostre comportament, ja que trenca la relació directa entre acció i conseqüència i, per tant, ens despista a l'hora de comportar-nos de forma òptima. D'una banda, en situacions d'incertesa tenim dificultats psicològiques a l’hora d’assignar probabilitats als diferents esdeveniments que poden ocórrer, i no només això; sinó que tenim problemes per interpretar correctament aquestes mateixes probabilitats».
A més de tractar les emocions pròpies, els resultats també depenen de les accions d'altres individus, el que genera una incertesa afegida, ja que cal preveure com es comportaran els altres. Per això, com més gros sigui aquest entorn d'inquietud, més difícil serà actuar de la manera més bona possible.
Com mostra l'informe L'efecte de les emocions a les nostres inversions personals, elaborat per Banc Sabadell juntament amb Novaster i Esade, les emocions poden pesar fins a un 70 % en les decisions dels individus. Això porta a desenvolupar perfils diferents, el que es coneix com a models psicogràfics, on s'incorporen característiques com la personalitat, els valors o la manera de pensar de l'inversor. Aquests models ajuden a determinar les estratègies d'inversió i el grau real de tolerància al risc dels inversors. Això sí: cal tenir en compte que els factors psicològics canvien en un mateix individu en el temps, de vegades subreptíciament, i que els ajustos han de ser constants.
Una mostra de com aquesta por afecta, a l'hora de prendre decisions financeres en èpoques convulses, són els nivells d'estalvi que han acumulat els espanyols durant la pandèmia. Al segon trimestre del 2020 la taxa d'estalvi de les llars es va disparar fins al 31,1 % de la renda disponible —gairebé 60.300 milions d'euros—; una xifra històrica segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Abans de l'actual crisi, el màxim s'havia situat en el 20,1 % en el segon trimestre del 2009 i el valor mitjà des del 1999 fins al 2019 havia estat del 7,8 %.
Segons l'informe La resiliencia/vulnerabilidad de los hogares españoles frente al COVID-19. Disparidades en la distribución y composición del ahorro en el entorno europeo, elaborat per la Fundación Mutualidad de la Abogacía i l’IE Foundation de l’IE University, a Espanya les famílies no tenen una cultura de l’estalvi adequada. En comptes d'estalviar en els moments de bonança econòmica, les llars espanyoles eleven el seu consum; mentre que, davant de circumstàncies econòmiques adverses, eleven la seva taxa d'estalvi. Aquest comportament exacerba més el cicle econòmic, en comptes de suavitzar-lo.
Pot interessar-te: Menys despeses i més estalvi: es mantindrà aquesta tendència el 2021?
En aquests entorns «tendim a comportar-nos d'una manera més conservadora, evitant el risc, ja que en general patim més per les possibles pèrdues que un comportament arriscat ens pot ocasionar que pels possibles guanys d'arriscar-nos-hi», afegeix Rey. De fet, segons els psicòlegs Daniel Kahneman i Amos Tversky, pares de la teoria prospectiva, el cervell percep les pèrdues amb una intensitat 2,5 vegades més gran que les recompenses. Per tant, el plaer de guanyar 100 euros és menor que el dolor que se sent en perdre'ls, perquè el cervell humà sempre tendeix a sobredimensionar les coses negatives.
Referent a això, incorporar les emocions a la forma d'actuar és només un error quan porta a l'individu a comportar-se d'una manera que no està alineada amb el resultat que desitja. «No es tracta d'un error en si mateix, ja que evolutivament el fet de tenir emocions ens ha ajudat a prendre decisions ràpides i intuïtives en entorns en què no tenim temps per fer un càlcul fred de costos i beneficis de les nostres accions», sosté el professor d'Economia del Comportament d'Esade. Per tant, les emocions són una eina més de la psicologia que no només fan a les persones heterogènies i interessants, sinó que en moltes ocasions són útils. «El problema sorgeix quan no som capaços de controlar les nostres emocions en situacions en les quals sí que podríem sospesar millor els nostres actes i les seves possibles conseqüències, el que pot portar a penedir-nos-en», puntualitza Rey.
Pot interessar-te: Com ens podem replantejar la nostra economia en la nova normalitat
Com podem lluitar contra les emocions
Per minimitzar l'impacte de les emocions en les decisions financeres, el primer pas —el més obvi, però alhora el més oblidat— és conèixer-se un mateix. Com exposa Rey, «és important adonar-se que aquests biaixos són tendències generals, però que al seu torn hi ha una immensa heterogeneïtat entre els individus: no tots ens deixem portar pels mateixos biaixos ni ho fem de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat». Per això, continua, «en èpoques convulses és crucial conèixer-nos bé i saber quins biaixos i quines emocions són els que ens porten a comportar-nos d'una manera que no està d'acord amb els resultats que esperem. La introspecció, trobant patrons de comportament sistemàtics en situacions en què un no ha aconseguit el que buscava, pot ajudar-nos a disminuir la influència dels biaixos i a canviar el nostre comportament».
Amb aquest exercici, un dels resultats que s'obtindrà és saber quin és l'aversió al risc de cada persona; és a dir, quant risc està disposada a assumir amb els seus diners. En l’àmbit de la inversió, la classificació estàndard contempla tres tipus d’inversor: el conservador, que vol preservar el capital i busca superar la inflació i, per tant, admet una baixa exposició al risc; el moderat, que busca l'equilibri entre l'estabilitat i el creixement patrimonial, de manera que l'exposició tolerada al risc és intermèdia, i l'agressiu, que vol maximitzar la rendibilitat, motiu pel qual la seva exposició al risc és elevada.
Pot interessar-te: Descobreix quin tipus d'inversor ets
A més de conèixer-se un mateix, la formació també és un element crucial. «Adquirir tota la informació rellevant per prendre una decisió i contrastar aquesta informació amb d’altre també pot portar a disminuir els errors», indica l'expert. En aquest sentit, la CNMV recorda que és probable que les persones amb amplis coneixements en economia els apliquin a l'hora de prendre una decisió financera i mitiguin els biaixos. Aquesta formació abasta no només l'adquisició de coneixements relacionats amb aquest entorn i l'entrenament en les habilitats necessàries per adoptar decisions financeres correctes, sinó també la presa de consciència de l'existència dels biaixos cognitius, els moments en què tenen més incidència i la manera d'obviar-los.
Finalment, comptar amb especialistes en el camp de les finances personals és una altra de les vies per reduir aquesta exposició a les emocions. Per a això hi ha assessors financers que poden orientar-te en la presa de decisions. L'assessor analitza les coses amb una certa distància, el que li aporta perspectiva i l'ajuda a plantejar d’una manera racional les decisions financeres. A més, compta amb la formació i l'experiència específica per a aquesta tasca.
Pot interessar-te: Escolta el podcast de Banc Sabadell Com influeixen les emocions en les nostres decisions d'estalvi?, amb Diego Valero, president de Novaster.
