En matèria d’estalvi i inversió, el temps s’erigeix com un dels grans aliats que tenim a la nostra disposició. El secret rau a aconseguir que jugui al nostre favor, i les aportacions periòdiques es consoliden com una opció òptima per fer créixer els estalvis i treure’n més partit amb vista al futur.
Què són les aportacions periòdiques?
Les aportacions periòdiques es podrien definir com un vehicle d’estalvi que permet fer inversions en fons o plans de pensions de manera sistemàtica. A l’hora de valorar aquest tipus d’aportacions, acostuma a sorgir el debat sobre si les aportacions periòdiques són més rendibles que invertir una quantitat de diners concreta i considerable en un únic moviment. No obstant això, les xifres parlen per si soles i fan que la balança es decanti clarament per l’opció de fer regularment una sèrie d’aportacions més reduïdes.
Això es deu al fet que, en diversificar els moments en què es fan les aportacions, es neutralitza el risc propi de cada inversió, ja que s’aconsegueix esmorteir les fluctuacions pròpies del mercat. A més, gràcies a les aportacions periòdiques ens podem beneficiar de l’interès compost, cosa que el mateix Einstein va definir com la força més poderosa de l’Univers. Però anem a pams: quins són els beneficis principals de les aportacions periòdiques?
Els tres avantatges clau de les aportacions periòdiques
1. Minimitzen els riscos de la inversió
Tots tenim metes d’estalvi, fins i tot el físic més important del segle XX. I, tal com ja hem vist, les aportacions periòdiques s’han convertit en una eina òptima per minimitzar riscos. Amb aquest tipus d’aportacions, la incertesa lligada a si es tria un bon moment per entrar al mercat disminueix pel simple fet de fer-ho en diferents punts del cicle econòmic. Per exemple, si fem aportacions periòdiques durant 12 mesos, el preu de compra final serà la mitjana d’aquestes 12 aportacions i, per tant, el resultat de la inversió no quedarà condicionat per un moment puntual i únic de compra.
Per ser més exactes, la probabilitat de patir pèrdues en una inversió es redueix a la meitat al cap de 10 anys respecte al primer exercici i un 36 % al cap de cinc anys, segons estudis elaborats per Wealthfront. I és que, a curt termini, la borsa pot pujar o baixar. Però en períodes amplis de temps tendeix a la seva mitjana, que és del 9,87 % en el cas de l’índex S&P 500, sumant dividends. Dit d’una altra manera, la clau en aquest punt rau a saber acceptar els canvis a curt termini a favor de la rendibilitat a llarg termini.
2. Converteixen l’estalvi en un hàbit
Una acció es converteix en un hàbit quan es fa per costum, de manera natural, espontània i sense que comporti un gran esforç per al subjecte. Rentar-se les dents o posar-se el cinturó en entrar en un cotxe són bons exemples d’hàbits que duem a terme de manera gairebé inconscient. Doncs bé, estalviar es pot convertir en un costum si aconseguim automatitzar l’aportació econòmica mes a mes. Es tracta d’anar construint i acumulant un patrimoni a poc a poc de manera pautada i preestablerta, la qual cosa implica un menor grau d’esforç per assolir l’objectiu plantejat. Aquí és on entra en joc el concepte de preestalvi, que consisteix simplement a apartar una quantitat concreta dels ingressos a principis de cada mes.
Et pot interessar: Les claus del preestalvi
Tanmateix, a l’hora de portar-ho a la pràctica, el nostre cervell tendeix a sabotejar-nos. Això es deu al fet que, a priori, estem dissenyats per buscar el benefici a curt termini. En un famós estudi dut a terme amb infants per la Universitat de Stanford (EUA), se’ls va demanar que decidissin entre menjar-se en aquell moment el caramel que tenien davant o esperar que l’investigador sortís de la sala i els en donés un més; doncs bé, amb prou feines el 30 % dels infants van aconseguir vèncer la impaciència.
A la preferència que té la nostra ment per la recompensa immediata cal sumar-hi la dificultat que va associada a la presa de decisions financeres i, especialment, la decisió d’invertir. No obstant això, la necessitat d’estalviar i de rendibilitzar la nostra inversió és una realitat i, per això mateix, automatitzar la decisió d’inversió i, per tant, preestalviar és una de les opcions més recomanades pels experts.
Per petita que sigui la xifra destinada al vehicle d’inversió, en fer-ho de manera recurrent i automatitzada s’acaba convertint en un hàbit d’estalvi i sense l’esforç que implica la presa de decisions quant a inversió.
3. Aprofiten l’interès compost
Les aportacions periòdiques, a més d’ajudar-nos a acumular capital, aporten el benefici de l’interès compost. Es diu que quan van preguntar a Einstein per la força més poderosa de l’Univers, va respondre sense vacil·lar: “L’interès compost”. Però sabem realment què és aquest interès compost tan potent? Es tracta dels guanys que s’aconsegueixen sobre els diners invertits inicialment a causa de l’efecte multiplicador; en altres paraules, és el que succeeix cada any quan es reinverteixen els interessos que es generen amb la inversió. Això és el que financerament es coneix amb el nom de capitalització.
Quan cal començar a invertir per optimitzar les aportacions periòdiques?
La resposta és unànime: com més aviat millor. Per optimitzar aquestes inversions, l’ideal és començar amb prou temps perquè l’interès compost tingui marge d’actuació. Fixem-nos en un cas pràctic, la diferència de capital que tindrà als 65 anys d’edat una persona que hagi aportat de manera periòdica i automatitzada 200 euros cada mes amb una rendibilitat del 4 % segons l’edat en què hagi començat a invertir: de començar amb 20 anys a fer-ho amb 50 hi ha una diferència de més de 300.000 euros.
Quant cal aportar de forma periòdica?
Tots sabem que les circumstàncies poden canviar en qualsevol moment. Per això, la flexibilitat és un dels avantatges més valorats d’aquesta mena d’aportacions, ja que poden partir de 30 euros al mes i es poden incrementar, congelar o cancel·lar en qualsevol moment. És a dir, l’inversor decideix quan i quant aporta. És més, un cop més el temps adquireix més importància, es prioritza el quan per damunt del quant. Això vol dir que una persona que faci aportacions periòdiques mínimes pot optimitzar millor els seus estalvis i acabar tenint més capital que algú que inverteixi quantitats molt més superiors però que hagi començat a fer-ho molt més tard, gràcies a l’interès compost.
No sabem amb certesa si realment l’interès compost és, tal com va apuntar el pare de la física moderna, la força més poderosa del món, però sí que podem afirmar que té la clau entre estalviar o estalviar de manera intel·ligent.
Et pot interessar: Descobreix quant tindràs en jubilar-te si comences a estalviar avui
