movi-image-claves-nueva-tarifa-electrica-1
Envia'ns suggerències
Habitatge
4 min del teu temps

Les claus de la nova tarifa elèctrica

12/08/2021

Amb la missió d'incentivar l'ús de la xarxa elèctrica en els horaris en què la saturació és menor, el Govern ha posat en marxa una sèrie de novetats en la factura de la llum que ha generat certa polèmica entre l'opinió pública

El passat 1 de juny va entrar en vigor la nova tarifa elèctrica, que ha arribat amb polèmica, tenint en compte que els preus del quilowatt hora (kWh) se situen, de nou, en els nivells que van tenir durant el temporal Filomena i perquè, almenys sobre el paper, només permetrà estalviar a aquells usuaris que siguin capaços d'adaptar el seu consum a les hores més barates. Davant les crítiques que han refermat, principalment, per part d'associacions com ara FACUA-Consumidors en Acció o l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), el Govern afirma que aquesta nova factura elèctrica «beneficiarà els usuaris amb tarifes de preu voluntari per al petit consumidor», fomentant i promovent les hores menys demandades i, a nivell general, «preparant el camí per a un futur 100 % elèctric, sostenible i respectuós amb els límits de la planeta».

Entendre la nova tarifa elèctrica

El preu del kWh és el cost que el consumidor ha d'abonar per la despesa elèctrica que ha generat durant un període determinat (normalment, un mes) en la seva llar o en el negoci que regenti. Els principals elements que influeixen en la seva quantia són la comercialitzadora amb la qual té subscrit un contracte de subministrament i el tipus de tarifa a la qual està abonat. El preu final de la tarifa elèctrica s'obté de sumar al cost del kWh els recàrrecs corresponents (per exemple, hi ha el cost del lloguer dels equips, és a dir, els comptadors que s'abonen a la distribuïdora) i els impostos (l'impost d'electricitat està regulat pel Govern i, posteriorment, cal aplicar també l'IVA).

Des de 2009, conviuen a Espanya dos tipus de mercats elèctrics: el lliure i el regulat. El preu del kWh depèn del mercat en què el client tingui contractat el subministrament. En el cas del mercat lliure, l'usuari ha de pagar el preu que estableix la companyia, mentre que en el regulat, el preu es concreta cada dia en el mercat majorista d'acord amb la demanda d'electricitat que existeix, encara que sempre sota la supervisió del Govern. Al mercat lliure, les companyies ofereixen als clients una àmplia varietat de tarifes, algunes amb preu fix (ofereixen un mateix preu de la llum per a les 24 hores del dia durant tot l'any), altres amb discriminació horària (amb tres períodes en què el preu de l'electricitat és diferent) i fins i tot n'hi ha amb preu indexat (que són equivalents a la tarifa regulada de la llum).

La nova tarifa ha comportat canvis en els peatges d'accés, que serveixen per mantenir la xarxa elèctrica i que influeixen de manera rellevant en el cost final de la llum. D'aquesta manera, els consumidors tenen a partir d'ara tres peatges, és a dir, tres horaris en què la llum és més cara o més barata amb independència de si estan en el mercat lliure o al regulat (hores punta, hores pla i hores vall). Abans de juny, sí que resultava possible poder triar entre tarifes amb un, dos o tres peatges d'accés.

Una altra novetat és que per al cost fix segons la potència elèctrica contractada, que, fins ara, només tenia un valor, ara serà possible escollir entre dues potències diferents, segons sigui per a les hores punta o les vall. De fet, és aquí on radica el principal objectiu de l'Executiu, que és el de fomentar un major desplaçament del consum dels períodes punta, de manera que l'ús sigui més uniforme al llarg del dia, evitant, d'aquesta manera, que calgui disposar d'una sobrecapacitat instal·lada per atendre els pics de demanda. A més, aquest canvi permetrà sol·licitar una potència major en horaris puntuals per a l'ús de bombes de calor o per a la recàrrega domèstica dels vehicles elèctrics.

Els preus de la llum es poden consultar diàriament al web de Red Eléctrica de España (REE). En qualsevol cas, les noves factures elèctriques compten a partir d'ara amb un codi QR per poder accedir a un comparador d'ofertes d'energia de la pàgina de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Pot interessar-te: Com ha afrontat el sector energètic l'impacte de la crisi

Així, amb aquest nou sistema de tarifa elèctrica, el Govern sembla voler apostar per un ús més racional de l'energia, intentant premiar l'eficiència i el consum en horari diferenciat. Des del punt de vista de l'usuari, serà possible estalviar en el rebut de la llum a través d'una major distribució en la utilització dels aparells que més energia necessiten, involucrant el consumidor en la construcció d'un futur més sostenible en l'ús dels recursos.

El «mix» energètic espanyol

L'èxit per aconseguir garantir un subministrament elèctric en un país consisteix a disposar d'una àmplia varietat de fonts i de plantes de producció per evitar un estrangulament de la demanda en moments puntuals al llarg de l'any, com ara en Nadal o, per exemple, quan hi ha algun esdeveniment esportiu que congrega moltes persones davant del televisor.

Durant el 2020, l'electricitat que es va consumir a Espanya va provenir, majoritàriament, de fonts nuclears (22,2 %), de plantes eòliques (21,9 %) i de cicle combinat (17,5 %). A una mica més de distància es va situar la provinent de centrals hidràuliques (12,2 %), la de plantes de cogeneració (10,7 %) i la de parcs solars (7,9 %). És a dir, que el pes de les fonts renovables és molt important, però això presenta alguns problemes, com, per exemple, que es depèn de factors no controlables per la seva producció, com ara un excés de vent o de sol, o d'haver de comptar amb centrals elèctriques parades, en previsió de poder cobrir creixements excepcionals de la demanda.

Pot interessar-te: Espanya, una de les principals destinacions per a la inversió verda

 

 

Fotografia de Veta Kovich a Pexels
-Categories i etiquetes-
up