S’ha establert una important bateria de mesures per tot el món amb un objectiu comú: aturar la propagació del coronavirus. Espanya, que s’ha convertit en un dels països europeus més damnificats i que ha protagonitzat un dels confinaments més durs del continent, s’enfronta ara a una difícil recuperació de l’activitat comercial, que encara és un 14 % inferior que la del mateix període de l’any anterior, segons dades de Pulso, l’eina de Banc Sabadell que, a partir de les interaccions amb terminals de punt de venda (TPV) del banc, permet analitzar l’evolució econòmica en temps real.
També sembla que ha quedat clar que la majoria de la societat ha respectat les restriccions i que la ciutadania ha complert amb les mesures de l’estat d’alarma. Potser la pregunta ara és si aquesta situació pot haver provocat un canvi en els hàbits del futur o si, simplement, l’anomenada «nova normalitat» serà molt semblant al passat. Amb les dades d’Our World in Data, obtingudes de visites a diferents ubicacions, com botigues d’alimentació, parcs, llocs de treball o estacions de tren, podem obtenir una visió i evolució clara des d’abans de la irrupció de la pandèmia.
Amb el gràfic següent podem tenir una primera visió general sobre la mobilitat a Espanya. Les línies mostren clarament els canvis de tendència. En primer lloc, el descens evident a partir del 14 de març –data de la declaració de l’estat d’alarma– en tots els àmbits, menys en el residencial. El segon canvi es produeix a partir del 2 de maig, aproximadament, quan els moviments en residències comencen a baixar coincidint amb el primer alleujament en la mobilitat: es van permetre els passejos, tot i que de forma controlada. A més, les corbes que indiquen moviment en parcs o llocs de treball també segueixen aquesta tendència alcista.
Les Balears, al capdavant de la recuperació en botigues i oci
Google publica actualitzacions del seu «Informe de Movilidad Local sobre la COVID-19», en què es diferencien els sectors i les comunitats autònomes, l’últim amb data de 12 de juny, agafant com a valor de referència les setmanes des del 3 de gener fins al 6 de febrer. En aquest cas, tenint en compte les tendències de mobilitat en botigues i oci, les Illes Balears són les que més s’acosten al valor normal de referència, i registren una caiguda del 19 %, el descens més baix de totes les regions. Aquest increment de la mobilitat es tradueix en creixement econòmic: segons les dades que ens ofereix Pulso, el creixement de l’activitat comercial als restaurants de l’arxipèlag balear ha estat d’un 88 % en l’últim mes. En segon lloc, hi ha Melilla, amb un -20 %, i en tercer Múrcia, amb un -26 % respecte al valor de referència.
Et pot interessar: La recuperació econòmica a les diferents comunitats autònomes
A la banda oposada hi ha Castella i Lleó, encara amb una caiguda de la mobilitat del 46 % i Madrid i Canàries amb un 41 % en tots dos casos. En el cas de les dues primeres, es tracta de dues de les regions que han avançat de fase a un ritme més lent durant la desescalada. De fet, mentre la majoria d’Espanya a mitjan juny ja estava en fase 3, Castella i Lleó i la Comunitat de Madrid continuaven en fase 2. Això s’ha reflectit en les dades de creixement, que indiquen que l’activitat comercial a la regió castellanolleonesa s’ha incrementat un 2 % durant l’última setmana i un 16 % en l’últim mes. Les dades de la comunitat madrilenya són una mica superiors, amb un 4 % de creixement els últims set dies i un 28 % els últims trenta, segons les xifres obtingudes amb Pulso.
El sector de l’alimentació ha estat un dels grans protagonistes d’aquesta crisi sanitària. L’inici de la pandèmia va desencadenar les compres massives als supermercats durant diverses setmanes. Com en altres casos, a mesura que ha anat avançant la desescalada cap a la nova normalitat, també s’ha estabilitzat l’adquisició d’aliments i altres productes sanitaris. D’aquesta manera, tant Castella-la Manxa com la Rioja ja han recuperat els nivells previs a l’estat d’alarma pel que fa a mobilitat en supermercats i farmàcies, és a dir, la presència s’ha anat reduint fins a situar-se dos punts i un punt per sobre, respectivament. Pulso ens ofereix una visió similar, ja que mostra aquesta caiguda de l’activitat comercial en superfícies grans i petites del voltant del 10 % a la comunitat manxega i de prop del 5 % a La Rioja.
Els espais de treball, a punt de recuperar la normalitat
El teletreball segueix sent recomanable a Espanya, sempre que sigui possible, per a evitar qualsevol brot de contagi. Moltes empreses segueixen mantenint aquest model, però la veritat és que, a poc a poc, cada vegada més oficines comencen a omplir-se gràcies a l’aplicació de les mesures de seguretat.
El 16 de març, el primer dilluns després de l’estat d’alarma, l’ocupació dels espais de treball va caure gairebé un 50 %, xifra que va augmentar fins al -70 % tan sols quatre dies després. Alguns dels pics més alts es van assolir els dies 10 i 11 d’abril, amb una caiguda del 84 % i del 90 %, respectivament.
Les dades d’Our World in Data també mostren que, a mesura que el calendari avança i amb ell les fases de desescalada, els espais de treball recuperen aquesta nova normalitat. Tant és així que, a dia 15 de juny, la caiguda marcava un repunt, i arribava al -3 %. D’aquesta manera, Espanya se situa a prop dels nivells d’altres països europeus, com Suïssa (-5 %) o Àustria (-2 %).
El transport públic no acaba de repuntar
Pel que fa a les polítiques i mesures per al transport públic, també han estat diferents en funció del país. A Espanya es va implementar l’ús obligatori de mascaretes en estacions, passadissos i interiors de metro o autobusos. No es va arribar mai a tancar o a prohibir-se, però sí que es va reduir l’aforament al metro o als autobusos, per exemple.
Aquestes mesures, juntament amb les restriccions de mobilitat generals, van fer que el trànsit en el transport públic registrés una caiguda propera al 80 % des del 16 de març i fins al 2 de maig. A partir del 3 de maig, les xifres d’ús del transport públic van millorar lleugerament, i van variar entre un 60 % i un 50 % fins a finals de maig. Un cop al juny, la caiguda en aquest àmbit ja és del voltant del 40 %, i el pic més baix es va assolir el 7 de juny, amb un -35 %, segons Our World in Data. De nou, Múrcia és la comunitat que es recupera millor en aquest sector, i se situa al -28 %. A la banda contrària hi ha Navarra, amb un -57 %.
Et pot interessar: Transports: com ens mourem en la nova normalitat?
Si agafem de referència Madrid, la ciutat espanyola amb la xarxa de metro més extensa, podem observar que la facturació d’aquest mitjà de transport representa en els últims trenta dies al voltant d’un 34 % del mateix període de l’any anterior, i gairebé un 47 % l’última setmana, de manera que no acaba de repuntar-ne l’ús, segons dades obtingudes a través de Pulso. A més, algunes ciutats, com el cas de Madrid, han anunciat que donaran ajudes per a l’adquisició de bicicletes, patinets, ciclomotors o motocicletes elèctriques.
Sumat a tot això, el Govern espanyol ha aprovat un decret que posa en marxa el Pla Moves II per fomentar la mobilitat sostenible, tal com diu el mateix document. Una de les línies d’aquests ajuts, que s’haurà d’emportar un mínim del 10 % dels fons assignats a cada autonomia, està destinada a finançar sistemes de préstec de bicicletes elèctriques.
