Està sent un camí exigent i intens però, a poc a poc, es van concretant les futures ajudes comunitàries per al teixit empresarial després de les conseqüències econòmiques de la pandèmia, que arribaran a través de Next Generation EU, també conegut com a Fons de Recuperació Europeu. I les empreses s'estan mobilitzant, tenint en compte que aquest instrument suposarà per a Espanya l'arribada de 140.000 milions d'euros fins al 2026.
Després de la finalització del termini de recepció de propostes llançada pel Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme per identificar àrees rellevants (a través d'una manifestació d'interès), aquesta institució va informar que s'havien rebut més de 750 sol·licituds. D'acord amb el Govern, totes elles podrien mobilitzar una inversió publicoprivada propera als 30.000 milions d'euros, que serviran, segons va comentar la titular d'aquesta cartera, Reis Maroto, per «elaborar un mapa de grans projectes per a la modernització de la indústria espanyola».
Entre les indústries que han participat en aquest procés es troben, entre altres, la de l'automoció, la del turisme, la de l'agroalimentació, la de l'aeronàutica, la de l'espai, la del retail i la de l'economia circular. A més, totes les comunitats autònomes, Incloses Ceuta i Melilla, compten amb alguna entitat que va presentar la seva sol·licitud corresponent. Tal com assenyala Blanca Montero, Subdirectora General, directora de Negocis Institucionals i Responsable de Fons Europeus de Banc Sabadell, «l'objectiu fonamental d'aquesta i d'altres manifestacions d'interès que s'han llançat és identificar els projectes específics que es volen presentar per, més endavant, treure les convocatòries d'inversió a què es podran acollir les diferents empreses».
A partir d'aquest moment, el Ministeri analitzarà tota la documentació que s'ha presentat, informant sobre si hi ha alguna irregularitat perquè pugui esmenar. També, es realitzarà una categorització inicial de totes les propostes i s'iniciarà un procés d'avaluació de les manifestacions d'interès. L'Executiu, gràcies a totes aquestes manifestacions, podrà, ara, desenvolupar amb més detall les línies estratègiques del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, la versió definitiva s'enviarà a Brussel·les el proper mes de març, segons ha anunciat el Govern.
Pot interessar-te: El Fons de Recuperació Europeu, motor de la reactivació
Un punt important per a les empreses, tal com indica Montero, és que «moltes d'elles, igual que els col·legis professionals, les associacions empresarials, els clústers o les universitats han mostrat un interès molt alt per participar, però han de tenir en compte que el Govern pretén que per cada euro públic s'inverteixin 4 euros privats». Això significa que els bancs tindran un paper molt rellevant per a canalitzar la inversió privada necessària cap als projectes.
Fase d'acceleració
Només finalitzar el període de recepció de sol·licituds, el president del Govern, Pedro Sánchez, demana tant a les empreses com a la mateixa Administració que facin tot el que estigui a les seves mans per accelerar la tramitació dels projectes i, així, poder rebre els fons europeus per a la recuperació. Per part de l'Executiu, ja s'han començat a reunir les conferències sectorials dels diferents ministeris per analitzar, juntament amb les comunitats autònomes, la gestió dels fons.
Sánchez ha subratllat el seu desig d'aconseguir que Espanya sigui el primer país comunitari en tenir aprovat per part de Brussel·les el seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Entre d'altres línies mestres, aquesta estratègia planteja una inversió d’11.000 milions euros en tres anys per digitalitzar a les pimes i a l'Administració, així com per millorar la formació tecnològica. Tot i que encara no s'ha fixat la forma de finançament, és segur que hi haurà avals, subvencions i finançament tou, però, sobretot, el que es pretén des de l'Administració és estimular la col·laboració publicoprivada. El límit oficial fixat des de la Comissió Europea per tancar el pla és el proper 30 d'abril.
Com assenyala Montero, ha estat molt important la publicació del Reial decret llei 36/2020, del 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública. Una de les claus d'aquest document és que «intenta facilitar l'execució dels fons de Next Generation EU que rebrà Espanya a través d'una major agilitat administrativa en els tràmits, afavorint la governança i el diàleg entre les institucions que gestionaran el repartiment dels fons i impulsant la col·laboració publicoprivada».
Els punts clau del pla espanyol
Dos vectors de transformació seran l'estructura principal de Fons de Recuperació Europeu: la transició ecològica, amb un 37 % del total, i la transformació digital, amb un 33 % dels recursos en el cas d'Espanya (per sobre del mínim del 20 % fixat per la UE). Altres com la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial s'inclouen com a eixos transversals clau.
Pot interessar-te: L'efecte del Fons de Recuperació Europeu de Recuperació sobre els Pressupostos Generals de l'Estat
En aquesta mateixa línia, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l'economia espanyola, presentat a finals de 2020, està inspirat en l'Agenda de Canvi, a l'Agenda 2030 i en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, i mobilitzarà en els propers tres anys el 50 % dels recursos amb què compta Espanya gràcies a l'instrument Next Generation EU, el valor del qual és de 72.000 milions d'euros. El Fons de Recuperació Europeu consta de dos instruments per canalitzar els recursos: la Facilitat per a la Recuperació i la Resiliència, amb 59.000 milions d'euros en transferències; i el React-EU, que permetrà a Espanya aconseguir un finançament de 12.400 milions d'euros.
El Pla s'estructura entorn de 10 polítiques tractores, com la lluita contra la despoblació i el desenvolupament de l'agricultura, l'impuls de les infraestructures i els ecosistemes resilients, la transició energètica, la digitalització de l'Administració, la modernització i la digitalització d’el teixit empresarial, el reforç del Sistema Nacional de Salut (SNS), més recursos per a l'educació i el coneixement, les polítiques actives d'ocupació, el desenvolupament de la cultura i l'esport, i l'actualització de sistema fiscal per aconseguir un creixement inclusiu i sostenible. Com assenyala Montero, «aquest pla és una oportunitat molt bona per a Espanya de cara a recuperar l'ocupació i l'activitat econòmica perduda, així com per transformar el nostre model econòmic d'una manera digital, inclusiva i social».
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
