“Al centre de la transformació educativa hi ha les persones, no la tecnologia”. La frase, encara que resulti paradoxal, pertany a Nieves Segovia, una de les referents mundials en noves tendències educatives i digitalització, tant des de la seva posició com a presidenta de la Institució Educativa SEK (Universitat Camilo José Cela i Col·legis Internacionals SEK) com des de la seva qualitat de fellow del programa ‘Advanced Leadership Initiative’, de la Universitat de Harvard. En aquesta línia de pensament, informes com aquest de l’Association of MBAs, són partidaris d’una integració de la tecnologia en l’educació adaptada a la realitat de les necessitats de cada economia, però sempre amb un component presencial que “incrementi la cultura professional dels participants”.
És a dir, que, com defensa Robert Wolcott, director de la Kellogg School of Management, cal deixar d’ensenyar coneixements “per més moderns que siguin” per centrar-se a explicar als estudiants què poden fer amb aquests coneixements i com els poden aplicar a la seva realitat quotidiana. Segons Wolcott, “amb el coronavirus hem passat el Rubicó i qualsevol empresa no hauria de dubtar de la importància i la urgència que té una transformació digital, també en el camp educatiu”.
A Espanya, iniciatives com ara Cre100do, sota el paraigua de l’ICEX, ja promouen una nova concepció de l’educació vinculada completament a la realitat quotidiana del directiu. Per exemple, l’informe En la agenda del CEO, elaborat per Carlos Mira, defineix cinc habilitats en les quals algú en aquesta posició dins d’una companyia ha d’estar contínuament formant-se al llarg de tota la seva carrera: buscar noves oportunitats en un món que canvia molt de pressa i revisar el model de negoci en el context de la revolució tecnològica; desenvolupar la posició dins de l’ecosistema amb models de creixement més enllà del creixement orgànic; impulsar una organització per al segle XXI; comprometre el talent, i millorar la reputació de l’empresa i la seva imatge de marca.
Què han fet les escoles de negocis durant la crisi
Des que el mes de març van començar les mesures de confinament, el sector de les escoles de negocis, un dels capdavanters de l’economia espanyola a escala internacional, es va mobilitzar amb rapidesa per intentar oferir alternatives no tan sols als seus més de 115.000 alumnes d’arreu del món, sinó també a les empreses, moltes de les quals són partners d’aquestes entitats. Aquest segment genera una riquesa anual d’entorn de 1.200 milions d’euros (el 0,1 % del PIB nacional), dona feina a més de 15.000 persones i alguns dels seus centres es troben entre els més prestigiosos del món, com revela el rànquing de Quacquarelli Symonds (QS), líder mundial en avaluació per matèries del rendiment educatiu.
A títol particular, cadascuna de les escoles de negocis està posant en marxa iniciatives molt interessants, que conjuguen tot aquest corrent innovador (i imparable) del sector amb la urgència d’ajudar empreses i alumnes en la crisi actual. Entre aquestes iniciatives, podem esmentar com a exemples:
-
ESADE va ser dels primers centres a clausurar temporalment les seves instal·lacions, i va posar a la disposició dels seus alumnes i personal docent una adreça de correu electrònic per resoldre qualsevol dubte de salut relacionat amb la pandèmia. A més, està duent a terme diversos seminaris web adreçats a professionals, sobre temes com ara el futur de l’economia mundial i mitjans per tancar una ronda d’inversió en aquesta conjuntura, i, també, està apostant per continguts molt didàctics pensats per al seu col·lectiu d’antics alumnes. A més, la implicació de la xarxa d’antics alumnes ha estat tal que està permetent fins i tot que es pugui fabricar material sanitari en 3D i làser per a centres de salut.L’Instituto de Empresa (IE) ha apostat, en canvi, per oferir a la xarxa informació, articles d’anàlisi, cursos en línia i fins i tot seminaris web que expliquen els reptes econòmics que suposarà el món de després de la COVID-19. A més, està promovent les iniciatives desinteressades que duen a terme els seus antics alumnes o les està promocionant per mitjà de la seva xarxa d’antics alumnes, amb vista a fomentar la col·laboració entre ells.IESE, que també ha aconseguit mantenir el ritme de sessions dels seus programes MBA mitjançant classes en línia, està duent a terme regularment seminaris web per ajudar i assessorar empresaris i directius a gestionar la situació de la manera més eficient possible, de la mà dels experts de l’escola. També està encoratjant els seus antics alumnes a impulsar iniciatives solidàries i està fomentant la publicació de contingut d’interès per reduir la incertesa i apostar per la RSC.EAE, a més de proporcionar informació permanentment actualitzada a la seva xarxa d’alumnes, ha decidit prosseguir amb el seu calendari formatiu en línia, donant pautes de seguretat perquè tots els participants, professors inclosos, evitin al màxim les possibilitats de contagi. A més, han establert un sistema continu de conferències i altres comunicacions entre professionals, antics alumnes i estudiants per compartir coneixement de manera telemàtica.Deusto Business School, per exemple, s’ha basat en la tecnologia per impartir formació en remot i, també, ha implementat un programa, anomenat SOS, per ajudar els professionals de les empreses a “Salvar, Organitzar i Sobreviure” en aquest context de crisi. Una d’aquestes iniciatives ha estat oferir el suport d’estudiants de manera desinteressada a pimes i autònoms perquè puguin gestionar millor la crisi actual.
El denominador comú en tots aquests exemples, a més de l’esforç per mantenir la regularitat de les classes, és l’aposta per oferir continguts d’utilitat per al teixit empresarial, generant valor i noves formes de col·laboració amb les empreses. En aquest sentit, és interessant la reflexió dels especialistes de GlobalFocus, Ken Starkey i Howard Thomas, sobre els efectes de la crisi actual en el sector: “Sospitem que les forces del mercat conduiran inevitablement al tancament de moltes escoles de negocis, ja que és impossible mantenir el ritme de creixement de l’últim quart de segle. El desafiament per a les que vulguin sobreviure i prosperar és redefinir el concepte d’una escola de negocis de qualitat, fent èmfasi en la creació de valor en relació amb les nostres necessitats tant econòmiques com socials”.
Et pot interessar: ‘E-learning’: formar-se o reciclar-se per millorar l’ocupabilitat
Els profunds canvis que arriben
Mike Eisenberg, degà emèrit de la Universitat de Washington i fundador de la Information School en aquest centre, va predir que per a l’any 2050 qualsevol estudiant tindrà un pla educatiu totalment personalitzat a les seves capacitats, horari i activitat professional, gràcies a l’impacte que hauran tingut en l’educació tecnologies com la intel·ligència artificial, el machine learning i la big data. Quan falten tres dècades per a aquest futur hipotètic, es comencen a albirar les possibilitats que els nous desenvolupaments tenen sobre el sector, la qual cosa obre un ventall de possibilitats per a aquelles empreses que hi vulguin apostar, en camps com ara:
- L’omnicanalitat de dispositius i plataformes, que permet a l’usuari disposar dels seus continguts en qualsevol moment i lloc.
- La implantació de la tecnologia quàntica, que incrementa l’intercanvi de dades i la seguretat dels continguts a nivells exponencials, com ja comencem a veure.
- La robòtica cognitiva, aplicada per potenciar el pensament lògic i deductiu, de la qual ja hi comença a haver models operatius aplicats al camp educatiu.
- Intel·ligència artificial per fer coses avui somiades, com ara reproduir esdeveniments del passat o interactuar amb organismes microscòpics, tal com es detalla a l’informe de la Universitat de Stanford Artificial Intelligence and Life in 2030.
- Accés a noves fonts de coneixement a través de la big data, oferint al professional de manera permanent cursos per millorar les seves habilitats sobre la base de la seva feina o de les seves cerques a la xarxa, tal com afirmen experts com Kenneth Cukier.
Et pot interessar: I si faig un màster?
