Deia Benjamin Franklin que «invertir en coneixement produeix sempre els millors beneficis». Una asseveració que, en el cas de les inversions d'impacte, és a dir, aquelles que busquen de manera intencionada un impacte social o mediambiental mesurable juntament amb un retorn financer més gran que el capital inicial, sembla ajustar-se a la perfecció. I és que, cada vegada més, sembla que tant els estalviadors minoristes com els mateixos gestors de fons aposten per productes que, a més de ser eficients des d'una òptica de la rendibilitat, aportin un compromís sincer per millorar el món actual. De fet, la seva concepció tal com avui s’utilitza prové del director general de la Fundació Rockefeller, Bugg Levine, que, poc abans que esclatés la recessió global derivada de les hipoteques subprime, va desenvolupar una filosofia financera basada a unir les activitats filantròpiques tradicionals de l'entitat amb la tasca dels inversors més reeixits del moment. El resultat va sorprendre molts, i no van trigar massa a atreure l'atenció del món financer fins al punt que la van començar a replicar no només altres organitzacions sense ànim de lucre, sinó fins i tot algunes gestories, que van captar l'interès d'un nombre creixent d'inversors minoristes.
Amb el pas del temps, tot i compartir el nexe comú de combinar el retorn financer amb un impacte social, s'han creat dos tipus de participants en aquest mercat: els que donen prioritat a la rendibilitat econòmica, grup format principalment per inversors comercials que volen optimitzar el capital dels seus clients a través de fons o altres productes que rastregen el mercat buscant les millors oportunitats; i els que donen més pes a l'impacte social i mediambiental, que estan disposats a obtenir un menor retorn econòmic a canvi que es millori l'ecosistema d'una manera o altra. De les relacions que sovint s'estableixen entre els dos sorgeixen estructures col·laboratives, denominades layered structures, amb la premissa principal d'identificar inversions que siguin realment d'impacte partint de les anàlisis fonamentals i extrafinanceres que realitzen els especialistes; tot i que, en una segona fase, cadascun d'aquests dos tipus de stakeholders prioritza els seus objectius d’acord amb les seves respectives filosofies.
Et pot interessar: Quines són les inversions amb més potencial en la «nova normalitat»
L'efecte catalitzador dels ODS
Entre les característiques essencials que fan úniques les inversions d'impacte respecte de la resta, cal destacar, sobretot i d'acord amb la definició que estableix la Xarxa Mundial d'Inversions d'Impacte (GIIN), el seu enfocament tridimensional; ja que, a més de la doble dimensió habitual en el món financer (el binomi entre la rendibilitat i el risc) se li suma una més: l'esfera social. Gràcies a ella, sorgeix un propòsit o una intencionalitat evident per millorar algun àmbit de la comunitat global fora de l'esfera financera, però sempre sota el prisma d’extreure’n una rendibilitat econòmica (component empresarial). Aquest repte social deriva, per la seva pròpia vocació, en el fet que aquest tipus d'inversions siguin de llarg termini, perquè així es permeti desenvolupar una estratègia d'actuació que propiciï un canvi estructural; motiu pel qual els diners invertits en aquesta categoria sovint s’anomenen capital pacient. Una altra característica essencial és que els projectes d'impacte han de ser escalables, en el sentit que tinguin un recorregut progressiu en el futur i que els analistes poden mesurar de manera periòdica amb ràtios tant en termes de rendibilitat financera com en els efectes socials que generen al llarg del temps.
El 2015, els països que formen part de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) es van comprometre a complir amb una sèrie de metes molt ambicioses per millorar el món actual, que es van concretar en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que, per exemple, aborden temes com la desigualtat i la pobresa, l'accés a l'aigua potable, garantir vides saludables i una educació inclusiva o la lluita contra el canvi climàtic. En tots ells, de forma unitària o per grups, hi té cabuda la inversió d'impacte, amb unes expectatives de rendibilitat econòmica que, segons la GIIN, són molt elevades per als propers anys, tenint en compte la necessitat de construir i millorar infraestructures o, simplement, d’interconnectar territoris, que donarà la possibilitat a moltes empreses de diferents àmbits i indústries de créixer, oferint models de negocis sostenibles però, també, molt ambiciosos des del punt de vista financer. De fet, segons un estudi d'aquesta entitat, nou de cada deu inversors d'impacte a escala global afirmen haver complert amb les seves expectatives de beneficis econòmics en els últims cinc anys, i això demostra que és possible intentar millorar el món on es viu i guanyar diners alhora.
Rendibilitat i compromís
Un dels problemes tradicionals que han tingut les inversions d'impacte ha estat la tendència de moltes empreses a «transmetre» cap a l'exterior una preocupació pel medi ambient o una consciència social que després no era certa, però que, en no comptar amb cap mecanisme avalat internacionalment per mesurar-ho, intentaven emparar-se en certes cortines de fum per captar l'interès dels inversors compromesos. No obstant això, en els últims anys estan sorgint iniciatives per desenvolupar estàndards que garanteixin l'acompliment social de les organitzacions. A l'àmbit de la sostenibilitat, per exemple, la Comissió Europea ha estat anys treballant per establir uns criteris ESG (sigles en anglès de mediambiental, social i bon govern), especialment de l'anomenada economia verda, a fi d’establir mecanismes per minimitzar l'impacte del greenwashing, terme amb el qual es coneix col·loquialment el rentat d’imatge verd d'algunes companyies que volen transmetre cap a l'exterior un compromís amb el medi ambient que després no és cert. Aquesta iniciativa ha crescut paral·lelament amb d'altres directament focalitzades en el mercat financer, sota els requisits de transparència i reporting, com és el cas dels Principis de Bons Verds de la International Capital Market Association (ICMA).
Et pot interessar: La sostenibilitat, estratègia rendible per a les empreses
Aquesta preocupació global per establir cànons transparents per a les inversions socials s'espera que es tradueixi en un auge sense precedents de productes financers basats en les inversions d'impacte, segons afirmen a JP Morgan en el seu estudi Eyes on the horizon: The impact investor survey. A Espanya, per exemple, segons dades de Spainsif (associació sense ànim de lucre que promou aquesta filosofia en els mercats), la inversió responsable supera ja els 210.000 milions d'euros gestionats, mentre que a escala internacional s'eleva per sobre dels 30,7 bilions de dòlars. Una tendència que, per a l’AFI, en l'informe Sostenibilidad y Gestión de Activos creixerà aquesta nova dècada gràcies, d'una banda, a la interconnexió més gran dels estalviadors d'arreu del món, que comparteixen de manera transparent informació sobre els compromisos de les empreses; i de l'altra, a l'augment del poder adquisitiu dels millennials, que s'estan afermant com a inversors actius i que demanen a les gestories altres criteris a l'hora de fixar estratègies que vagin més enllà de les anàlisis basades únicament en la rendibilitat econòmica.
