La relació d’Espanya amb el sector universitari ve de lluny, ni més ni menys que des de fa més de vuit segles, quan el rei Alfons IX de Lleó va inaugurar l’any 1218 la Universitat de Salamanca. Bastant temps després, el 1551, la Corona espanyola va ser la impulsora del primer centre d’aquestes característiques en el nou continent americà, en concret, a Perú, on es va posar en marxa la Universitat Nacional de San Marcos. Totes dues continuen funcionant avui dia i gaudeixen d’un reconeixement rellevant entre la comunitat acadèmica.
Malgrat aquesta trajectòria històrica, sembla que la situació actual de la universitat espanyola té importants reptes de millora per als propers anys. Dos rànquings recents que analitzen els centres d’educació superior més reputats del planeta, el de la consultora britànica Quacquarelli Symonds (QS) i l’U-Multirank, elaborat per la Comissió Europea, sembla que arriben a les mateixes conclusions: cal incrementar les connexions entre matèries educatives i les necessitats reals de les empreses, s’ha d’avaluar el finançament i és necessari reformar la legislació perquè la transició entre universitat i teixit productiu sigui més flexible i, per tant, promogui un dinamisme més gran en la contractació de nou talent.
Els resultats del rànquing QS assenyalen que només dos centres del nostre país consten entre els millors dos-cents del món: la Universitat de Barcelona (posició 182) i la Universitat Autònoma de Madrid (posició 192). Si es prenen els mil primers de la llista, la xifra d’institucions espanyoles puja a 26 (la Pompeu Fabra en la posició 287, la Carlos III de Madrid en la 311, la Politècnica de Catalunya en la 314, la Politècnica de València en la 326…), si bé, com indiquen des de la mateixa consultora, divuit d’elles han cedit posicions al llarg de l’últim any. Entre les causes que s’apunten, destaquen, sobretot, que la titulació de moltes d’aquestes universitats ha perdut el prestigi entre els departaments de recursos humans de les grans empreses, ja que no s’ha fet tant esforç com en el cas d’altres universitats foranes en el foment de la recerca, els intercanvis internacionals o la introducció de noves matèries relacionades amb les tecnologies.
Et pot interessar: ‘E-learning’ i bretxa digital: els desafiaments del sector educatiu
De fet, en aquest rànquing, que està basat en sis indicadors clau (reputació acadèmica, reputació des del punt de vista de l’ocupador, cites per professor, ràtio d’estudiants per professor, ràtio de professors internacionals i ràtio d’estudiants internacionals), les primeres universitats espanyoles de la llista perden posicions en tots aquests grups respecte de l’edició de 2019. No obstant això, convé esmentar el cas paradigmàtic de la Universitat de Navarra, que, tot i que no apareix en les posicions de privilegi, compta amb els millors graduats segons els ocupadors, i es troba en la posició 100 a escala mundial.
Quant a l’U-Multirank, cal esmentar que el sistema universitari espanyol obté resultats per sota de la mitjana de la UE, en especial en àrees com el grau d’internacionalització dels centres, el nombre de graus i màsters impartits en idioma estranger o la capacitat d’atracció de professorat forà. De fet, és en aquest últim paràmetre on la distància amb les nacions de l’entorn és més gran, atès que la diferència entre la presència de professionals no espanyols a les universitats del nostre país (4,1 % sobre el claustre total) és molt significativa respecte de la mitjana als centres europeus (43,2 %). Nou de cada deu institucions espanyoles, segons s’esmenta al document, tenen una presència marginal d’especialistes internacionals a les seves aules.
Sobrequalificació i falta de connexió
Un estudi de la Fundació CYD sobre els graduats universitaris i el mercat laboral a Espanya suggereix que és urgent dur a terme una renovació de l’entorn universitari per rebaixar els alts índexs de desocupació i la sobrequalificació, una reforma que ha d’anar encaminada a «revisar les limitacions en el procés de formació, incrementar la fusió de la teoria amb la pràctica, familiaritzar el món professional i apropar-lo i millorar la vinculació del disseny curricular amb les necessitats reals de l’entorn laboral».
Segons les xifres d’aquesta entitat, cada any s’incorporen al mercat laboral més de 190.000 diplomats, dels quals al voltant de 100.000 no aconsegueixen trobar un lloc de treball d’acord amb la seva formació, per la qual cosa han de conformar-se amb altres feines de menys categoria professional. A més, un 24 % dels directors de recursos humans de les empreses, tal com afirma l’estudi de ManpowerGroup «Solucionar la Escasez de Talento», declara tenir dificultats per trobar el talent adequat per a les seves organitzacions, i això malgrat que més de la meitat de les companyies de més de cent treballadors asseguren que estan invertint activament en plataformes d’aprenentatge i eines de desenvolupament per atraure i impulsar professionalment nous treballadors.
L’abril de 2020, el ministre d’Universitats, Manuel Castells, va anunciar que s’estava estudiant una reforma legal per apropar l’empresa a la universitat, afavorint les carreres duals, fomentant-ne d’altres que uneixin classes amb treball remunerat i impulsant els graus a la carta, en sintonia amb el que es fa des de fa anys, per exemple, als EUA (on es troben alguns dels centres més ben posicionats als rànquings esmentats), però, de moment, la proposta està en fase de discussió amb els agents socials.
Recerca a l’alça
També hi ha elements per a l’optimisme. Un altre dels principals rànquings més populars sobre universitats és el de Xangai (o ARWU, classificació acadèmica d’universitats del món, segons les sigles en anglès), que se centra especialment en l’excel·lència investigadora i que gaudeix de bastanta popularitat entre les administracions, atès que sol condicionar, per exemple, les polítiques relacionades amb la concessió de beques. En la seva última edició, corresponent a 2019, tretze centres espanyols estaven entre els 500 més destacats, i havien millorat en tres la seva xifra respecte de l’any anterior i, encara més rellevant, repetit el seu sostre històric assolit el 2015. Els centres inclosos van ser la Universitat de Barcelona, l’Autònoma de Barcelona, la Complutense de Madrid, Granada i València, l’Autònoma de Madrid, la Pompeu Fabra, la Politècnica de València, i les universitats d’Oviedo, Sevilla, Illes Balears, País Basc (UPV/EHU) i Saragossa.
Entre els àmbits de millora que es destaquen hi ha el rejoveniment del claustre de professors, la millora de la inversió per alumne i el desenvolupament de més grups de recerca amb un caràcter internacional. Per contra, la fortalesa que més se subratlla és l’elevada capil·larització de la recerca universitària en tota la geografia espanyola.
La importància creixent de les universitats joves
La consultora britànica QS també elabora un rànquing sobre les cent cinquanta universitats amb menys de cinquanta anys de vida («QS under 50»), i, curiosament, aquí és on Espanya obté més bons resultats. Ni més ni menys que vuit centres van entrar en la classificació, amb la Pompeu Fabra, fundada l’any 1990, col·locada en la 32a posició. Convé destacar que aquesta entitat ja va quedar en l’onzena plaça (i, de nou, la primera espanyola) en el rànquing més recent d’universitats joves de Times Higher Education. La Carlos III de Madrid, creada el 1989, la segueix en el lloc 34, mentre que la Universitat Politècnica de Catalunya, de 1971, tanca el pòdium nacional.
Mentre que en altres rànquings globals les universitats nord-americanes, amb el complement d’alguna d’europea, ocupen les posicions de privilegi, en aquest centrat en les més joves, són les asiàtiques les que dominen, amb l’NTY de Singapur com la més valorada, seguida de la Universitat de Ciència i Tecnologia de Hong Kong, i el KAIST de Corea del Sud. L’edat mitjana de les deu millors universitats del món és de 25,4 anys, amb tres d’elles (PSL, La Sorbona i la Universitat d’Aalto) formades al llarg dels deu últims anys.
Et pot interessar: Les escoles de negocis es reinventen pensant en el nou teixit empresarial de després de la COVID-19
