movi-image-novedades-economicas-fiscals-pensiones-1
Envia'ns suggerències
Jubilació
4 min del teu temps

Les principals novetats econòmiques i fiscals que impactaran en les pensions el 2021

11/03/2021

Com cada any, s'han implementat una sèrie de canvis en el sistema de pensions que n’anticipen altres de molt importants que s'espera que es produeixin en els pròxims mesos, a fi d'intentar assegurar-ne la sostenibilitat en el futur

Tot i la crisi sanitària, la recessió econòmica i el creixement de l’atur, el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de desembre de 2020 va tornar a assenyalar com un dels problemes que més preocupen els espanyols la sostenibilitat a futur del sistema de pensions. Un problema que, lluny de solucionar-se, es va agreujant amb el temps. Segons les dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, la despesa en pensions a Espanya va tancar 2019 trencant el seu sostre històric, per sobre dels 134.000 milions d'euros. El seu cost mensual el gener de 2021 ja es va situar en la cota dels 10.000 milions d'euros.

Avui, les pensions són la partida més gran dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) i, de cara a 2021, la quantitat prevista rondarà els 163.000 milions d'euros. De manera inversament proporcional, el Fons de Reserva de la Seguretat Social, més conegut com la 'guardiola de les pensions', ha passat en una dècada de totalitzar més de 66.000 milions d'euros (el 2011) a 2.150 milions (el 2020). Per la seva banda, el dèficit de la Seguretat Social supera els 150.000 milions d'euros, que equival al 13,7 % del producte interior brut (PIB). Segons dades del Govern, el desembre de 2020 es van registrar 9,81 milions de pensions entre contributives i no contributives.

Canvis en el càlcul de la pensió

D’acord amb els PGE, les pensions es revaloren en un 0,9%, igual que els salaris dels funcionaris, mentre les pensions mínimes s'incrementen un 1,8 %. La pensió mitjana a Espanya creixerà en 15 euros respecte al 2020, fins als 1.170,26 euros. Segons les dades de la Seguretat Social, les pensions de jubilació més elevades es troben, respectivament, a les comunitats del País Basc, el Principat d'Astúries i la Comunitat de Madrid; mentre les més baixes són a la Regió de Múrcia, a Galícia i a Extremadura.ra.

Les pensions més altes es troben al País Basc, el Principat d'Astúries i la Comunitat de Madrid

A més, com passa des de 2011 (i continuarà passant anualment fins al 2027), augmenta de manera progressiva l’edat de jubilació. El 2021, poden optar a la jubilació ordinària (a 65 anys) els treballadors amb, com a mínim, 37 anys i 3 mesos de cotització. Si no s'arriba a aquesta xifra de cotització, l'edat de jubilació s’endarrereix fins a complir 66 anys. El càlcul de la pensió es farà comptant els últims 24 anys de la vida laboral.

Per estimar l’import d'una pensió en l'actualitat, des de 2021 s'apliquen un seguit de percentatges a la base reguladora. En concret, es tenen en compte els últims 24 anys cotitzats amb caràcter previ al mes de jubilació, és a dir, 288 mesos. El resultat es divideix entre 336 i serveix per fixar la base reguladora de les 12 pagues ordinàries més les dues extraordinàries que rebrà el nou pensionista. Als primers 15 anys se'ls aplica un percentatge del 50 % i, a partir d'aquí, a cada mes addicional entre els mesos 1 i 106 a aquest 50 % se li afegeix un 0,21 %; mentre que, per a la resta de mesos restants, se li suma un 0,19 %. Amb aquest sistema, per poder cobrar el 100 % de la pensió, caldrà haver cotitzat 36 anys.

Pel que fa als complements que reben les pensions contributives que no arriben al mínim, la Seguretat Social ha modificat les seves taules, de manera que per a les jubilacions als 65 anys, amb cònjuge a càrrec, es rebran 851 euros mensuals; sense cònjuge, 689,7 euros al mes; i amb cònjuge no a càrrec, 654,6 euros. En el cas de les jubilacions que s'hagin produït per sota dels 65 anys, aquells amb cònjuge a càrrec percebran 797,9 euros mensuals; sense cònjuge, 645,3 euros al mes; i amb cònjuge no a càrrec, 609,9 euros.

Com queden les jubilacions no ordinàries

També s'han produït modificacions en la resta de tipus de jubilació. En el cas de l'anticipada, es retarda fins als 64 anys; es pot fer dos anys abans de la jubilació ordinària fins al 2027. Per optar-hi, calen 35 anys de cotització, si bé per cada trimestre d'avançament respecte de l'edat oficial de jubilació, hi ha una penalització progressiva en la quantia de la pensió que va des del 2 % de la base reguladora per trimestre, amb menys de 38,5 anys de cotització; fins a l’1,625 %, si se superen els 44,5 anys cotitzats. En relació amb les jubilacions anticipades forçoses, caldrà tenir 62 anys i 33 anys cotitzats, i s’aplicarà una penalització del 7,5 % per cada any que falti fins als 66 anys.

Per a la jubilació parcial, caldrà tenir, com a mínim, 62 anys i haver cotitzat 35 anys i 3 mesos. Si s'han cotitzat 33 anys, s'hauran de tenir 63 anys complerts. Per la seva banda, es podrà fer una jubilació forçosa fins 4 anys abans de l'edat legal, és a dir, a 62 anys, però caldrà haver cotitzat, com a mínim, 33 anys. La penalització que s’aplicarà és de l’1,875 % per trimestre avançat amb menys de 38,5 anys cotitzats, i de fins a l’1,5% per a més de 44,5 anys cotitzats.

S'han produït canvis en la majoria dels tipus de jubilació, s’han endurit les condicions i es promou que els treballadors es retirin en edats més avançades

Els canvis que han de venir

2021 és un any en què s’esperen grans canvis en relació amb les pensions. Poc abans d’acabar 2020, l’Informe de Evaluación y Reforma de la Comisión del Pacto de Toledo va recollir 21 recomanacions que el Govern es va comprometre a estudiar per concretar-les en una nova llei, que no repercutirà als pensionistes actuals, excepte per mantenir el seu poder adquisitiu. A més, dins de les reformes estructurals que l’Executiu va remetre a la Comissió Europea per beneficiar-se dels fons per a la reconstrucció, també es van incloure tant la modificació del sistema de pensions com una redistribució més eficient i equilibrada de la despesa pública.

La premissa fonamental és endurir la jubilació i retardar-ne l'edat, contribuint, d'aquesta manera, a aconseguir una major sostenibilitat financera dels Comptes Públics. Entre les mesures principals que s’estudien hi ha les d’ampliar encara més i de manera progressiva el període de càlcul de les pensions i establir un nou factor de sostenibilitat. En aquest sentit, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, defensa una nova fórmula basada en una mitjana de l’Índex de Preus de Consum (IPC) durant cinc anys, que reculli les taules d’inflació i que es corregeixi i s'actualitzi cada any.

Un altre canvi en potència és endurir la penalització per als treballadors que es jubilin de manera anticipada, amb l'objectiu de desincentivar-la o, com a mínim, d'endarrerir-la uns mesos. A més, també es té previst modificar-ne el disseny perquè les persones amb rendes més altes que es prejubilin tinguin una retallada real del 8 % sobre la seva futura pensió per cada any d'avançament. A l’altre extrem, es pretén impulsar la jubilació demorada, elevant al 4 % l'incentiu que el treballador rep per cada any que retardi la jubilació. A més, se li oferirà cobrar aquest incentiu com un percentatge addicional durant tota la seva vida de pensionista, com un pagament únic en un moment determinat o com una combinació de totes dues coses.

Pel que fa al període de càlcul de la pensió, el Govern ja ha plantejat a Brussel·les ampliar el nombre d'anys que es tenen en compte, i que, ja el 2022, serà de 25 anys. En relació amb els autònoms, Escrivà va afirmar recentment que es té previst implantar gradualment un nou sistema de cotització per ingressos reals.

Fotografia de Caroline Hernandez a Unplash
-Temes relacionats-
up