Tot i que el sector turístic abans de la crisi ja feia uns mesos que nedava en aigües una mica turbulentes (amb la caiguda del mercat britànic pel Brexit, la fallida de l’operador Thomas Cook, alguns brots de turismofòbia en ciutats com Barcelona, la competència irregular d’alguns pisos turístics…), sembla que, avui dia, hi ha una idea bastant clara de com encarar la recuperació de l’activitat per intentar tornar a captar clients: venent confiança sanitària total. Per això, a poca gent li deu haver sorprès l’anunci de la creació del segell de garantia «Safe Tourism Certified», que es podrà veure a hotels, restaurants o apartaments turístics, entre d’altres, i que acreditarà que el local disposa de les mesures màximes d’higiene i seguretat en relació amb la COVID-19.
«No hi ha cap país que estigui tan sotmès a una temporada concreta com el nostre», afirma Xavier Martín, de Turijobs, al podcast de Banc Sabadell. Sota aquesta òptica, l’Institut per a la Qualitat Turística Espanyola (ICTE) ha desenvolupat un protocol sanitari pensat especialment per al sector turístic, les conclusions del qual ja s’han enviat al Ministeri de Sanitat perquè s’aprovi i sigui oficial a tot Espanya, en la línia del que, per exemple, ja passa a Portugal amb el segell «Clean & Safe». Les empreses que auditen amb el Sistema de Qualitat Turística Espanyola, representat per la marca Q, com Aenor, Bureau Veritas o SGS, seran les úniques reconegudes per acceptar qui pot sumar-se a aquesta certificació.
Et pot interessar escoltar les oportunitats del sector turístic en temps de coronavirus que ens exposa Xavi Martín, fundador de Turijobs, al podcast de Banc Sabadell.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és servir de base per informar els turistes, tant nacionals com estrangers, dels màxims estàndards de seguretat sanitària en un sector que aporta el 13 % del PIB directe espanyol i el 14 % de l’ocupació, i que l’any passat va facturar més de 92.000 milions d’euros, una xifra una mica més rellevant, si escau, tenint en compte que, segons Pulso –una eina que utilitza les dades recollides i agregades diàriament pels terminals de punt de venda (TPV) de Banc Sabadell per oferir una estimació aproximada de la salut comercial a tot el territori–, a l’abril la despesa dels turistes estrangers a Espanya amb prou feines va representar el 15 % de la que es va produir el mateix mes de l’any anterior.
I això implica convèncer els visitants potencials amb dos fets principals: una higiene constant i uns protocols de neteja controlats. Entre altres mesures, les primeres iniciatives en aquest sentit que estan posant en marxa les empreses del sector inclouen:
- Oferir visites guiades en línia des de la pàgina web, on s’expliquen totes les mesures sanitàries que s’implementen i es recullen testimonis de treballadors.
- Transmetre la màxima informació per tots els canals disponibles (les xarxes socials, el telèfon mòbil, fullets…) sobre els nous drets i obligacions d’higiene per als visitants.
- Crear un equip específic per transmetre empatia als clients, que es preocupi d’escoltar els seus dubtes i les opinions, i miri de donar resposta a les seves necessitats si és possible.
- Ser flexibles en els tràmits tradicionals. Per exemple, a molts hotels s’han facilitat les cancel·lacions sense penalització i les entrades es fan fora de l’establiment per evitar riscos.
- Apostar per la creativitat, com la mostrada per alguns allotjaments turístics, que estan personalitzant els equips de protecció individual perquè el logotip encaixi amb els uniformes del personal.
- Posar en marxa iniciatives encara que suposin un cost més elevat. Diverses cadenes d’hotels han anunciat que serviran tots els esmorzars a les habitacions dels clients, sense cap plus econòmic. D’altra banda, alguns restaurants estan implementant generadors d’ozó per garantir que l’aire sigui de la màxima qualitat possible.
- Oferir preus més ajustats per als turistes nacionals, de cara a assegurar uns nivells de facturació mínims i intentar salvar la temporada. Les promocions per a famílies, els descomptes especials per a col·lectius, com els sanitaris o la gent gran, i la promesa de les màximes garanties d’higiene i salubritat poden ser algunes eines que els ajudin a aconseguir-ho.
Et pot interessar: Com pot accelerar el sector turístic la seva recuperació?
Línies estratègiques clau
En realitat, la creació d’un distintiu oficial i les mesures esmentades anteriorment són part d’una estratègia general que el sector té bastant avançada i que s’està erigint a partir d’uns pilars fonamentals, com ara:
- L’ús de l’experiència per redirigir fluxos de viatgers i evitar aglomeracions. En aquest àmbit, la tecnologia ja hi té un paper fonamental, amb eines com Smart Tourism. Altres empreses, com Hoomvip i Hotelvip, ja ofereixen un servei als clients amb contacte zero als hotels. Aquestes aplicacions mòbils permeten fer els processos d’entrada i sortida sense passar per recepció, amb la qual cosa el turista pot anar directament a la seva habitació o l’apartament turístic. A més, poden obrir les portes necessàries i també accedir a altres serveis amb un clic.
- La flexibilització d’horaris i l’automatització de processos, per exemple, preveient l’arribada de viatgers mitjançant la connexió en temps real amb infraestructures de transport o coordinant amb el sector de la restauració on i quan hi haurà espais lliures per reservar taula per a un sopar.
- Establir aliances entre diferents segments (agències de viatge, hotels, restaurants, línies aèries, infraestructures d’oci, etc.) per construir estratègies de màrqueting basades en generar productes i experiències pensades per al nou consumidor turístic, que incorporin diversió, cultura i els màxims estàndards d’higiene i seguretat.
- Treballar proactivament en la marca de qualitat del sector turístic espanyol i, per aconseguir-ho, apostar per les accions de responsabilitat social corporativa (RSC) que siguin necessàries i de les quals hem estat testimonis recentment. Per exemple Iberia, que va noliejar diferents avions per portar material sanitari; diverses cadenes hoteleres, que van cedir els seus establiments com a hospitals de campanya; mentre que d’altres van optar per allotjar gratuïtament pacients lleus i gent gran per prevenir contagis. I no oblidem la dedicació de molts restaurants que es van posar a disposició dels hospitals per a la preparació de menjars.
Cap a una edat d’or en el turisme rural
La necessitat de més distanciament social, de sentir-nos lliures a la natura després de diverses setmanes de confinament forçós o l’experiència de passar uns dies en entorns amb menys contaminació… Sigui quin sigui el motiu, els allotjaments turístics en entorns rurals sembla que tenen moltes expectatives que hi hagi un considerable repunt en la demanda quan es completi la desescalada.
No obstant això, també hauran de fer alguns canvis per adaptar-se a la nova situació, com per exemple incrementar la freqüència de neteja de les estances, posar dispensadors d’hidrogel a disposició dels clients o plantejar un nou model per als esmorzars bufet, ja que molts d’ells hauran de tenir menjadors més amplis o establir torns perquè els clients puguin gaudir del primer àpat del dia amb les màximes condicions d’higiene i seguretat.
