movi-image-escalada-consumo-restaurantes-1
Envia'ns suggerències
Competència i Mercats
3 min del teu temps

L’“escalada” del consum a restaurants arriba a les principals ciutats d’Espanya

26/06/2020

Bilbao, una de les ciutats que més creixen en el consum en restauració de l’últim mes, seguides de Barcelona i Madrid, segons les dades de Pulso, l’eina de Banc Sabadell

La desescalada ha comportat la “tornada a la vida” de molts sectors de l’economia, entre ells, el de la restauració. Una activitat que els espanyols estaven desitjant reprendre i que, a les principals ciutats espanyoles, ha crescut a nivells exponencials en comparació amb la paràlisi total dels últims mesos. Tal és així que el mes de maig,  el primer mes de la desescalada, a ciutats com Bilbao el creixement dels últims 7 dies ha estat del 10.25% respecte a la setmana anterior i de gairebé un 104% durant les últimes 4 setmanes, segons les dades de Pulso, l’eina de Banc Sabadell que, a partir de les interacciones amb Terminals de Punt de Venda (TPV) del banc, permet analitzar en temps real l’evolució econòmica.

Però una vegada passat el clam de les primeres setmanes, si comparem les dades amb les del mateix període de l’any anterior, a través de Pulso veiem que la facturació dels restaurants a Bilbao representa gairebé el 62% del mateix mes de 2019. Si ens en anem a les urbs més grans del país, Madrid tot just assoleix el 40%. Con todo, la desescalada ha demostrado las ganas que teníamos de volver. Y los datos de la actividad comercial en restaurantes son un reflejo tanto del civismo que ha mostrado la ciudadanía al respetar las medidas de distanciamiento social, como de las ganas de disfrutar de nuevo de una comida con amigos o de un aperitivo en familia en una terraza. 

Amb tot, la desescalada ha demostrat les ganes que teníem de tornar. I les dades de l’activitat comercial als restaurants són un reflex tant del civisme que ha mostrat la ciutadania en respectar les mesures de distanciament social, com de les ganes de tornar a gaudir d’un àpat amb amics o d’un aperitiu en família en una terrassa. 

El sector, un dels més castigats per la crisi de la COVID-19, ha intentat reduir l’impacte de la crisi utilitzant les eines digitals: el delivery que s’ha mantingut durant les setmanes de confinament, cosa a la qual s’hi ha afegit posteriorment el take away i se li han anat sumant a poc a poc les terrasses, les sales i, finalment, les barres, ens deixen una autèntica sensació de reconquesta, assenyala Paula Nevado, secretaria general de Marques de Restauració. 

Al començament de la desescalada, els primers dies de maig, les dades d’Hosteleria de España apuntaven que un 15% dels negocis no tornaria a obrir les seves portes. Avui, la secretaria general de l’associació que agrupa les cadenes de restauració organitzada ens confirma que “moltes empreses del sector tindran cicatrius i que hi ha moltes persianes que no s’aixecaran”. Així es reflecteix en el rànquing dels 10 sectors amb més quota de mercat de Pulso: la restauració ocupava el segon lloc al febrer, el cinquè al març i ha desaparegut a l’abril i al maig. 

No obstant això, les dades de l’últim mes ens permeten ser optimistes tenint en compte la tempesta que ha viscut el sector. En les últimes quatre setmanes, la facturació dels restaurants ha crescut a totes les ciutats d’Espanya, amb dades molt positives en la ja esmentada ciutat basca (gairebé +104%), Madrid (+117%); Barcelona (+89%); o Alacant (132%), segons l’eina de Banc Sabadell. 

Grans canvis després de la reobertura

Per a molts negocis, enfrontar-se a la reobertura ha suposat la necessitat de realitzar un balanç dels pros i els contres d’obrir les portes, davant la incertesa i la inseguretat de si serien rendibles amb les diferents restriccions d’aforament. Els que sí que han reprès la seva activitat s’han trobat amb una clientela amb ganes de consumir, tot i que continguda i condicionada per la crisi. “La gent té ganes de sortir i de gaudir, però reclamen seguretat”, explica Tomàs Tarruella, Fundador del Grup Tragaluz, al Podcast de Banc Sabadell

Els empresaris del sector es troben davant d’un moment d’incertesa molt alt pel que fa a com serà el comportament del consumidor a curt termini, explica Paula Nevado. En aquest sentit, afegeix, hi ha una doble vessant: per una banda les raons higienicosanitàries, a les quals s’hi sumen els tambors de la crisi econòmica, que conviden a estalviar i a limitar el consum. 

Et pot interessar: Escolta les claus de Tomàs Tarruella, fundador del Grup Tragaluz, sobre restauració al Podcast de Banc Sabadell

 

El que sembla clar, o almenys de moment, és que buscarem més sensació de llibertat i espais més oberts que ens ajudin a oblidar l’etapa del confinament, alhora que es reforça la nostra sensació de seguretat. Així ho assegura Tomàs Tarruella, que creu que els clients buscaran més espai, més arbres, més aire… “Espais amplis que els ajudin a «viatjar»”. 

Dificultats per al consum de conveniència 

Al sector de la restauració hi trobem diferents tipus de consum. El consum per oci, que s’ha vist afectat pel tema dels aforaments i l’impacte de la crisi sanitària i econòmica. Per altra banda, hi ha el consum per conveniència, que pràcticament ha desaparegut . Es tracta d’“aquell consum que genera el dia a dia dels treballadors (menús del dia, esmorzars, dinars de feina) i sobre els quals no hi ha previsió de recuperació”, assenyala la secretaria general de Marques de Restauració. 

Et pot interessar: Com serà la despesa en oci i turisme després de la COVID-19? 

A més, existeixen determinats models que s’han vist en escac per la crisi de la COVID-19. Parlem de la cultura de barra, tan extensa a Espanya, sobretot en regions com Sant Sebastià, on el pintxo forma part de la cultura gastronòmica. Són “models que s’han vist en el punt de mira i que buscaran ser el mateix com abans millor, a través de l’I+D”, apunta Paula Nevado. 

Davant d’aquesta situació, les empreses del sector s’han reinventat i adaptat. El fundador de Tragaluz ens explica al Podcast de Banc Sabadell que fins i tot els grans elefants, com els del desert de Namíbia, poden adaptar-se a les condicions de l’entorn. La restauració ha fet un gran esforç en tasques d’investigació, per adequar-se al client, per cuidar-lo, per evolucionar en un moment en què el consumidor és molt volàtil, assenyala Paula Nevado. 

-Temes relacionats-
up