Per a la majoria de ciutadans l’esport ha estat clau a l’hora d’afrontar millor la situació excepcional provocada per la pandèmia, ja que s’ha convertit en un remei per a mitigar sensacions com l’estrès i l’avorriment. Ho corrobora un estudi d’ASICS Research, en el qual el 80 % dels enquestats han afirmat que estar actius durant el confinament els ha fet sentir més saludables físicament i, sobretot, mentalment, ja que els ha ajudat a controlar les seves emocions i a mantenir la ment clara. Però aquesta situació ha anat més enllà del confinament: la pràctica d’exercici físic ha seguit present en les vides de tres de cada cinc persones durant la desescalada, segons un estudi de la consultora de mercats Ipsos.
Els espanyols, segons aquest informe, es van decantar per sortir a caminar (un 58 %), córrer (un 22 %) o anar en bicicleta (un 17 %). La COVID-19 ha creat un nou tipus d’esportista aficionat que suposa un revulsiu per al sector, que mou prop de 15.000 milions d’euros anuals i que ara s’ha vist obligat a adaptar-se a aquesta nova realitat. Però mentre les botigues de running o de ciclisme celebren que tenen una bona oportunitat de negoci al davant, altres sectors que generen una important activitat econòmica local, com els esdeveniments populars, s’acosten al cataclisme.
L’enquesta d’Ipsos, publicada al maig, apuntava també al fet que aquest nou hàbit es mantindrà a curt i mitjà termini. El 87 % dels enquestats confirmava que seguirà practicant esport i el 47 % té clar que, en cas d’un nou confinament, optarà per les videoclasses.
Davant d’aquest nou context, amb un consumidor post-COVID més conscienciat sobre la importància de tenir hàbits saludables, els negocis més perjudicats, com algunes botigues, centres esportius i gestors d’esdeveniments, ja estan posant en pràctica diverses alternatives per reinventar-se i intentar salvar el negoci.
Com s’adapta el sector al comerç electrònic?
Els últims mesos, determinats articles de les botigues s’han exhaurit als seus magatzems. Les bicicletes, primer les estàtiques durant el confinament i després les polivalents durant la desescalada, es van esgotar a moltes botigues. Les vendes d’aquests articles han crescut fins a un 400 % des que es va permetre fer esport fora de casa, segons dades de l’Associació de Marques i Bicicletes d’Espanya. El ciclisme ha superat esports socials com el futbol o el bàsquet. Va haver-hi establiments que van passar de quedar-se sense corrons, bandes elàstiques i estoretes a augmentar la venda de vambes, roba d’esport i altres complements per entrenar a l’aire lliure.
Aquestes dades, segons els especialistes, s’han de tenir en compte per estar preparats davant de possibles escenaris futurs, és a dir, quina serà la demanda si hi ha un altre confinament. Un punt important serà el comerç electrònic com a canal de venda.
Andrés de la Dehesa, president de l’Associació Espanyola de Fabricants i Distribuïdors d’Articles Esportius, assenyala que la tendència de comprar per internet creixerà encara més durant els propers anys. Tenir una botiga web ja no és optatiu, sinó essencial. «Hi ha un especialista en running a Saragossa que va vendre 350 vambes d’alta gamma a l’abril perquè tenia una bona plataforma de venda en línia», comenta De la Dehesa. «I ha passat el contrari amb els negocis que no han pogut mobilitzar el seu producte. Aquí tots ens estem posant les piles perquè és determinant vendre per internet per donar sortida a l’estoc si ens tornen a confinar», afegeix.
De la Dehesa és prudent i subratlla que aquest fet no ha influït de la mateixa manera en tots els sectors de la indústria d’articles esportius. «En funció de la tipologia del comerç hi ha hagut des de tristeses fins a creixements exponencials. Cal recordar que hem perdut un 35 % del mercat en aquesta pandèmia», explica. «La situació és complexa. El món del ciclisme està vivint un moment dolç, però les botigues d’equipament de futbol ho estan passant bastant malament», puntualitza.
Redefinir els gimnasos
Els contagis han portat al tancament temporal dels gimnasos i a la cancel·lació d’esdeveniments esportius. Abans de la pandèmia, gairebé cinc milions de persones eren membres d’aquests centres d’entrenament, un negoci que movia a Espanya prop de 2.000 milions d’euros l’any, segons dades de l’International Fitness Observatory (IFO). La dinàmica ha canviat. En un estudi publicat a l’abril, l’IFO estimava que per a finals d’aquest estiu les pèrdues serien de 1.000 milions d’euros i que més de 100.000 llocs de treball estarien en risc.
El taló d’Aquil·les de la majoria d’aquests centres és el seu model de negoci. Tan sols el 23 % té la meitat dels seus clients amb subscripció anual, i això, segons l’informe IFO «és un mercat financerament fràgil». Moltes d’aquestes empreses van introduir l’ús de la tecnologia per seguir connectats amb els seus usuaris els mesos de confinament. El 71 % va començar a oferir classes en temps real a través de videotrucades i el 50 % d’elles disposava de videocursos gravats prèviament.
Aquesta solució planteja una nova forma de concebre els gimnasos. Tenir una gran superfície per a acollir un determinat nombre de clients es fa innecessari, ja que la teletransmissió d’activitats permetrà als esportistes no haver de desplaçar-se fins al centre. Una empresa amb una bona planificació de videoclasses pot arribar a més gent, fins i tot d’altres ciutats i països. El futur passa per combinar les classes en línia amb les presencials. El gimnàs, possiblement, seguirà obert per als aficionats que necessitin un equip de grans dimensions per a entrenar-se o molt espai, per a practicar activitats com l’aixecament de peses o les arts marcials.
