La família formada per Nahir Illán i Luis Vizarraga i els seus tres fills no té grans plans de vacances per aquest estiu. Per dos motius: la complicada situació econòmica i el risc sanitari. I és que, per una banda, ambdós són autònoms i han tingut aturats els seus negocis durant el confinament. Ella és pastissera creativa i ell té un restaurant. Per altra banda, Nahir és diabètica i, per tant, pertany al grup d'especial vulnerabilitat, així que ha preferit apostar per la prudència davant del temor a un contagi.
En el cas d'Esther Sánchez i Félix Abril ho han tingut clar des del principi. Aquest estiu no hi haurà escapada de vacances per a ells ni per als seus dos fills per por del coronavirus. Tenien plans ja tancats i els van cancel·lar el maig.
Aquests són només dos exemples d'una realitat que s'imposa aquest estiu i que recullen alguns informes. Així, l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) assegura que el 65,7% dels espanyols no té pensat marxar fora de casa. Un 40,8% ha pres aquesta decisió per temor a contraure la COVID-19 i un 34%, per raons econòmiques.
Et pot interessar: Vacances en família: On podem anar i què podem fer?
“La por procedeix de la incertesa”, diu Pedro Rey, professor d'Economia del Comportament a ESADE i director de la Unitat per al Disseny i Avaluació de Polítiques Públiques de l'escola (EsadeEcPol). Aquesta incertesa procedeix de múltiples factors: “De la pandèmia, de la situació econòmica, de si la gent conservarà la seva feina o la perdrà davant l'onada d'ERTO, d'on es produirà el pròxim rebrot o de quan estarà a punt la vacuna”, precisa.
Augmenta la capacitat d'estalvi
Tota aquesta incertesa, combinada amb l'aversió al risc de contagi de la majoria de la població, desemboca en una “tendència general en què la gent prefereix no viatjar i marxar de vacances”. Estem davant el que Rey anomena “un estiu improvisat dia a dia, amb menys despesa i, per tant, amb un estalvi que augmentarà”.
Les estadístiques del Banc d'Espanya recullen aquesta tendència des del març, quan es va activar l'estat d'alarma, fins al juny, últim mes del qual hi ha dades disponibles. L'emissor registra un creixement constant i sostingut dels dipòsits de les llars espanyoles al llarg d'aquests mesos. El març van pujar un 1,18% davant del febrer; l'abril, un 1,17% més que el març; el maig, un 1,13% respecte del mes anterior, i el juny, un 1,06% més que el maig, així fins a arribar als 891.600 milions d'euros.
“L'estalvi seguirà en aquesta línia, continuarà creixent”, sosté Elisabet Ruiz, professora de Finances de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). No obstant això, la docent creu que aquesta modificació en els hàbits d'estalvi “no és un canvi definitiu, es dona per les circumstàncies”, i espera que es normalitzi tan aviat com desaparegui la incertesa.
En aquesta línia de creixement de l'estalvi es mouen els resultats de l'últim informe publicat el juny per l'Observatori Nacional del Turisme Emissor (ObservaTur), una iniciativa d'empreses del sector, que espera una reducció d'un 17% en la despesa mitjana per persona respecte a 2019, situant-se en 595 euros. Molts viatgers, el 39%, trien, a més, la seva segona residència, amb la qual cosa gastaran menys, i un 68% han decidit ajornar els propers viatges per 2021.
L'estalvi i les vacances i les decisions pel que fa a aquests dos hàbits figuren entre els resultats d'un estudi elaborat per Open Evidence, empresa nascuda al si de la UOC, que ha mesurat l'impacte de la COVID-19 i el confinament en els ciutadans del Regne Unit, Itàlia i Espanya durant tres onades, sorgides entre el 24 d'abril i el 20 de maig del 2020.
Francisco Lupiáñez, director de l'estudi i professor d'Informació i Comunicació a la UOC, assenyala les conclusions més destacades de la investigació: “La salut mental del 46% de la població espanyola està en risc per la crisi del coronavirus, cosa que afecta, a més, la seva capacitat cognitiva a l'hora de prendre decisions; i les expectatives negatives són molt elevades, ja que el 92,3% dels espanyols considera probable o molt probable que hi hagi una pròxima depressió econòmica”.
Per això, Lupiáñez adverteix de les decisions preses “després d'un període de confinament que ha afectat la nostra capacitat cognitiva”, i que, en la seva opinió, poden ser “errònies o desencertades”. Es poden donar els dos extrems, depenent de la posició econòmica dels individus i de com evolucioni l'epidèmia: "‘Llançar la casa per la finestra’ i marxar de vacances, o tot el contrari, com que la situació és alarmant, em quedo i estalvio”, explica.
Superar la por i la incertesa provocades pel coronavirus serà complicat i més si ens trobem, com diu Manuel Oliva, psicòleg a Center Psicologia Clínica, que té la seu a Madrid, “en una situació de perill real”, amb un nou augment de contagis que ens indica que “la pandèmia no s'ha acabat”. En aquesta situació, Oliva opina que és “normal” que moltes persones “tornin a tenir por i no vulguin marxar de vacances”.
El psicòleg aconsella prendre “totes les mesures de seguretat que ens recomanen, informar-nos correctament, actuar de manera responsable i esperar a veure l'evolució que segueixen els rebrots” per anar recuperant la confiança.
Així i tot, Oliva reconeix que “necessitem temps per conèixer el que realment està passant” i “acceptar la incertesa que ens ha tocat viure a causa de la COVID-19”.
ON S'HAN D'INVERTIR ELS DINERS GUARDATS?
Per aquells que han aconseguit estalviar durant aquests durs mesos de confinament i no saben què fer amb els seus diners, és interessant conèixer els consells que donen els experts sobre els millors productes i els sectors amb més possibilitats de generar beneficis.
Ignacio Astorqui, d'Analistes Financers Internacionals (AFI), fa una clara recomanació a invertir en el que en aquesta consultora anomenen ‘megatendències’, “una sèrie de sectors que ja abans veiem que eren guanyadors i que la crisi ha ratificat com a tals”, defineix.
En aquestes ‘megatendències’, Astorqui inclou àrees relacionades amb la innovació (tecnologia, intel·ligència artificial), salut (farmacèutiques, biotecnologia, serveis mèdics, investigació), envelliment (cura de gent gran, geriatra, residències de gent gran) i canvis en els hàbits de vida (videojocs i esports o també coneguts com a esports electrònics).
Tot això “mirant més enllà dels sectors tradicionals on inverteixen els espanyols”, en “carteres globals i molt diversificades” i en “fons d'inversió de renda variable” dirigits a aquests camps, explica.
Des de l'Escola de Negocis de la Universitat de Deusto, el professor d'economia Massimo Cermelli hi afegeix “els actius refugi de tota la vida” com l'or, “les divises”, com l'euro, que s'està apreciant davant del dòlar, o “els fons d'inversió de renda variable europeus i d'alguns països emergents”.
A més, Cermelli crida l'atenció sobre l'acord assolit la matinada del passat 21 de juliol al si de la Unió Europea per posar en funcionament un bilionari pla de recuperació econòmica i que, en la seva opinió, obre un camp molt interessant per invertir en “tecnologia, digitalització i en tot allò que estigui relacionat amb sostenibilitat o energies renovables”.
Et pot interessar: La digitalització, la robòtica i la sostenibilitat, opcions d'inversió temàtica reforçades per la COVID-19
