Durant el confinament, el cap de setmana va deixar de tenir l’exclusivitat de l’anhelat ‘pla cinèfil o seriòfil’. En els últims mesos, s’han desdibuixat les barreres temporals del consum audiovisual i, fos cap de setmana o dia entre setmana, “s’han consumit més de 100.000 pel·lícules al dia, un 50% més que en mesos anteriors”, segons assegura Jaume Ripoll, cofundador i director editorial de Filmin, la primera plataforma de streaming espanyola, al Podcast de Banc Sabadell.
Per a molts espanyols, engegar la televisió o l’ordinador i veure una sèrie o una pel·lícula ha estat el més semblant a ‘sortir de casa’. Un fet que explica que, durant el mes de març, el consum audiovisual a Espanya de televisió i Internet creixés un 27%, segons l’últim informe de la consultora Barlovento.
De les conclusions d’aquest estudi se’n desprèn que els individus de 18 a 25 anys van consumir el mes de març una mitjana diària de 6 hores i 22 minuts (382') de continguts audiovisuals, la qual cosa suposa un augment de gairebé una hora i mitja respecte del mes de febrer (+27%). Del total de continguts audiovisuals consumits, el 10% del temps correspon a Youtube amb 38 minuts per persona al dia.
Per la seva banda, els adults de 25 a 44 anys van consumir el mes de març 5 hores i 24 minuts (324') de mitjana per persona, un augment de 85 minuts amb relació al febrer (+36%). En aquest segment de la població i, al contrari del que es pugui pensar, el consum de Youtube és de 60 minuts, la qual cosa representa el 19% del total. De fet, una enquesta realitzada per S&P als Estats Units a finals de març va revelar que, arran del confinament, un 52% dels usuaris estava veient més vídeos d’accés lliure a Youtube, mentre que un 18% havia decidit subscriure’s a una nova plataforma de contingut en streaming, i un 17% estava considerant contractar un servei d’OTT (Over The Top) que ja havia cancel·lat anteriorment.
Quin contingut ha estat l’escollit pels consumidors durant el confinament
La plataforma Filmin ha sigut “un mirall” del que estava passant a la realitat. En un principi, l’usuari s’ha mostrat interessat i curiós per allò que estava passant i això s’ha vist reflectit en el tipus de contingut que es visualitzava. “Nosaltres vam llançar el ‘canal quarantena’ a principis de març per programar pel·lícules que dialoguessin amb el present, on la sèrie ‘Utopia’ , que explicava la història d’una pandèmia global, va tenir un èxit rotund”, comenta Ripoll.
No obstant això, a mesura que la situació s’agreujava, “la gent va deixar de veure aquest tipus de contingut i es va refugiar en els clàssics o en sèries actuals que els portava a un altre espai en què no veiés més catàstrofes”, sentencia Jaume.
Però no només ha augmentat l’èxit de les plataformes espanyoles com Filmin, sinó també el del contingut original ‘marca Espanya’, que s’ha vist exposat a més públic gràcies a aquesta plataforma i a la qual la van seguir altres com Netflix, HBO, Movistar TV o Amazon Video.
L’èxit de les sèries espanyoles, més enllà del confinament
Sèries que abans no haurien sortit de les nostres fronteres, com ha sigut el fenomen de ‘La Casa de Papel’ (Netflix), ara són un reclam mundial. Això ha provocat que empreses que es dedicaven a la creació, producció i difusió de continguts audiovisuals reorientin la seva activitat a la venda dels seus productes a aquestes plataformes, que després s’encarreguen de la producció i difusió, aconseguint unes audiències i un èxit exponencialment més gran que si només es visualitzés a Espanya.
Conseqüència d’això han estat superproduccions com ‘Las Chicas del Cable’ (Netflix) o la recentment estrenada ‘Valeria’ (Netflix). Això fa adonar-se del potencial del sector audiovisual espanyol, sovint infravalorat en territori nacional, des de la creació de contingut fins a la gestió i innovació en noves formes de consum audiovisual.
