La crisi sanitària provocada pel coronavirus ha suposat un impacte sense precedents a tots els nivells. No obstant això, una situació tan extrema com l'actual també està obligant a repensar els models i les estratègies que s’han aplicat fins ara. És el cas del lideratge a les empreses, que ha suposat un veritable repte a l’hora d’evitar la crisi, però també ha revelat quines són les característiques que seran més necessàries en un líder post-COVID-19.
Les competències que guanyen en importància són el lideratge fort i integrador, amb la capacitat de motivar, inspirar i unir les persones; la visió estratègica a mitjà i llarg termini revisable a curt termini; així com la flexibilitat i la gestió del canvi. Almenys això és el que es desprèn de l'estudi «Cómo el COVID está cambiando el perfil y la agenda de los Consejos de Administración», elaborat per Antonio Núñez, soci principal de Parangon Partners, i José Luis Álvarez, professor de l'IESE Business School i vicepresident de l'Institut de Governança i Societat.
En aquest sentit, per al 76 % dels enquestats, el lideratge fort i integrador serà la competència directiva més important en els pròxims anys. Així mateix, per més d'un 80 % dels consultats, les funcions que guanyaran importància són les d'integrar, involucrar i unir les persones i, també, les de diagnosticar l'evolució de la situació i els problemes associats.
Un altre dels elements que serà imprescindible, des del punt de vista de Jaume Gurt, assessor i mentor de directius, és la veracitat i la transparència. “Una cosa que romandrà i que serà invariable és l'autenticitat de cada un dels líders, més enllà del que succeeixi al voltant. Això és el que connecta amb les persones. En el moment en què et despulles i parles de tu, de les teves emocions i del que has sentit, alhora que parles de la situació que vols transmetre, estàs barrejant informació amb humanitat", assenyala l'expert al Podcast de Banc Sabadell.
Referent a això, el Baròmetre Badenoch + Clark sobre mànagers i directius a Espanya conclou que les principals competències amb què compta el 'directiu 5.0' són la confiança (59,4 %), el coneixement de l'empresa o del sector en què opera (56,4 %), la comunicació i la gestió de les persones (54,5 %).
En relació amb aquest últim punt, David Colomer, CEO d'IPG Mediabrands Iberia, destaca que el nou lideratge consisteix a "demostrar amb fets que el primer són les persones i, per fer-ho, cal exercir un lideratge servicial en el sentit més ampli i profund". En aquest sentit, Colomer recorda l'afirmació de Richard Branson, fundador de Virgin: "Els clients no són el primer. Els empleats són el primer. Si tens cura dels teus empleats, ells tindran cura dels teus clients." De fet, l'estudi «Benefits Trends 2017» de la consultoria Willis Towers Watson ja reflectia que els empleats feliços són un 31 % més eficients.
Pot interessar-te: Com convertir un cap en un líder
La tecnologia, repte i necessitat
Les relacions humanes, principalment a l'entorn laboral, han canviat dràsticament durant aquesta crisi a causa del teletreball. De fet, aquesta nova modalitat de treball, segons l'opinió de Jaume Gurt, obstaculitza la relació dels directius amb els treballadors. "La tecnologia facilita la connexió, no la comunicació. L'ésser humà s'ha desenvolupat en una comunicació presencial en la qual es pot percebre la totalitat. Sens dubte, les noves generacions, que s’entrenaran des de petits en la tecnologia, en tindran una percepció estesa, molt més rica que la de les generacions més grans."
Al mateix temps, el domini de la tecnologia serà una altra de les característiques que es demanarà als nous líders. En aquest sentit, un 82 % dels líders empresarials a Espanya opina que els llocs de lideratge els haurien d’ocupar perfils tècnics, segons un estudi de la divisió espanyola de VMware.
De fet, segons les conclusions de l'últim Observatori d'Ocupació Digital de l’ISDI, la necessitat de comptar amb perfils més híbrids i complexos, capaços d'aportar una visió estratègica i enfocaments diferents davant de situacions de crisi, així com de donar resposta a les necessitats que es desprenen d'una emergència, és una tendència en auge.
Així mateix, el Baròmetre Badenoch + Clark sobre mànagers i directius a Espanya indica que tres de cada quatre entrevistats consideren que l'aspecte que tindrà un impacte més gran en els directius i els mànagers d’aquí a una dècada serà la tecnologia. Segons dades de la Comissió Europea, el 58 % de les empreses va indicar dificultats per contractar experts digitals el 2019.
En aquest context, segons LinkedIn, en els pròxims cinc anys es crearan més de dos milions de llocs de treball nous relacionats amb la tecnologia a Espanya. Creixerà especialment l'àmbit del desenvolupament de programari, on s'estima que hi haurà una oferta d’1.302.000 llocs de treball; seguit dels perfils d’informàtica al núvol, que comptaran amb 315.000 llocs de treball.
Microsoft, al seu torn, preveu que durant els pròxims cinc anys la força laboral mundial pugui absorbir al voltant de 149 milions de llocs de treball nous orientats a la tecnologia. El desenvolupament de programari en representa la part més gran.
Referent a això, una de les recomanacions recollides a l'estudi de VMware és promoure els membres de l'equip de tecnologia cap a rols de lideratge a les empreses; és a dir, que els departaments de tecnologia i d'informàtica (IT) s'incorporin a la direcció i als comandaments intermedis.
Pot interessar-te: Com gestionar l'aspecte humà dins d'una empresa a l'era de la digitalització
Quina és la recepta?
En resum, el nou directiu haurà de representar un equilibri entre les qualitats emocionals i més humanes i les que són d'un perfil més tècnic i especialitzat. Això sí, depenent de la mida de l'empresa, l'estratègia s'ha de desenvolupar d'una manera o d’una altra, sobretot pel que fa a la comunicació.
Com explica Jaume Gurt, a les firmes petites un dels principals errors és la proximitat. "En moltes ocasions, com que són pocs, tot sembla molt controlat, tot és molt familiar i, per tant, s'estableixen relacions més properes, i de vegades a les famílies els és difícil comunicar-se d’una manera autèntica o professional o canviar els rols, perquè tot es barreja”.
Per contra, a les corporacions grans "l'efecte és totalment diferent. S'intenta que el missatge baixi en cascada, amb molt bona intenció, però com més gran és l'organització, més salts hi ha, especialment quan s'hi afegeix la dispersió geogràfica. Això provoca que, mentre es busca la proximitat de la persona que ho explica, a cada salt es vagi perdent part del missatge, de l'essència. Es canvien les paraules, les expressions, l'interlocutor... i el missatge es va diluint i es va transformant".
Aleshores, quina és la recepta? "En primer lloc, ser més propers, i aplicar elements que facin humana aquesta transacció. I en segon lloc, aconseguir que hi hagi, en la mesura del possible, una única font, almenys per als fets importants, que comuniqui i arribi a tothom", conclou Gurt.
Per tant, el domini de les noves tecnologies és només una part de l'equació. Les habilitats humanes com la creativitat, la intel·ligència emocional, el carisma o la confiança són l'altra part d'aquest tàndem que cotitzarà a l'alça en els anys vinents.
Pot interessar-te: El lideratge i la gestió d'equips durant la COVID-19
