L’impacte de la COVID-19 a les divises mundials | EDE
movi-image-impacto-covid-divisas-mundiales-1
Envia'ns suggerències
Estalvi i Inversions
3 min del teu temps

L’impacte de la COVID-19 a les divises mundials

Wed Sep 23 09:15:49 CEST 2020

Les economies emergents i la nord-americana són les principals afectades per la crisi actual, mentre que l’europea s’ha vist reforçada.

La crisi del coronavirus, en l’àmbit econòmic, no només s’està notant en indicadors com el producte interior brut (PIB), l’atur i el dèficit de tots els països, sinó que també afecta, i de manera molt notable, el mercat de divises. En aquest cas, les principals damnificades són les economies emergents, que es veuen obligades a prendre mesures per evitar la forta depreciació de les seves monedes.

Segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), a mesura que el brot de la COVID-19 s’ha anat convertint en una crisi sanitària, social i econòmica mundial sense precedents, acompanyada de la caiguda dels preus del petroli, els tipus de canvi de les principals economies emergents s’han anat reduint substancialment, en particular els del real brasiler, el peso mexicà, el ruble rus, el rand sud-africà i, més tard, la rupia indonèsia i la lira turca. En canvi, les monedes de les economies avançades es van enfortir en general durant l’inici de la crisi, sobretot el dòlar, el ien, l’euro i el franc suís.

La volatilitat

Però si hi ha una paraula que defineix amb claredat la situació actual és volatilitat. El dòlar, que es va enfortir a l’inici de la crisi al funcionar com un valor refugi, va tancar el mes de juliol amb el seu pitjor saldo en una dècada, amb un 5 % de caigudes respecte a la resta de divises principals. L’euro, en canvi, ha aprofitat aquesta debilitat per assolir màxims de dos anys.

Et pot interessar: Volatilitat: què és i com reduir-ne l’impacte en les nostres inversions

Per què aquest descens del «bitllet verd»? Les dades del PIB i de l’atur que s’han anat coneixent, la manca de control en la propagació de la pandèmia, els problemes diplomàtics amb la Xina i la incertesa política poden estar darrere de la caiguda. Les xifres de contagis de coronavirus als EUA són molt superiors a les d’Europa i la seva economia ha registrat un enfonsament sense precedents, amb una caiguda del PIB en el segon trimestre de l’any del 32,9 % en taxa anualitzada. 

El descens del dòlar no només s’ha mantingut durant el mes d’agost, fins i tot s’ha agreujat, precisament davant el pacte de republicans i demòcrates per un altre programa d’estímuls fiscals, que suposarà imprimir prop d’un bilió de dòlars addicionals.

L’euro, en canvi, va pel camí contrari. La divisa comunitària, disparada en les seves pujades des de l’acord per llançar el fons europeu de reconstrucció, segueix marcant màxims a l’agost i inicia el setembre fregant la xifra d’1,20 dòlars. 

Europa millora

I és que les notícies que arriben des d’Europa són una mica més encoratjadores, després que els caps d’estat i de govern de la Unió Europea arribessin a un acord sobre el fons de recuperació de 750.000 milions d’euros. A més, es comencen a conèixer dades més positives, com la producció industrial a Alemanya, que va augmentar un 27,9 % al juny, el màxim repunt de tota la sèrie històrica, i prop del triple del que s’esperava el mercat. En els tres últims mesos l’euro frega ja el 10 % de revaloració enfront del dòlar, mentre que des de principi d’any la divisa comunitària s’acosta al 6 % de guany.

L’impacte en les divises emergents

El brot de la COVID-19 ha provocat una sortida de capital sense precedents de les economies emergents, impulsada per la venda d’actius per part d’inversors estrangers. Segons les dades publicades per l’OCDE, l’escala i la velocitat de les sortides a la crisi actual han estat unes quatre vegades més grans que durant la crisi financera de 2008. En aquest context, el cas més destacat ha estat el de la lira turca, el valor de la qual s’ha debilitat al voltant del 10 % el mes d’agost. Des de començaments d’any, s’ha depreciat un 26 %, de manera que l’economia del país s’acosta a una crisi monetària similar a l’experimentada el 2018. 

A escala mundial, tot i la certa estabilització observada a partir del segon trimestre del 2020, les perspectives segueixen sent febles i la incertesa mundial continua pesant sobre la confiança dels inversors mundials. Davant l’escassetat de liquiditat del dòlar a escala mundial, alguns bancs centrals de les economies emergents han intervingut en el mercat de divises per donar suport a les monedes en procés de depreciació, i diversos bancs centrals han establert o ampliat línies de bescanvi.

La volatilitat i la incertesa segueixen marcant el ritme econòmic

En qualsevol cas, és important tenir en compte que la volatilitat i la incertesa segueixen marcant el ritme econòmic, també en els tipus de canvi, en els quals, a més, la situació és més complicada que mai per les polítiques de tipus d’interès baixos dels bancs centrals de tot el món. 

Fotografia Precondo CA a Unsplash
-Temes relacionats-
up