movi-image-impacto-transicion-energetica-ue-1
Envia'ns suggerències
Sostenibilitat
4 min del teu temps

L’impacte de la transició energètica de la UE en el teixit empresarial

18/06/2020

La crisi sanitària no tan sols no ha frenat la tendència global cap a l’ús d’energies netes, sinó que, a més, sembla que podria adquirir encara més importància entre les prioritats de moltes empreses.

Durant el seu últim discurs com a president dels EUA el 2017, Barack Obama va voler tancar qualsevol polèmica sobre les seves decisions amb relació a les energies sostenibles afirmant que “si algú vol posar en dubte la ciència entorn del canvi climàtic, que ho faci: estarà sol”. I és que les evidències d’aquests últims anys sembla que confirmen que, a escala global, la transició energètica cap a una menor dependència d’hidrocarburs —principalment— en l’economia està en marxa. Una tendència que, com assenyalen des de Deloitte en el seu informe Navigating the Energy Transition from Disruption to Growth, és imparable gràcies a l’esforç combinat de les inversions financeres més grans en empreses del sector, l’extensió en l’ús de noves tecnologies i una pressió social a l’alça, que s’ha vist esperonada per mesures d’estímul públic.

El suport de les institucions europees

La Unió Europea (UE), per exemple, va anunciar a finals del 2019 un fons dotat amb 11.000 milions d’euros per invertir en tot allò relacionat amb innovació per a la transició energètica, posant el focus en tecnologies aplicables a les fonts renovables i en la creació de xarxes intel·ligents. De fet, el comissari europeu d’Acció pel Clima i l’Energia, Miguel Arias Cañete, va afirmar, poc abans de deixar el seu càrrec, que aquestes inversions estan englobades dins del Fons d’Inversions Estratègiques de la UE, el vehicle financer més important del projecte europeu, que en aquests anys ha fet operacions que superen els 370.000 milions d’euros. Una de les prioritats del Vell Continent és arribar l’any 2050 a la neutralitat climàtica, és a dir, que cap de les economies dels estats membres no tingui impacte en l’escalfament global.

Et pot interessar: L’impacte del canvi climàtic a l’empresa: finances sostenibles

Tanmateix, fins avui, la realitat és que els biocombustibles amb prou feines poden proporcionar una part de les necessitats energètiques, per la qual cosa continua sent necessari que en la combinació de fonts d’energia hi hagi un altre tipus de fonts, com ara el gas natural. Així ho revela l’informe Un modelo energético sostenible para España en 2050, redactat per Deloitte, on se subratlla també que “la transició energètica s’haurà de dur a terme de manera intel·ligent i flexible, perquè les noves tecnologies que faran possible la completa descarbonització tenen encara un llarg camí de maduració”.

Potser per això, després de la seva remodelació recent, la Comissió Europea ha presentat una estratègia d’estímul a les empreses continentals per afavorir tant la transició climàtica com la transformació digital, a partir de tres pilars clau: aconseguir que Europa sigui climàticament neutra, configurar el futur digital de la UE i mantenir la competitivitat global. Entre altres mesures, cal destacar:

  • Donar suport a tota la cadena de valor i als agents implicats en la transició energètica, com ara empreses emergents, amb projectes innovadors, proveïdors, centres de recerca o prestadors de serveis.
  • Crear un llibre blanc sobre millors pràctiques relacionades amb la subvenció d’empreses en el sector elèctric, com també la intenció de promoure una nova legislació sobre contractació pública ecològica, que faci prevaler la inversió en innovació i desenvolupament de tecnologies basades en energies netes.
  • Descarbonitzar indústries amb un gran consum energètic i promoure l’eficiència energètica, afavorint un subministrament elèctric amb baixes emissions de carboni a preus competitius.
  • Fer costat a les empreses de mobilitat intel·ligent i sostenible.
  • Implementar una estratègia individualitzada per aconseguir la utilització d’hidrogen net.

En el cas d’Espanya, i d’acord amb les dades de l’Institut de Diversificació i Estalvi Energètic (IDAE), les pimes, que representen entorn del 99 % del teixit productiu, tenen un ampli marge de millora amb relació a l’eficiència energètica i ja podrien reduir al voltant d’un 20 % el seu consum energètic convencional. Segons aquesta entitat, fer-ho comportaria, a més d’un impacte mediambiental, un estalvi de més de 1.550 milions d’euros. Segons dades de Red Eléctrica de España, les energies netes van aportar el 2019 entorn del 37 % dels quilowatts que va requerir el país, malgrat que, pel que fa al seu pes en la generació d’energia primària, amb prou feines representen el 14 %, molt per darrere del 44 % que tenen els productes petrolífers. Tot i això, el nostre país està 20 punts per damunt de la mitjana europea quant a ús d’energies netes, tal com destaquen des de l’Asociación de Empresas de Energías Renovables.

Transició energètica i COVID-19

Segons l’informe Fostering Effective Energy Transition 2020, del Fòrum Econòmic Mundial, la crisi sanitària causada pel coronavirus ha provocat un ensorrament molt significatiu en les emissions de carboni dels principals pols industrials del planeta, amb la Xina experimentant una reducció del 25 % durant el primer trimestre, mentre que, durant el mes d’abril, a la ciutat de Nova York les emissions van caure gairebé un 50 %. Tanmateix, el document adverteix que la pandèmia també ha comportat una frenada en la transició energètica mundial, ja que ha provocat més volatilitat en els preus del quilowatt, ha paralitzat algunes inversions i ha fet que moltes empreses prioritzessin les seves accions cap a altres àrees i departaments més tocats per la crisi. Tal com assegura Oriol Guimerà, dissenyador estratègic i de productes, al podcast de Banc Sabadell, “qui tingui una visió d’una societat responsable sense estratègies depredadores del medi ambient no té cap més opció que fer les coses correctament. I això inclou la sostenibilitat en conjunt i produir amb energies renovables certificades”.

En aquest equilibri de sentiments oposats, l’estudi World Energy Investment 2020, que elabora l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), aporta una mica de llum en afirmar que bona part del teixit empresarial tornarà a fer prevaler l’aposta per les energies sostenibles, canalitzant allò que ha après durant aquests darrers mesos de paràlisi de l’activitat per afavorir el desplegament de noves tecnologies que promoguin les fonts netes, caminin en paral·lel amb les demandes socials dels consumidors i mostrin un alineament amb les estratègies que arriben des de l’àmbit públic. A més, el document destaca que la crisi recent ha fet sobresortir molts dels atributs que podrien accelerar la transició energètica, com ara la reavaluació de les cadenes de subministrament, la col·laboració entre sectors i la cerca de solucions escalables de llum amb tecnologies digitals.

Et pot interessar: Què ens ha ensenyat aquesta aturada sobre medi ambient?

Empreses emergents que prometen revolucionar la transició energètica

L’aposta global per les energies netes ha fet que, des de fa anys, molts inversors es fixin en les empreses emergents (startups) que proposen models de negocis disruptius en el sector. Com afirma Oriol Guimerà, “encara que queda molt per fer, cada vegada estan apareixent propostes més interessants. Hem d’evitar contraposar la idea que sostenibilitat implica pèrdua de confort per a les persones. És tot el contrari: aigua i aire nets, silenci i natura aporten benestar. I les empreses que tinguin en compte com ho poden aconseguir tindran un indubtable avantatge competitiu, la simpatia del consumidor i molt futur”.

Encara que el ventall de propostes innovadores és ampli, cal destacar-ne algunes com ara:

  • Electricitat amb estels? És el que promou la britànica Kite Power Systems, que ofereix un generador d’energia eòlica basat en aquests artefactes voladors. Segons afirmen, són més fàcils d’operar, manejar i mantenir que els tradicionals molins de vent i requereixen molt menys espai per fer la seva funció.
    Aprofitar allò que ningú no vol. És la consigna d’Ethosgen, que ha desenvolupat la tecnologia per utilitzar l’energia residual i convertir-la en electricitat, a un preu més econòmic que el de l’energia que s’aconsegueix mitjançant el subministrament habitual. Algunes indústries ja utilitzen els seus serveis.
    Conservar l’impossible. Nostromo Energy està revolucionant el sector amb una cosa que semblava ciència-ficció: emmagatzemar l’energia elèctrica que es genera a través de fonts renovables. I tot això gràcies al desenvolupament de cèl·lules modulars, que substitueixen les bateries de liti, i a l’ús de gel per refrigerar l’energia.
    Construir panells solars a la nostra mida. Així és la proposta d’Utilight, que ha creat una tecnologia basada en la impressió 3D per produir panells solars sense necessitat de mà d’obra humana i ha aconseguit, a més, que les cèl·lules solars siguin més eficients.
Fotografia de Priscilla Du Preez a Unsplash
-Temes relacionats-
up