750.000 milions d'euros per reactivar l'economia europea en els pròxims sis anys, dels quals a Espanya li’n correspondran al voltant de 140.000. Xifres extraordinàries per impulsar la transformació de les indústries i del teixit empresarial del Vell Continent i fer-los més digitals, més sostenibles i més competitius, però, sobretot, més resilients davant de futures crisis. En els pròxims mesos, els empresaris afronten una etapa decisiva en què hauran de presentar projectes per optar als fons europeus segons les diferents convocatòries que es posin en marxa. Diferents ministeris n’han calibrat l'interès durant el primer trimestre de 2021 a través de diferents manifestacions d'interès. Es tracta, en definitiva, de convertir les entitats en agents actius dins d'un procés cridat a renovar profundament l'economia espanyola, bé sigui a través de projectes de col·laboració amb altres empreses o bé per mitjà de fórmules de col·laboració publicoprivades.
La reflexió estratègica com a pas previ
Com assenyala Blanca Montero, subdirectora general, directora de Negocis Institucionals i responsable de Fons Europeus de Banc Sabadell, al webinar 'Fons europeus de recuperació: impacte en sectors i empreses', tots els agents econòmics «hauran d'estar molt atents per conèixer les convocatòries que obriran els ministeris, els organismes públics, les comunitats autònomes o les entitats locals, però el primer que han de fer és una reflexió estratègica interna per analitzar com propiciar la seva pròpia transformació enfocada a algun d'alguns dels eixos prioritaris definits».
En aquest sentit, el principal document base amb de què ha de disposar qualsevol entitat que vulgui optar al Fons de Recuperació Europeu és el reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, que estableix les disposicions generals necessàries per facilitar la programació, la pressupostació, la gestió i l'execució de les actuacions finançables amb fons europeus.
L'objectiu d'aquesta norma és, principalment, reduir les barreres normatives i administratives, així com modernitzar les administracions públiques, de manera que es permeti una gestió més àgil i eficient del Fons de Recuperació Europeu. Per exemple, es recull que per gestionar aquests fons hi estaran involucrats la Comissió per a la Recuperació, Transformació i Resiliència; un Comitè Tècnic, que donarà suport tècnic i legal a la Comissió; la Conferència Sectorial, presidida pel Ministeri d'Hisenda, que servirà per canalitzar la participació de les comunitats autònomes; i els fòrums consultius d'experts i agents socials.
Per distribuir els fons entre les empreses, es preveuen tres vies: els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), que fomenten la col·laboració publicoprivada per identificar projectes singulars; les subvencions per al finançament d'actius privats mitjançant convocatòries de concurrència competitiva; i les licitacions públiques. A més, com va indicar Montero, «el Govern pretén que hi hagi una tracció del sector privat, amb un efecte multiplicador que permeti que per cada euro públic se n'inverteixin uns altres quatre des de l'àmbit privat». A més, va advertir que «els fons europeus estan subjectes a condicionalitat, han de complir les prioritats marcades per la Unió Europea (UE) i les recomanacions del Consell Europeu per a Espanya, la qual cosa implica que el compliment dels objectius i les fites marcades serà objecte de revisió periòdica per part de Brussel·les».
Què poden començar a fer les empreses
Tot i que encara no s'han publicat les convocatòries per a l'accés als fons europeus, les empreses ja poden anar fent passos decisius, anticipant-se a tot el que vindrà. Per exemple, ja se sap que aquests fons s'estructuraran al voltant de dos grans vectors de transformació: la transició ecològica, amb un 37 % dels fons, i la transformació digital, amb un 33 % del total dels recursos en el cas d'Espanya (per sobre del mínim del 20 % fixat per la UE). La igualtat de gènere i la cohesió social i territorial s'inclouen com a eixos transversals clau. Com a complement important, el Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència també desenvolupa 10 polítiques palanca que integren 30 línies d'actuació.
En aquesta línia, Montero assenyala una altra sèrie d'iniciatives que les entitats ja poden anar duent a terme de cara a estar tan ben preparades com puguin: «Un cop feta la reflexió estratègica interna, poden intentar identificar projectes que s'ajustin al Pla Espanya Pot, ja presentat pel Govern, i que pròximament n’enviarà la versió definitiva a la Comissió Europea. A partir d'aquí, és crucial que mantinguin converses amb la seva cadena de valor i amb els seus stakeholders per identificar possibles vies de col·laboració, així com per avaluar amb realisme i professionalitat l'impacte que podrien tenir en cada empresa, a tots els nivells, els projectes que es presentin si, finalment, es materialitzen». La directiva afirma, a més, que és molt important, d'una banda, recordar que l'execució dels projectes ha de ser mesurable i verificable i, per l'altra banda, que de cara a l'inici de les convocatòries és clau establir canals d'informació adequats, coneixent el millor possible els organismes públics i tenint present que s'ha de tenir capacitat per elaborar memòries tècniques.
Principals eixos d'impacte del Fons de Recuperació Europeu
El Govern confia que el gruix dels projectes de finançament d'aquests fons europeus es destini al desplegament de l'estratègia Agenda Espanya Digital 2025. Això vol dir que, a priori, des de l'administració s'aposta per projectes que impulsen la ciberseguretat de les comunicacions i el desplegament de la 5G, La implantació de tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial o l’Internet de les Coses (IoT, en anglès), així com la transformació de sectors amb un gran pes dins del producte interior brut (PIB) nacional, amb el propòsit que serveixin per arrossegar altres segments. I tot això, mentre s'impulsa el coneixement i la capacitació digital de la societat.
Pot interessar-te: Fons de Recuperació Europeu: l'hora de les ajudes a la digitalització
Tal com assenyala Montero, “el Fons de Recuperació Europeu és un repte perquè pretén impulsar una transformació del model productiu espanyol sota les premisses de la sostenibilitat, la digitalització i la cohesió social i territorial i la igualtat; i, tot això, amb un termini temporal molt exigent per al seu desenvolupament, que requerirà una bona planificació per part de tots, ja que ens hi juguem la competitivitat com a país”. Per això, advoca tant perquè les empreses continuïn sent proactives en la preparació de projectes fins i tot abans que surtin les convocatòries, com pel paper clau que ja estan tenint altres agents econòmics. «Cambres de comerç, col·legis professionals, associacions empresarials territorials i sectorials com les patronals, els clústers i les universitats estan tenint un paper fonamental per identificar projectes i per proporcionar informació i assessorament, i seran, de ben segur, protagonistes molt rellevants del que passi en els pròxims mesos».
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
