L'últim Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) del 2020 va comportar la publicació de la Llei de pressupostos generals de l'Estat (PGE), que va entrar en vigor el primer dia del nou any. Entre altres mesures, els PGE inclouen novetats relatives a la fiscalitat dels productes d'estalvi com, per exemple, la disminució dels límits de deducció per aportacions als plans de pensions individuals i als plans de previsió assegurats, més coneguts com a PPA —que són assegurances d'estalvi que garanteixen un capital al seu venciment i que sol coincidir amb el moment de la jubilació de l'assegurat. A partir d'ara, el límit total de reduccions que un mateix contribuent podrà realitzar per les aportacions que es facin a aquests productes de previsió social serà de 2.000 euros anuals o del 30 % dels rendiments nets del treball.
Aquests 2.000 euros de límit podran incrementar-se fins als 8.000 euros addicionals en el cas de contribucions de l'ocupador a favor del seu treballador en els instruments de previsió social empresarial, com els plans de pensions d'ocupació, els plans de previsió social empresarial o les mutualitats de previsió social. També es redueix el límit màxim de deducció per aportacions a plans de pensions en els quals sigui titular el cònjuge sense un cert nivell de renda, que es fixa en els 1.000 euros anuals.
Pot interessar-te: Què cal fer amb el pla de pensions després de la reducció en les deduccions?
Incentivar l'estalvi per a la jubilació
Durant la presentació dels nous PGE, la ministra d'Hisenda i portaveu del Govern, María Jesús Montero, ha insistit que la intenció de l'Executiu és fomentar l'estalvi per a la jubilació entre els ciutadans, de manera que puguin complementar les seves futures pensions. Segons les dades trimestrals que ofereix l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (Inverco), només 1 de cada 10 treballadors espanyols compta, en l'actualitat, amb un pla de pensions d'ocupació. La reforma portada a terme en la fiscalitat dels productes d'estalvi pretén incentivar aquest tipus de plans, motiu pel qual la seva deducció màxima puja dels 2.000 euros fins als 10.000 euros.
En aquest context, alguns estalviadors han arribat a plantejar-se si és convenient avançar-ne el rescat, i la resposta és que no. És més, convé subratllar que, quan s'hagin de rescatar, previsiblement en el moment en què el partícip es vulgui jubilar, hi ha dues vies per intentar reduir al màxim el pagament d'impostos: recuperar, almenys, una part en forma de renda per evitar que augmenti el tipus marginal i no rescatar-los en el mateix any que l'empleat es jubili si s'ha treballat durant sis mesos o més en aquest exercici.
Pot interessar-te: Per què és una bona opció apostar pels plans de pensions de cicle de vida?
El paper clau dels fons d'inversió
Tot i la reducció en el límit màxim de les aportacions, els plans de pensions individuals continuen sent un producte d'estalvi atractiu pensant a llarg termini, el que permet que es pugui diferir el pagament dels impostos al futur. A més, aquest canvi normatiu convida a apostar per una major diversificació del patrimoni amb altres productes, tant d'estalvi com d'inversió.
En aquest context, continuen jugant un paper protagonista dins de qualsevol cartera els fons d'inversió que, pensant en horitzons temporals llargs, permeten a l'estalviador reduir el risc i augmentar el potencial de rendibilitat, ja que aquest tipus de productes inverteixen en una cistella àmplia d'actius de tipologies diferents. La principal diferència entre un pla de pensions i un fons d'inversió és que en aquest últim es difereix l’abonament d'impostos sobre els guanys, però només si es reinverteixen en el mateix fons o en un altre. En el cas dels plans de pensions, en canvi, és possible diferir el pagament d'impost del capital que s'inverteix fins al capital màxim que marca la llei. A més, els fons també són molt més líquids, ja que permeten al partícip poder recuperar el seu capital en qualsevol moment.
A Espanya, els tipus impositius dels fons d'inversió varien en funció de la quantia dels retorns. Fins a 6.000 euros tributen al 19 %; a partir d’aquesta quantitat i fins als 50.000 euros, al 21 %, i per sobre d'aquesta xifra, al 23 %. A la Comunitat Foral de Navarra i al País Basc, aquests trams i percentatges oscil·len lleugerament. A més, és possible deduir a la declaració de l’IRPF tant les despeses associades a l'adquisició com a la transmissió de les participacions.
En el cas de les societats d'inversió de capital variable (SICAV) que, a grans trets, funcionen com els fons d'inversió, però amb l'estructura d'una societat anònima, paguen un impost de societats de l'1 % sobre les plusvàlues generades durant un període determinat, molt menor del que pagaria una societat normal, que és del 25 %.
La fiscalitat en altres productes d'estalvi
A més dels plans de pensions i dels PPA, la fiscalitat dels quals és igual a Espanya, hi ha altres productes d'estalvi rellevants. Els Unit Linked, possiblement els de més risc en aquest grup, ja que el titular decideix on invertir, suporten una tributació similar a la d'altres productes d'estalvi, atès que els guanys generats tributen a l'IRPF com a rendiments de capital mobiliari, amb un tipus que oscil·la entre el 19 % i el 23 %.
Per la seva banda, les assegurances de renda vitalícia —en què el titular rep a partir d'una data determinada una renda periòdica fins a la seva mort— gaudeixen d'alguns beneficis fiscals importants com, per exemple, una exempció tributària de la reinversió dels guanys patrimonials per la venda d'actius en aquests productes —com pot ser un habitatge. Mentrestant, en relació amb les assegurances individuals d'estalvi a llarg termini (SIALP), si el capital invertit no supera els 5.000 euros anuals durant almenys cinc anys, el rescat no tributa.
En el cas de dos dels principals productes bancaris que actualment hi ha, com els dipòsits i els comptes bancaris, a efectes de l’IRPF la remuneració tributa com a rendiments de capital mobiliari i s’integren a la base imposable de l'estalvi de la declaració de la renda.
