Si hi ha un tema que genera debat a Espanya pel que fa a les pensions públiques és el de la sostenibilitat del sistema. No són poques les veus que alerten sobre les dificultats que tindran les generacions futures per poder gaudir de la pensió de la jubilació. És per això que el Govern ha apostat per impulsar els plans de pensions i de jubilació d'empresa (PPE) com una de les fórmules per afrontar el repte. Així és aquest vehicle que, encara que de moment és menys popular al país que altres opcions, ha d’alleugerir les arques públiques.
Els PPE són els plans de pensions que promouen les empreses i les institucions per als seus empleats, amb la finalitat de complementar la pensió pública que reben de la Seguretat Social en jubilar-se. Referent a això, el promotor del pla de pensions serà l'empresa, i el partícip, el treballador que decideixi subscriure’l i adherir-s'hi. Així, part de la remuneració dels empleats es destina a aquest producte.
Hi ha tres modalitats. D'una banda, la d'aportació definida, en què es fixa per endavant la quantitat que s'aporta al pla anualment, però no està garantida la quantia de les prestacions futures del pla. D'altra banda, hi ha la modalitat de prestació definida, no gaire habitual. En aquest cas, s'estableix la quantia que percep el beneficiari. El tercer model és el mixt, defineix tant la quantia de l'aportació i com de la prestació.
Aquest vehicle no està molt estès a Espanya d'acord amb les dades aportades per l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (Inverco). El 2020, prop de 2 milions de persones tenien un PPE; una xifra molt allunyada dels més de 7 milions de partícips que tenen els plans de pensions individuals, el promotor dels quals són entitats de crèdit i els seus partícips poden ser qualsevol persona que els contracti, a diferència dels PPE als quals només poden adherir-se els treballadors.
«Hem de recordar que a Espanya, a diferència d'altres països, les empreses no estan obligades a subscriure un pla de pensions d'ocupació per als seus empleats. A més, tampoc no disposen de cap avantatge fiscal ni reben impulsos per desenvolupar aquests plans», assenyala Esther Pichardo, directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions.
Així mateix, l'experta destaca que a Espanya no hi ha un bon entorn que permeti fomentar aquests productes: «El nostre teixit empresarial es basa en pimes i autònoms: els primers amb més dificultats per accedir a aquest tipus de productes, els segons, actualment, impossibilitats. A més, no podem oblidar que les aportacions a aquests productes representen un increment en el cost salarial, i no totes les empreses estan en condicions d'assumir-lo ni tots els treballadors ho valoren i ho prefereixen davant d'una pujada salarial en el seu compte corrent».
Precisament, la baixa conscienciació social sobre la necessitat d'estalviar de cara a la jubilació és un altre dels frens per a aquest tipus de vehicles, ja que Espanya és un dels països més generosos entre els de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) com demostra la seva taxa de reemplaçament. Aquest indicador mostra el percentatge que suposa la pensió pública respecte de l'últim salari cobrat o, de forma més clara, si algú cobrava 1.200 euros i la seva pensió és de 800 euros, la taxa de substitució, com també se la coneix, serà del 67 %. La taxa bruta de reemplaçament a Espanya per un salari mitjà és superior al 80 %; mentre que la mitjana d'altres països europeus amb prou feines supera el 40 %.
Pot interessar-te: Reflexions post-COVID-19: com serà la nostra jubilació?
Més incentius per als plans d'ocupació
Amb l'objectiu d'incentivar els PPE, els pressupostos generals de l'Estat inclouen una modificació en el límit de les aportacions anuals a aquests productes de jubilació. Si el 2020 es podia aportar un màxim de 8.000 euros anuals a un pla de pensions individual, el 2021 aquesta quantitat es redueix fins als 2.000 euros. A l'altra cara de la moneda es troben els plans d'ocupació, en què les empreses poden aportar fins a 8.000 euros. Les dues opcions poden combinar-se; és a dir, entre l'aportació del partícip i la de l'empresa es podria destinar fins a un màxim de 10.000 euros.
Serà aquesta mesura suficient per impulsar els plans d'empresa? Per a Pichardo, «no». Aquest canvi en la fiscalitat hauria d'anar acompanyat d’«altres mesures com són els avantatges fiscals per a les empreses que les realitzen, l'obligatorietat de rebre una part del salari en aquest tipus de productes per defecte i l'adaptació del producte per a autònoms».
Pot interessar-te: Reforma dels instruments d'estalvi per a la jubilació: en quin pla és millor invertir?
També hauria de ser més avantatjosa la fiscalitat per als treballadors. Com recorda l'experta, si bé es redueix la base imposable durant els anys en què es realitzen les aportacions, «després s'ha de tributar per la totalitat del que s’ha estalviat més els rendiments generats, com els rendiments de la feina». En molts casos, la tributació per rendiments del treball és a un percentatge superior que els rendiments del capital mobiliari, que és pel que tributen els beneficis de la resta dels productes d'estalvi. «Com a mínim, s’hauria de regularitzar aquest desavantatge respecte de la tributació dels rendiments o les plusvàlues dels plans de pensions com la resta de productes d'estalvi».
Una altra mesura que es podria adoptar per impulsar aquest vehicle és l'obligatorietat de rebre una part del salari en aquest tipus de productes, per defecte. Referent a això, Pichardo destaca que «en països com el Regne Unit els empresaris han de subscriure un pla d'ocupació per als seus empleats amb un percentatge del salari. El treballador pot sortir del pla, però la taxa d'abandonament és molt baixa, ja que la majoria de les persones tenim un biaix cognitiu que ens empeny a mantenir la situació actual, a no fer canvis. I això és el que precisament passa amb els plans d'ocupació al Regne Unit». Precisament, en altres països com Austràlia, Holanda o Suïssa aquest producte està molt desenvolupat a causa de la seva obligatorietat.
Pot interessar-te: Quins són els tipus de jubilació a Espanya i com m’hi puc acollir?
El pes de la piràmide poblacional
Espanya és una rara avis dins dels sistemes de pensions, ja que només hi ha un pilar obligatori per abordar les jubilacions, que són les cotitzacions a la Seguretat Social; mentre que els pilars complementaris i voluntaris no estan prou desenvolupats. Això no hauria de ser un inconvenient si no fos perquè el pes de la piràmide poblacional invertida va fent efecte. En altres paraules, el país té una població envellida molt més gran que la de cotitzants.
Segons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), la població a Espanya augmentarà fins als 54 milions d'habitants el 2050; mentre que la població en edat de treballar es mantindrà per sobre dels 30 milions de persones durant tot l'horitzó de previsió. Com a conseqüència, la taxa de dependència —entesa com a població de més de 66 anys dividida entre la població d'entre 16 i 66 anys— arribarà al 53 % el 2050. Per tant, d’aquí a 29 anys hi haurà 1,16 treballadors per cada jubilat (el 2019 hi havia prop de dos cotitzadors per cada pensionista).
Segons el Mercer CFA Institute Global Pension Index del 2020, Espanya ocupa el lloc 22 de 39 dels sistemes de pensions analitzats. «La pandèmia està causant un gran impacte en els sistemes de pensions i, previsiblement, modificarà l'escenari d'inversió, ocupació i esperança de vida durant anys, fins i tot dècades», afirma Miguel Ángel Menéndez, director de l'àrea de Wealth de Mercer Espanya. «El sistema de pensions a Espanya requereix una revisió profunda i urgent per augmentar la cobertura d'empleats amb PPE mitjançant l’adhesió automàtica —similar al sistema del Regne Unit— i la contribució de la força laboral d'edat avançada», afegeix.
Entre les mesures i els objectius comuns que un bon sistema de pensions ha d'adoptar, el MCGPI 2020 assenyala: comptar amb, almenys, un 70 % de taxa de reemplaçament, que el 80 % de la població activa s'aculli a un PPE, que els actius invertits superin el 100 % del producte interior brut (PIB) i que la població d'entre 55 i 64 anys suposi el 80 % de la població activa, a més d'un esquema sòlid regulador i de governança. Els millors països en aquest sentit són els Països Baixos, Dinamarca i Israel.
Pot interessar-te: Canvis en les pensions el 2021: l'edat de jubilació augmenta als 66 anys
