Segons The World Economic Forum, l’Índia serà el tercer mercat de consum del món després de la Xina i els Estats Units, i l’any 2027 superarà el gegant asiàtic en nombre d’habitants, amb una població estimada de 1.500 milions.
“La seva classe mitjana creix en desenes de milions de persones cada any. Aquest factor, unit a una estabilitat econòmica i política, converteixen l’Índia en el pol d’atracció del centre i el sud d’Àsia, amb un paper clau en l’economia i la geopolítica globals”, explica Óscar Esteban, president de la Cambra de Comerç d’Espanya a l’Índia.
El país també ha millorat els mecanismes per fer negocis: és l’economia d’Àsia meridional més ben posicionada a ‘Ease of Doing Business 2020’ del Banc Mundial, i des del 2017 ha escalat de la posició 142 a la 63 del rànquing global.
Malgrat això, com era esperable, l’Índia no ha quedat al marge de la crisi de la COVID-19. El seu producte interior brut (PIB) es va desplomar un 23,9% durant el primer trimestre fiscal (entre abril i juliol) del 2020, i el Fo?ns Monetari Internacional (FMI) ha anat rebaixant les seves estimacions de creixement per a l’any fiscal 2020-2021 fins a situar-les en una previsió de recessió de −4,5%. Tot i aquestes dades, el país presenta brots verds per als mesos vinents.
Liberalització de sectors i de zones de comerç
Espanya se situa en la quinzena posició de la llista de països inversors a l’Índia, amb una quantitat que ascendeix als 2.858 milions de dòlars des de l’any 2000, segons l’‘Informe econòmic i comercial Índia 2020’ de l’ICEX . Els fluxos d’inversió espanyola el 2019 van ser de 19,55 milions d’euros, i es van concentrar principalment en la indústria de l’alimentació, la producció de begudes, el comerç majorista i la intermediació comercial, i la fabricació de material i equips elèctrics.
“La presència espanyola a l’Índia ascendeix a una mica més de 250 empreses, una xifra molt inferior a la dels principals països de la Unió Europea. La falta de coneixement mutu ha estat un obstacle, però l’interès va en augment, ja que el 2008 només 60 empreses operaven al país”, va explicar Reena Arora, gerent comercial de l’oficina de representació a Delhi de Banc Sabadell, al webinari ‘L’Índia: visió macroeconòmica i informació pràctica per operar al país’, organitzat per HUB Empresa de Banc Sabadell.
Per a Esteban, Espanya té molt de marge de creixement. Els casos d’èxit espanyols fa aproximadament deu anys que estan establerts al país i treballen en sectors tan diversos com el sanitari, l’auxiliar de l’automòbil, l’embotellament i la gestió de projectes.
“L’Índia vol i necessita inversió estrangera. Ha fet grans avenços en la liberalització de l’activitat sectorial, especialment els últims set anys. A més, i com a elements d’ajuda a per establir-s’hi, hi ha un entramat de més de 400 zones de lliure comerç al país, diferents ajudes en forma de subvenció en cada estat, i fins i tot agències governamentals, com Invest in l’Índia, creades amb aquest propòsit”, continua Esteban.
Cristóbal Alvear, assessor legal per a Àsia meridional, professor associat de dret comparat de l’IE Law School i expert col·laborador de la Fundación Consejo España India, destaca la col·laboració entre Espanya i l’Índia en projectes bilaterals de recerca i desenvolupament, que disposen d’un pressupost adjudicat per tots dos països i que promouen la col·laboració, la cooperació i les aliances tecnològiques entre socis espanyols i indis.
Oportunitats de mercat amb la COVID-19: comerç electrònic i indústria farmacèutica
En l’informe ‘South Asia Economic Focus 2020’, el Banc Mundial preveu una contracció del PIB de l’Índia del 9,6% per al que queda d’any, cosa que ha impulsat l’aprovació d’una sèrie de mesures per valor de 300.000 milions de dòlars (el 10% del seu PIB actual) adreçades, sobretot, a l’agricultura i a les pimes. Aquestes xifres la situen “entre els cinc primers països del món que hi han destinat un major paquet d’ajudes”, assenyala Arora.
“Les inversions locals i foranes s’han paralitzat durant cinc o sis mesos, encara que s’està tornant a una incipient activitat econòmica en la denominada globalment ‘nova normalitat’’’, afirma Esteban per la seva banda. “Les infraestructures, la biotecnologia i la modernització del sector agrari continuen sent prioritàries. La necessitat de manufactura local per a les recents i creixents traves a la importació és una altra de les estrelles emergents”, continua.
Altres sectors destacats com a ‘guanyadors ‘ són el del comerç electrònic i el de la indústria farmacèutica. Sobre aquests, Guillermo Rodríguez, director de la Casa de la India a Valladolid, explica que el país s’està beneficiant de l’aposta que va fer anys enrere per convertir-se en un centre tecnològic, fet que ha permès, a més, que moltes pimes ja estiguessin digitalitzades.
Rodríguez indica que hi ha “noves oportunitats en el comerç electrònic”, perquè el país compta amb 565 milions d’usuaris d’internet que creixen a un ritme d’entre un 7% i un 8% cada any. A més, s’espera que el mercat d’e-commerce augmenti dels 75.000 milions actuals a 200.000 milions de dòlars l’any 2026.
Arora també apunta que el paper de l’Índia com a “farmàcia del món”, per la seva elevada producció i subministrament global de medicaments genèrics, s’enfortirà tan bon punt es comenci a comercialitzar la vacuna contra la COVID-19.
Com començar a invertir a l’Índia
“El primer pas per a un bon assessorament sobre la internacionalització a l’Índia és un estudi de mercat complet. És un procés que requereix temps i per al qual, en el cas de les mitjanes i grans empreses, una bona opció és la incorporació d’una entitat no corporativa com una branch o liaison per explorar el mercat des del terreny”, recomana Alvear.
L’expert col·laborador de la Fundación Consejo España India adverteix que hi ha restriccions reguladores importants en diversos sectors per als quals es necessita obtenir una autorització prèvia del Govern indi. “En aquests àmbits la inversió estrangera està limitada a un percentatge del total de la societat, de manera que cal la participació d’un soci local”, assegura.
Esteban subratlla la importància de comptar amb un soci local i recomana crear un equip de personal amb molta experiència. “L’Índia és un país relacional per als negocis, en el qual l’antiguitat és un valor que predisposa la futura relació comercial”, afirma.
El pas següent és triar la forma societària, una private limited company o una limited liability partnership. Aquesta última és “molt interessant per la flexibilitat que ofereix”, assenyala Alvear. Però aclareix que només és possible crear-la en els sectors plenament liberalitzats.
“Una vegada preses aquestes decisions, comença un període carregós de registre de la companyia i d’inici de l’activitat, amb enormes solapaments burocràtics malgrat els esforços governamentals per facilitar el procés, en el qual un bon assessorament garanteix que sigui ràpid i sense obstacles recurrents”, agrega Alvear.
Per acabar, Esteban llança un advertiment: “L’Índia és un mercat complex i complicat en el qual cal competir a la manera local amb una mentalitat a llarg termini”. No obstant això, destaca que les empreses espanyoles compten amb una superioritat tècnica i tecnològica respecte a altres països inversors.
