Al llarg dels últims anys, les companyies han començat a incorporar informació en matèria de sostenibilitat i responsabilitat social corporativa en els seus informes i memòries anuals, complementant d’aquesta manera la informació financera. Aquesta necessitat ha sorgit fonamentalment per l’augment de la demanda d’informació transparent, comparable i precisa per part de la societat en general i dels inversors i clients de la companyia en particular.
La mateixa legislació espanyola ha contribuït a impulsar aquesta nova necessitat d’informació. Així, a les acaballes del 2018 s’aprovava la Llei 11/2018, en matèria d’informació no financera i diversitat. Gràcies a aquesta aplicació legislativa, Espanya s’ha convertit en un referent europeu en matèria de divulgació d’informació no financera i diversitat, per elevar els nivells d’exigència quant a transparència i fiabilitat a l’hora de reportar d’aquestes dades.
A quines empreses s’aplica la Llei d’informació no financera
Una de les principals novetats de l’entrada en vigor d’aquesta llei és la modificació en les condicions que obliguen una societat a presentar un informe d’informació no financera, cosa que amplia el ventall de companyies que han d’afegir aquests informes en els seus comptes anuals incloent-hi empreses de menor grandària.
Segons la Llei 11/2018, les empreses tenen l’obligació d’elaborar i presentar l’estat d’informació no financera (EINF) quan concorrin alguns dels requisits següents:
- Que el nombre mitjà de treballadors durant l’exercici sigui superior a 500. A partir del gener del 2021, el límit es fixa en 250 treballadors.
- Que o bé tinguin la consideració d’entitats d’interès públic segons la legislació d’auditoria de comptes, o bé que durant dos exercicis consecutius reuneixin, a la data de tancament de cadascun, almenys dues d’aquestes circumstàncies:
- Que el total de les partides de l’actiu sigui superior a 20 milions d’euros.
- Que l’import net de la xifra anual de negocis superi els 40 milions d’euros.
- Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici sigui superior a 250.
A la pràctica, les empreses cotitzades tenen l’obligació d’informar sobre aquests aspectes. Segons l’Observatori de Responsabilitat Social Corporativa, és una conseqüència dels avenços en bon govern que s’han esdevingut en les dues últimes dècades en el si de les organitzacions de més entitat. “La llei incorpora empreses que estaven al marge del debat de la responsabilitat social”, afirma Jorge Capeans, secretari tècnic del Registre d’Economistes Comptables del Consell General d’Economistes.
Per què costa tant que es compleixi
Tot i que es tracta d’una llei d’obligat compliment per a les societats amb els requisits assenyalats, la veritat és que, en realitat, les empreses tenen enormes dificultats per assumir la Llei d’informació no financera.
Per a Capeans, encara que les empreses ja publicaven certa informació no financera abans de l’entrada en vigor de la Llei 11/2018, encara queda un llarg camí per recórrer en aquest sentit. “Ara per ara, l’obligació d’elaborar l’EINF només recau en les empreses de més grandària. La majoria potser encara consideren aquest requeriment com una càrrega administrativa addicional que han de complir, sense posar en l’altre costat de la balança els possibles beneficis que els pot reportar a llarg termini”.
Un dels problemes principals que hi troben els experts és la falta d’un desenvolupament normatiu més extens, que fa que les empreses que no tenien una tradició de reportar i publicar informació no financera no disposin de totes les dades de detall que han de subministrar a les administracions.
Capeans afirma que aquesta circumstància provoca problemes de comparabilitat entre els estats financers i no financers d’aquestes companyies, perquè pot donar-se la particularitat que no s’informi adequadament sobre tots els aspectes recollits en la Llei 11/2018.
Malgrat això, cada vegada sembla més clar que la societat en general, i més després d’una situació com l’actual, marcada per una pandèmia que ha paralitzat l’activitat econòmica internacional, sent cert rebuig cap a empreses que no inclouen factors com la sostenibilitat o el respecte al medi ambient en els seus models de negoci, prioritzant un enfocament més curtterminista. Capeans considera que no hi ha dubte que les empreses que adquireixin internament aquests valors positius, i que n’informin en els seus estats financers i no financers, estaran en una situació competitiva millor que la resta.
Full de ruta per a les grans empreses
Alberto Castilla i Antonio Capella, socis d’Ernst & Young (EY), han desenvolupat un pla basat en cinc passos adreçat especialment a empreses que s’enfronten per primera vegada al repte d’elaborar i presentar l’estat d’informació no financera (EINF):
- Diagnòstic: el primer pas és elaborar una anàlisi amb la finalitat de determinar el grau de compliment dels requisits de la llei i determinar quins són els que falten.
- Redacció de polítiques i procediments: una vegada fet el diagnòstic, s’ha de determinar quins processos o polítiques s’estan implementant a la companyia amb caràcter informal per definir-los amb caràcter formal o a través de polítiques de tipus operatiu.
- Mesurament de resultats: és fonamental mesurar el progrés en indicadors d’acompliment qualitatiu (KPI, en la sigla anglesa) i comparables en el temps. Si no hi són, s’han d’incloure en el procés de gestió de dades.
- Reporting: les empreses que estiguin obligades a presentar l’EINF han d’incloure també un informe de gestió. Si s’omet certa informació, s’ha de fer amb una nota d’acord amb el principi d’explicació i motivació, justificant les raons per les quals un tema es qualifica com a irrellevant.
- Verificació: aquest punt té com a objectiu obtenir evidències que l’estat d’informació no financera no conté errors significatius i, així, garantir-ne la fiabilitat.
En qualsevol cas, sempre convé comptar amb assessorament professional per evitar problemes en el subministrament de la informació. “A aquestes empreses els recomanem que recorrin a les corporacions de professionals, com el Consell General d’Economistes d’Espanya, així com als seus membres, perquè ja fa temps que treballem aquest camp i disposem de diverses guies que hem posat a la disposició de les companyies amb l’objectiu d’orientar sobre l’elaboració i posterior revisió de l’EINF”, explica Capeans.
