Nova York, París i Londres són les ciutats millor preparades per avançar en la seva transició cap al model híbrid de treball, segons un informe realitzat per la consultora Savills Aguirre Newman a partir de les dades facilitades per treballadors i companyies de 21 ciutats. A Espanya, Madrid i Barcelona són les capitals més ben posicionades per aconseguir aquesta combinació híbrida de treball a la llar i en l'oficina a l'era post-COVID-19.
Els costos d'operativitat de les oficines i les oportunitats de treball més flexibles s'han situat a Nova York, París, Londres, Berlín i Frankfurt en els primers llocs del top ten de les ciutats que poden preparar-se per a un canvi més ràpid a la feina híbrid, segons l'esmentat estudi.
Entre les ciutats internacionals menys amigables en la implantació d'aquest tipus de treball es troben Mumbai, Xangai i Ho Chi Minh, per la seva escassa flexibilitat laboral.
Pot interessar-te: Del teletreball al model híbrid: els beneficis de treballar a l'oficina i en remot
La situació a Espanya
A Espanya, Madrid i Barcelona són les dues ciutats més ben posicionades per evolucionar cap a un model híbrid de treball amb més rapidesa. Mentre que la capital es situa en els primers llocs del ranking tant des del punt de vista de l'empleat (2a posició) com de l'ocupador (6è lloc), la Ciutat Comtal es troba en la 5a posició per factors que afavoreixen la transició per a l'empleat i en el 11è lloc si es valora des de la perspectiva de les companyies.
Destacat: «La transició a la feina híbrida és el major desafiament a què s'enfrontaran les empreses i els treballadors en els propers cinc anys a nivell global», Octavio de Toledo, Savills Aguirre Newman
Tant Madrid com Barcelona destaquen per afavorir el canvi al model híbrid de l'empleat, gràcies a factors com ara el de disposar d'una major velocitat de l'amplada de banda a la llar o el de comptar amb habitatges més grans en comparació amb altres ciutats de la resta de món.
No obstant això, l'estudi constata que en tractar-se de ciutats més petites, amb millor mobilitat i costos de lloguer més baixos en la comparativa global, els temps menors en els desplaçaments a la feina i les rendes d'oficines inferiors podrien alentir la transició per haver-hi una menor necessitat de canvi, tal com passa en altres ciutats analitzades, com ara Amsterdam o Lió.
Per a Leyre Octavio de Toledo, directora executiva d’Occupier Solutions i Arquitectura a Savills Aguirre Newman, «la transició cap a la feina híbrida és el major desafiament a què s'enfrontaran les empreses i els treballadors en els propers cinc anys a nivell global, fins i tot en ciutats on el canvi succeirà més lentament. Les organitzacions necessitaran planificar els seus espais de manera que funcionin per al treball híbrid. Creiem que, amb més espai col·laboratiu i major espai per empleat, és probable que la superfície d'oficines necessària sigui similar a la utilitzada en el model únicament presencial».
«El món laboral camina cap a espais de treball molt eficients que impliquen el disseny d'un ecosistema físic-digital equilibrat que tanqui la bretxa entre els treballadors en remot i els treballadors a l'oficina», conclou.
Pot interessar-te: Què és el «hot desking» i per què ha vingut per quedar-se
Factors que impulsen el model híbrid
La consultora immobiliària ha analitzat, entre d’altres factors per determinar la migració al model híbrid de treball, la durada dels confinaments, la mida dels habitatges, el cost i l'eficiència de les oficines, la distància entre les llars i el centre de treball i la velocitat mitjana de banda ampla domèstica.
Precisament, una de les raons que argumenta aquest estudi per justificar la poca flexibilitat a l'adaptació a la feina híbrida a les ciutats asiàtiques és haver tingut confinaments més curts, que van fer que els empleats tornessin directament a la feina a l'oficina a temps complet (per exemple, a la Xina), així com la mida reduïda dels habitatges.
Destacat: Nova York, París, Londres, Berlín i Frankfurt són les ciutats que poden preparar-se per a una transició més ràpida cap a la feina híbrida
En canvi, les cases grans fan que Los Angeles sigui la ciutat perfecta per al treball híbrid des de la perspectiva dels empleats, encara que els baixos costos de lloguer de les oficines i els arrendaments llargs desincentiven el canvi per part de les companyies.
També les poblacions més joves o aquelles amb llars més petites tindrien més probabilitats de cercar interacció en l'entorn de les grans oficines. Una localització, com ara Mumbai, amb el 50 % de la seva població en edat laboral menor de 35 anys, pot tenir com a resultat un canvi més lent cap a la feina híbrida.
Els temps de viatge més llargs en automòbil i en transport públic podrien portar els treballadors a preferir el treball híbrid com una alternativa al desplaçament diari. Aquesta circumstància es dona a Los Angeles, Nova York i Mumbai, que tenen viatges mitjana relativament llargs. En canvi, en altres ciutats com ara Lió, Berlín i Amsterdam, on és més fàcil anar al lloc de treball a causa dels desplaçaments comparativament més curts (sovint amb bicicleta), troben l'oficina com el lloc més eficaç per treballar.
Finalment, un altre factor a tenir en compte són les velocitats de banda ampla a la llar i la connectivitat digital per treballar de forma remota. Les velocitats més ràpides ajuden a que l'empleat estigui còmode amb el treball híbrid. Singapur n'és un exemple.
