Durant els mesos d’agost i setembre del 2020 Wall Street va arribar a nous màxims històrics després de les fortes caigudes de febrer i març a causa de la pandèmia de la COVID-19. L’índex Standard & Poor’s 500 (S&P 500), el més important dels Estats Units, va registrar 3.580 punts el dia 2 de setembre. Aquest mateix dia, el NASDAQ-100, l’índex que agrupa les principals empreses tecnològiques del país, arribava fins als 12.420 punts i el Dow Jones Industrial Average va escalar fins als 29.100 punts, molt a prop del seu màxim històric, registrat al febrer del 2020, abans de l’esclat de la crisi sanitària.
Per tant, els mercats borsaris americans es van recuperar ràpidament després de la incertesa sobre una nova crisi econòmica. Un escenari que ja auguraven els analistes, encara que molts no van preveure que es produiria amb tanta rapidesa.
Està cara la borsa americana?
Tot i que els índexs americans més importants se situen ja lluny dels nivells màxims, hi ha qui pensa que la borsa americana mostra símptomes d’esgotament i que els preus estan inflats a conseqüència de la política monetària del Sistema de la Reserva Federal dels EUA. D’altra banda, altres analistes indiquen que un índex en màxims històrics no és sinònim de car o barat.
Pot interessar-te: Què faig amb les meves inversions quan la borsa cau?
Per a Ricardo González, autor del llibre El codi de Wall Street (2017) i operador tècnic i quantitatiu d’inversions, en relació amb els mercats no podem parlar de car o barat; en realitat, hi ha actius que fan perdre diners i actius que fan que se’n guanyin. “Que un actiu estigui en màxims històrics significa que, a més d’estar en tendència alcista, tots els seus inversors hi estan guanyant diners. És a dir, és aquí on s’ha d’estar. Molts cometen l’error de comprar valors en tendència baixista pensant que la borsa està barata, però la veritat és que als mercats els diners es fan comprant car per vendre més car”, explica.
A més, per a González, la clau actual del cicle alcista no és tant la cotització de la renda variable, sinó més aviat els rendiments que proporcionin una altra mena d’actius, especialment els de renda fixa. “La borsa americana va marcant màxims històrics des del maig del 2013. Des de llavors, hem anat sentint que la renda variable americana està cara i, fins i tot, que és una bombolla. De fet, mentre les rendibilitats de la renda fixa siguin tan poc atractives, els inversors es continuaran veient forçats a acudir a la renda variable”, afegeix.
El mateix opina Javier Alfayate, expert en assessorament bancari i financer, que considera que car i barat són termes relatius, i que el que realment importa és determinar si la liquiditat del sistema és suficient. “Els bancs centrals estan secundant amb les seves polítiques l’economia i la borsa. Així doncs, encara que pot passar que la borsa estigui cara des del punt de vista de la valoració històrica, en realitat pot estar-se molt més temps així, sempre que hi hagi diners i expectatives de beneficis per sostenir preus cada vegada més alts”, apunta Alfayate.
Què analitzar i què evitar en la borsa estatunidenca
Bona part de la pujada dels últims mesos en els mercats s’explica per l’embranzida de les tecnològiques. De fet, la concentració d’aquest sector en l’índex S&P 500 supera ja el 18%, una circumstància que no es donava des de fa més 30 anys. Per a González, el sector tecnològic està en tendència alcista i, mentre es mantingui així, invertir-hi serà atractiu.
En canvi, per les seves característiques, n’hi ha d’altres que convé evitar, almenys a parer dels experts. González assenyala la banca i les petrolieres dels EUA, tots dos sectors en tendències baixistes.
González puntualitza: “La cotització de les petrolieres està estretament lligada als preus del combustible. Això es deu al fet que un increment en els preus del petroli augmenta els marges de benefici de les empreses petrolieres, mentre que uns preus del petroli en descens n’estrenyen els marges. Els preus actuals del petroli deixen un marge ridícul i fins i tot negatiu a les petrolieres, cosa que probablement generarà la fallida de més empreses del sector”.
Alfayate, per la seva banda, també aconsella evitar aquells valors que hagin pujat tant que s’hagin allunyat molt de la seva mitjana o que tinguin una desviació respecte a un valor mitjà massa alt. “En borsa sempre cal comprar fortalesa, però no tot s’hi val. Quant als sectors, sí que es veuen oportunitats en els de tecnologia europea, de materials bàsics o químics en general, i en els mercats asiàtics i emergents en particular”, conclou Alfayate.
Els màxims històrics de Wall Street no signifiquen que la borsa americana estigui cara. De fet, és la situació més habitual. Sense anar més lluny, l’any 2019 l’S&P 500 va batre fins a 25 vegades el seu propi rècord, deixant enrere fites anteriors. Des del 1950, després de cada màxim històric, en un 82% dels casos el mercat va acumular pujades l’any següent. Una circumstància que respon al bon comportament de les empreses nord-americanes, especialment aquelles que tenen més base tecnològica i que aconsegueixen batre els seus màxims històrics any rere any.
