Menjar fora de casa pot implicar una despesa mensual elevada per a les finances personals. Segons l’estudi de Fintonic ‘Restauración en España 2018’, els espanyols gasten de mitjana al dia més de 5 euros en bars i restaurants. Això es tradueix en una despesa mitjana anual per persona de més de 1.859 euros. Per comunitats, Catalunya i Madrid registren les xifres més altes de despesa en aquests establiments, amb dades mitjanes de despesa anual de 2.541 € i de 2.378 €, respectivament. En el segment dels que gasten menys hi ha els extremenys, amb 1.149 €, i els castellanolleonesos, amb 1.194 €.
Menjar fora per motius laborals
Les jornades partides i les reunions en diferents punts de la ciutat obliguen molts treballadors a menjar fora diverses vegades per setmana —si no tots els dies—. És ben sabut que menjar a la carta és una opció més cara que optar pel menú, però cal tenir en compte que de menús n’hi ha molts, i no sempre suposen l’estalvi que sembla.
En aquest sentit, és important revisar bé els suplements dels menús, perquè poden implicar un increment amb el qual no comptàvem d’entrada i desajustar la partida que hi destinem. De fet, l’associació de consumidors Facua avisa de 25 abusos que cometen els bars, i entre aquests hi ha els suplements injustificats. També avisa que cal informar-se bé dels plats del dia suggerits pel cambrer i dels quals no consta el preu enlloc.
Segons aquest mateix avís de Facua, pel que fa als menús també s’hi sumen altres normes no escrites que el comensal no ha d’acceptar, com la prohibició de compartir menús, el cobrament del concepte “coberts”, fer pagar per l’aigua de l’aixeta (tret que estigui indicat a la carta) o aplicar preus més cars a la taula que a la barra, encara que aparegui a peu de pàgina.
Al marge dels restaurants físics, una opció que resulta econòmica és demanar menjar a domicili a l’oficina a serveis especialitzats de càtering que preparen menús saludables amb amanides, bols de quinoa, pasta i arròs, i amb preus més ajustats que els dels restaurants físics. Aquest servei l’ofereixen a la majoria de ciutats espanyoles empreses com Felix i Apeteat.
Restauració per oci
Quan mengem fora no per feina, sinó per oci, tot canvia. Però encara que hi anem amb una actitud orientada a l’hedonisme i al gaudi, no s’ha d’abaixar la guàrdia per no perdre de vista la possibilitat d’estalviar.
Tret que tinguem molt clar quin establiment volem provar, la primera de les opcions és buscar restaurants que participin en programes de descompte o que tinguin alguna promoció activada en plataformes com El Tenedor i Atrápalo. Aquestes ofertes són sobretot en línia, també a les xarxes socials dels mateixos restaurants.
A més, també hi ha aplicacions que permeten menjar a baix preu el menjar que sobra dels restaurants, com Too good to go, que aprofita amb preus interessants el menjar que cauria en el malbaratament alimentari, o We save eat, una iniciativa semblant.
Una vegada al restaurant, cal informar-se de si tenen suggeriments del dia, que, basats en productes de temporada, poden tenir preus més interessants que els plats menys estacionals. Un alvocat d’importació sempre serà menys econòmic que un espàrrec blader, per exemple.
També cal fixar-se en si al restaurant tenen fórmules agrupades que facin més econòmic allò que volíem demanar. Per exemple, està molt de moda la fórmula francesa de les ostres, que per menys de 10 € agrupa dues copes de cava i dues ostres.
Menjars grupals
Quan el menjar sigui en grup, es pot evitar la multiplicació de la despesa triant restaurants tipus wok o bufet lliure, encara que aleshores és bàsic tenir clar el cost de la beguda, que sol anar a part. Hi ha bufets de tota mena i estan especialment recomanats per als més llaminers i menjadors; també per a nens que no s’acaben el plat.
Si som un grup o una família de molts membres, és un gran què parlar prèviament amb el restaurant i pactar un menú de grup, aclarint tot el que inclou i els extres que suposa sobrepassar-se, per exemple, amb el pa o el vi. Sempre serà més econòmic un preu tancat que un menú a la carta.
Un altre dels grans apujapreus de la factura en els menjars d’oci són els licors que tanquen l’àpat, especialment els didalets, en un moment en què ja estem relaxats. La confusió sobre si aquests traguets van a compte de la casa o del client sol generar més d’un malentès a taula. Preguntar a càrrec de qui corren i, en cas que s’hagin de pagar, demanar-ne el preu, pot evitar factures finals inflades i inesperades.
Són molts els que gaudeixen menjant i, especialment als països mediterranis, amb bon producte a un baix cost, no necessàriament cal gastar fortunes per quedar satisfet. El secret consisteix a parar atenció i preguntar sempre que apareguin dubtes.
