El 2020 que ja hem deixat enrere ha estat un any de rècord en molts sentits. Una de les dades més rellevants que s’ha produït arran de la crisi derivada de la pandèmia ha estat la taxa d'estalvi de les llars espanyoles, que en el segon trimestre de l'exercici va assolir el 31,1 % de la renda disponible: gairebé 60.300 milions d'euros, una xifra històrica segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En el cas del tercer trimestre, període que va coincidir pràcticament amb la desescalada després de l'estat d'alarma per la COVID-19, la taxa d'estalvi es va situar en el 4,8 % —eliminats els efectes estacionals i de calendari, va ser del 15,1 %. Abans de l'actual crisi, el màxim s'havia situat en el 20,1 % en el segon trimestre del 2009 i el valor mitjà des del 1999 fins el 2019 havia estat del 7,8 %.
Referent a això, la Fundació de les Caixes d'Estalvis, coneguda com a Funcas, va triar la taxa d'estalvi com «la dada de l'any». «L'estalvi del segon trimestre de l'any va ser, fonamentalment, forçós, resultat de la impossibilitat material de consumir a causa del confinament i del tancament d’un gran nombre d’activitats econòmiques; no d'una decisió deliberada dels ciutadans de contenir la seva despesa. Moltes persones van patir una reducció dràstica dels seus ingressos i van perdre tota la capacitat d'estalvi, però la major part va mantenir el lloc de treball i els ingressos, fet que explica l'increment sense precedents de l'estalvi familiar», assenyala María Jesús Fernández, economista sènior de Funcas.
Segons l'informe La resiliencia/vulnerabilidad de los hogares españoles frente al COVID-19. Disparidades en la distribución y composición del ahorro en el entorno europeo, elaborat per la Fundación Mutualidad de la Abogacía i l’IE Foundation, a Espanya les famílies no tenen una cultura de l’estalvi adequada. En comptes d'estalviar en els moments de bonança econòmica, les llars espanyoles eleven el seu consum; mentre que, davant de circumstàncies econòmiques adverses, eleven la seva taxa d'estalvi. Aquest comportament exacerba més el cicle econòmic, en comptes de suavitzar-lo.
Malgrat l'elevat percentatge d'estalvi que es va assolir entre els mesos d'abril i juny del 2020, un 40 % de les famílies espanyoles tindria seriosos problemes per afrontar una manca del 100 % dels seus ingressos que s'estengués més enllà dels tres mesos, com recull l’informe. Els seus estalvis no arribarien a cobrir les despeses mínimes de subsistència. És més: per a moltes d'aquestes famílies, el període de supervivència fent servir només els seus estalvis seria fins i tot molt inferior als tres mesos.
Si bé gran part de l'estalvi que s'ha acumulat ha estat el resultat de les restriccions de mobilitat i consum, institucions com el Banc Central Europeu (BCE) indicaven al setembre que l'alta incertesa pot portar les llars a augmentar els seus estalvis per precaució; és a dir, de manera voluntària, «el que reduiria el consum privat actual i frenaria encara més el creixement del producte interior brut (PIB)».
On són els diners
En aquest context, què ha passat amb aquest estalvi? Segons un estudi del Banc d'Espanya, aquests diners es van materialitzar fonamentalment en un augment dels dipòsits bancaris. El flux net de dipòsits als països de la Unió Econòmica i Monetària (UEM) va assolir un 18 % de la renda bruta disponible (RBD) en el primer semestre del 2020 (que equival a uns 325 milions d'euros), molt per sobre del 13 % del mateix període de l'any anterior. L'augment de dipòsits va ser més pronunciat a Espanya i França. Així mateix, els espanyols van augmentar les seves inversions netes en actius de renda variable i en fons d'inversió durant els primers sis mesos de l'any passat; concretament, un 5 % i un 2,4 % de l’RBD, respectivament.
Això sí: com recorda el Banc d'Espanya, l’augment de la riquesa va ser una mica més gran si es tenen en compte els actius immobiliaris, donat l'escàs impacte inicial de la crisi sobre el preu de l'habitatge. Una cosa especialment significativa en un país com Espanya. Tal com assenyalen en l'informe de la Fundación Mutualidad de la Abogacía i de l’IE Foundation, la riquesa immobiliària i la riquesa financera de les llars estan altament correlacionades; el que fa que prop del 80 % de les famílies espanyoles que no tenen actius immobiliaris tinguin un estalvi financer pràcticament inexistent, o molt baix, i se situïn per sota del llindar mínim de subsistència financera. El percentatge de llars sense actius immobiliaris a Espanya és reduït, d'un 19 %..
Pot interessar-te: El 2021 és l’any per comprar un habitatge?
D'altra banda, segons l'últim informe disponible de l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (INVERCO), corresponent al segon trimestre, les llars espanyoles van augmentar en 76.642 milions d'euros el seu saldo en actius financers; és a dir, un 3,4 % més que el març del 2020. El «rei» continua sent el dipòsit, que aglutina gairebé un 40 % de l'estalvi financer de les famílies; mentre que els actius de renda variable i els fons d'inversió representen un 12,4 % i un 9,2 %, respectivament.
«Com que el consum ha disminuït, l'increment de l'estalvi s'ha mantingut, entre d'altres, per un motiu de precaució, per la preocupació de disposar de fons per poder fer front a imprevistos. No és un estalvi destinat a la inversió en béns duradors, sinó més aviat un estalvi que s'ha atresorat i que es troba en gran part en efectiu i dipòsits a la vista, ja que és més fàcil reemborsar-lo. Per tant, podríem dir que la disposició d'estalvi per a la inversió és menor; encara que, com és natural, la situació és diferent en els diferents nivells de renda», apunta Amelia Pérez Zabaleta, presidenta del Col·legi d'Economistes de Madrid.
Pel que fa als nivells de renda, al Banc d'Espanya recorden que l'estalvi de caràcter forçós estaria concentrat a les rendes més altes, a causa principalment del fet que són les que tenen un percentatge d'ingressos salarials menys exposat als vaivens econòmics propis de les crisis. A més, la despesa no essencial més retallada durant la crisi, la relacionada amb els serveis que comporten una interacció social, també té una mica més de pes en el consum de les llars amb rendes més elevades.
Què s'espera aquest 2021?
Aquest any, l'evolució de l'economia continuarà marcada pel desenvolupament de la pandèmia. La distribució de les diferents vacunes permet tenir unes millors perspectives, tot i que caldrà veure quins són els efectes de la tercera onada. El Fons Monetari Internacional (FMI) preveu un creixement de l'economia espanyola del 7,2 % el 2021; mentre que el Banc d'Espanya estima una millora d'entre el 4,2 % i el 8,6 %.
Pot interessar-te: 2021, l'any de la recuperació?
«Es preveuen taxes d'estalvi familiar altes, superiors a les del 2019 i les dels anys anteriors, tot i que no tan altes com les del 2020. Encara que en el tercer trimestre del 2020 la taxa d'estalvi ha baixat fins a un 15,1 % a causa de la reactivació parcial de l'activitat econòmica i la mobilitat; el 2021 continuarà més elevada que abans de la pandèmia, però amb una tendència a la baixa a mesura que es vagin superant les crisis econòmica i sanitària», assenyala Pérez Zabaleta.
Al seu panell de previsions publicat al novembre, Funcas explica que aquest 2021 cal esperar un increment de la despesa en consum privat equivalent a la meitat del sobreestalvi provocat per la pandèmia. La resta d'aquest sobreestalvi desapareixeria el 2022, de manera que, per a aquest any, la taxa d'estalvi se situaria al voltant del seu nivell d'equilibri estimat en el 8,8 %.
A la Fundación Mutualidad de la Abogacía i l’IE Foundation sostenen que no només és necessari fomentar l'estalvi, sinó més encara: promoure que les famílies amb menys recursos socioeconòmics (renda, educació, etc.) disposin de la possibilitat i dels incentius adequats per dedicar una part de la seva renda a l'estalvi. «Petites taxes d'estalvi sostingudes en el temps per part de les llars generen diferències importants en la seva acumulació de riquesa», conclouen.
