Invertir en alguna cosa que, de per si, no té valor. Dit així sembla que els derivats no resulten gaire atractius des del punt de vista econòmic, però el cert és que la seva importància ha anat creixent al llarg de les últimes dècades. De fet, un derivat és un producte financer el valor en el mercat del qual depèn del valor, alhora, d'un altre actiu, una cosa similar a un acord en què es reflecteix la seva dependència respecte als béns als quals estigui vinculat. El seu origen és difícil de calcular, ja que, en el fons, sempre han estat presents en les transaccions comercials internacionals d'una manera o altra. No obstant això, diversos experts assenyalen com una data clau l'any 1630, moment en què l'incipient imperi holandès va transformar la seva indústria de tulipes en un mercat estacional d'alguns bulbs, fet que va provocar que sorgissin els primers contractes de futurs i opcions sobre ells amb venciments anuals.
A través dels derivats, la persona que ‘ven’ el contracte no ha de, necessàriament, posseir físicament l'actiu, sinó que, o bé li dona al comprador uns diners perquè aquest ho pugui adquirir, o li pot oferir un altre contracte diferent. Aquest intercanvi sol donar lloc a una fluctuació elevada en els preus, ja que és bastant habitual que els inversors que operen amb ells obtinguin guanys simplement comprant derivats a un cost menor als de l'actiu subjacent al qual es referencien. Un altre possible ús que tenen és el de servir com a cobertura, minimitzant els riscos d'una operació a curt termini en el qual les variacions en el preu de l'actiu podrien afectar de manera rellevant a la rendibilitat de l'operació. En qualsevol cas, el mercat de derivats està dirigit a inversors professionals o qualificats.
Encara que els derivats més coneguts són els futurs, les opcions i els swaps, n'existeixen molts altres. S'utilitzen principalment per productes com el petroli, el blat, el cafè o l'or, però també existeixen derivats per a accions, bons o, fins i tot, tipus d'interès. En general, permeten els inversors posar-se curts o llargs sobre actius com les accions, admetent especular sobre si el preu d'aquestes pujarà o baixarà en el futur. Actualment, és tan gran el mercat de derivats que resulta, fins i tot, difícil estimar la seva mida. Segons Statista, podria estar al voltant dels 1.200 bilions de dòlars, fet que suposaria prop de 20 vegades el PIB mundial. No obstant això, existeixen discrepàncies entre els analistes, perquè molts d'ells consideren que no es té en compte el valor real dels actius als quals es refereixen els contractes de derivats, sinó el seu valor nominal. Si es fes d'aquesta manera, avui aquest mercat suposaria prop de 600 bilions de dòlars.
Et pot interessar: Invertir amb la màxima rendibilitat: quin risc podem assumir?
Com operen
El mercat de derivats té dues categories principals, segons com operen: els derivats over-the-counter (OTC, segons les seves sigles, en anglès) i els Exchange Traded Derivatives (ETD) basats en l'intercanvi. Els derivats OTC o mercat no organitzat, no cotitzen en borsa i es negocien directament entre les parts (a través de contractes no regulats). Normalment, es duen a terme entre grans empreses i el seu ús principal són les operacions de cobertura (o hedging, segons la seva terminologia financera, en anglès).
En el cas dels derivats ETD o d'intercanvi, aquests es realitzen a través d'un mercat de valors organitzat i amb contractes regulats, cosa que permet tenir com a intermediària la Llei del Mercat de Valors, minimitzant alguns riscos respecte als OTC. Són extremadament líquids i s'utilitzen amb caràcter general amb una finalitat especulativa. Entre els principals mercats del món que operen amb derivats, cal citar al Chicago Board Of Trade, el New York Futures Exchange, el London International Financial Futures Exchange, el Tokio Financial Exchange, i el més gran del món en nombre de contractes, amb gairebé 6.000 milions, segons Statista, el National Stock Exchange of India.
Encara que existeixen molts tipus de derivats, els més utilitzats són:
- Les opcions, que donen a l'inversor el dret de comprar o vendre un actiu durant un període de temps limitat. Si el contracte permet a una part vendre un actiu, s'anomena opció put. Si possibilita a una de les parts comprar-lo, llavors s'anomena opció call. Se solen implementar com a estratègia de cobertura davant de potencials caigudes en els preus.
- Els contractes a terminis en mercats OTC, que comprador i venedor liquiden en una data establerta, pagant el primer el preu de l'actiu al segon; el benefici es produeix segons el moviment del preu de l'actiu subjacent entre les dates d'inici i de venciment del contracte.
- Els contractes per diferència (CFD), que són uns acords entre parts per abonar la diferència en el preu d'un actiu entre el temps en què una posició està oberta i el moment en què es tanca.
- Els contractes futurs, que operen en Borsa i estan subjectes a procediments de liquidació diaris.
- Els swaps, que se solen utilitzar per cobrir riscos relacionats amb el deute o les fluctuacions en els preus de les matèries primeres. Existeixen diferents classes de swaps, sobre els tipus d'interès (on una de les parts té un préstec amb tipus d'interès variables, mentre que l'altra part té un préstec amb tipus d'interès de caràcter fix), sobre tipus de canvi (en el qual un dels implicats paga el préstec de l'altre en una divisa a canvi de fer-ho en una altra divisa diferent), i sobre matèries primeres (en què s'acorda la venda d'un volum concret de la producció d'una matèria primera, a un preu ja acordat en un període predeterminat).
- El spread betting, a través del qual es pot apostar sobre el moviment d'un mercat, aconseguint obtenir un benefici d'acord amb les fluctuacions que es produeixen abans de tancar la posició.
Et pot interessar: Què faig amb les meves inversions quan la Borsa cau?
Avantatges i inconvenients
Els derivats poden ser un excel·lent complement a qualsevol cartera d'inversió, ja que és possible treure profit de les variacions que presenten els preus dels actius subjacents. Però, operar amb ells implica assumir molt risc, per la qual cosa pot comportar grans beneficis o pèrdues considerables. En aquest sentit, cal tenir els coneixements financers suficients per entendre en què s'està ficant l'inversor i, en la mesura d'allò que sigui possible, el més aconsellable és recórrer a l'assessorament professional expert per evitar emportar-se sorpreses desagradables en el futur.
Entre els seus principals avantatges, cal citar que protegeixen l'inversor davant de les pèrdues, mentre, en paral·lel, els beneficia a través dels guanys de l'actiu. A diferència de la compravenda d'accions, permeten generar rendibilitat de manera molt més ràpida.
En canvi, en ser un mercat obert, els valors fluctuen de manera constant, per la qual cosa, en molt poc temps, és possible que es pateixin variacions dràstiques en els preus. Tot això obliga a anar amb peus de plom abans de prendre cap decisió que pugui afectar les finances personals, ja que, conceptualment, és un mercat dirigit a inversors professionals o qualificats.
